Pas des Coconar - Pas d'en Príam

Cap de setmana amb un temps molt complicat per anar a la muntanya, molt variable i amb ruixats i risc de pluja en tot moment. Sa idea inicial d'escalar s'esperó de Sa Gubia es diumenge dematí va quedar totalment descartada amb se previsions que teniem, però al manco hi havia que sortir a caminar.

Sa previsió donava un dematí molt dolent amb pluges generalitzades i un horabaixa “manco dolent”. Així que quedarem a les 14:30. Llei de Murphy el dematí no va ploure gaire tret del nord de la Serra i a l'hora de partir feia una bona brusc a damunt Ciutat i no es veia la Serra de lo negre que estava.

A pesar d'això es raconers Coyote, Diego i Pmmp no s'arronsen i parteixen cap a Valldemossa amb la intenció de pujar a n'es Teix. Com que fer-ho per sa pista de sa Coma des Cairats és “massa fàcil” decidim pujar per es Pas des Coconar, i donar un poc d'emoció a sa pujada en banyat.

A Valldemossa no plovia però estava igual d'amenaçant i sa roca ben banyada. En arribar a sa Font de Na Rupit giram cap a l'esquerra i començam a pujar fora camí en diagonal esquerra a sa recerca des pas. Anam trobant algunes fites i marques vermelles.

En els trams de grimpada amb molt de compte ja que sa roca patinava com si hi haguessin tirat sabó. “Quien se ha dejado la botella de Fairy abierta” comentava en Coyote. Per acabar de complicar poc abans d'arribar a nes pas comença a ploure novament.

Anam pujant amb compte i sortim a sa part superior des pas i anam més o manco en sa mateixa direcció. Sa pluja cada cop es mes forta i sa boira no deixa veure gaire enfora. Hi ha fites per tot i quan son més necessaries desapareixen.

Pas des Coconar.

Finalment agafam les de l'esquerra i entre la boira anam pujant. Poc a poc la pluja espassa però comença a bufar un fort vent a mesura que ens acostam al camí de s'Arxiduc on acabam arribant un poc a la mala.

Camí de s'Arxiduc enmig de la boira.

Des d'allà classica pujada cap el Teix passant pes Racó Perdut i es Pla de Mala Garba. Al cim molt de vent i bastant de fred per sa roba que duiem i on va fer mal col·locar es trípode per fer sa fotografia de cim,

Cercant el Pas d'en Priam en un moment de clariana.

Cim del Teix.

Anarem davallant cap el sud a la recerca del Camí des Caragol mentre poc a poc els niguls es trencaven i ens deixaven veure les vistes. A mesura que anavem davallant la temperatura anava pujant i el vent encalmava.

Els niguls es comencen a desfer a la davallada.

Sortirem del Camí des Caragol cap a l'esquerra i davallant per dins l'alzinar anarem a cercar les fites que ens havien de deixar a la vertiginosa canal del Pas den Priam, on feia més bon baixar amb la fullaca baixada que en eixut.

Pas d'en Priam.

Tancarem finalment el circuit després de un poc manco de quatre hores intenses i amb la climatologia molt canviant.