Sa previsió donava un dematí molt
dolent amb pluges generalitzades i un horabaixa “manco dolent”.
Així que quedarem a les 14:30. Llei de Murphy el dematí no va
ploure gaire tret del nord de la Serra i a l'hora de partir feia una
bona brusc a damunt Ciutat i no es veia la Serra de lo negre que
estava.
A pesar d'això es raconers Coyote,
Diego i Pmmp no s'arronsen i parteixen cap a Valldemossa amb la
intenció de pujar a n'es Teix. Com que fer-ho per sa pista de sa
Coma des Cairats és “massa fàcil” decidim pujar per es Pas des
Coconar, i donar un poc d'emoció a sa pujada en banyat.
A Valldemossa no plovia però estava
igual d'amenaçant i sa roca ben banyada. En arribar a sa Font de Na
Rupit giram cap a l'esquerra i començam a pujar fora camí en
diagonal esquerra a sa recerca des pas. Anam trobant algunes fites i
marques vermelles.
En els trams de grimpada amb molt de
compte ja que sa roca patinava com si hi haguessin tirat sabó.
“Quien se ha dejado la botella de Fairy abierta” comentava en
Coyote. Per acabar de complicar poc abans d'arribar a nes pas comença
a ploure novament.
Anam pujant amb compte i sortim a sa
part superior des pas i anam més o manco en sa mateixa direcció. Sa
pluja cada cop es mes forta i sa boira no deixa veure gaire enfora.
Hi ha fites per tot i quan son més necessaries desapareixen.
Finalment agafam les de l'esquerra i
entre la boira anam pujant. Poc a poc la pluja espassa però comença
a bufar un fort vent a mesura que ens acostam al camí de s'Arxiduc
on acabam arribant un poc a la mala.
Camí de s'Arxiduc enmig de la boira.
Des d'allà classica pujada cap el Teix
passant pes Racó Perdut i es Pla de Mala Garba. Al cim molt de vent
i bastant de fred per sa roba que duiem i on va fer mal col·locar es
trípode per fer sa fotografia de cim,
Anarem davallant cap el sud a la
recerca del Camí des Caragol mentre poc a poc els niguls es
trencaven i ens deixaven veure les vistes. A mesura que anavem
davallant la temperatura anava pujant i el vent encalmava.
Sortirem del Camí des Caragol cap a
l'esquerra i davallant per dins l'alzinar anarem a cercar les fites
que ens havien de deixar a la vertiginosa canal del Pas den Priam, on
feia més bon baixar amb la fullaca baixada que en eixut.
Tancarem finalment el circuit després
de un poc manco de quatre hores intenses i amb la climatologia molt
canviant.
1 comentario:
Hola,
Fantástico recorrido con uno de los ambientes de montaña que más me gustan: niebla, "brusca" y soledad.
Saludos,
Diego Sans.
Publicar un comentario