Comellar den Corso

Retorn a la zona castigada per l'incendi, gairebé un any després. Tot i que el càrritx i els garballons han crescut la imatge continua essent dessoladora. Des del COll de Sa Gramola (ens botàrem el parking en no reconeixer-lo) partirem pel camí de ses Basses.

Al primer comellar de baixada cap a la mar després dos porxos ens amollarem per avall per cercar el Comellar de Can Corso. Avançarem pel talveg de la torrentera una bona estona, passant per una zona amb petits gorgs evitables fina arribar a la primer rapel del torrent.

Un any després els senyals de l'incendi son ben presents.

Camí de Ses Basses.

Arribant a la torrentera.

Passant un gorg.

Primer rapel del torrent.

Passat aquest primer rapel, evitant el gorg ja veiem al fons l'endinsada del Torrent des Ratjolí. Un petit rapel evitable ens va deixar després d'un estret del torrent a la primera gran vertcial, un rapel de 30 metres, ben vertical i estètic.

Un tram estret ens aproximava a la primera vertical important.

Capçalera del salt de 30 metres.

Salt de 30 metres.

Salt de 30 metres.

Sense temps per descansar venia un nou rapel escalonat d'una vintena de metres, abans de la gran vertical del torrent, un salt de 40 metres que es facciona a una repisa mitjan bot, amb un primer tram en volat. Als peus un fantàstic gorg ple de vegetació (evitable). Abans d'arribar al Ratjolí quedava un curt rapel de 10 metres.

Tot d'una venia un altre rapel.

Primera part volada del salt de 40 metres.

La segona part del salt gran.

Darrer rapel.

Acabat el Comellar den Corso i amb la calor començant a pitjar ens amollarem cap a la mar desgtrimpant els darrers salts del torrent i refrescant-nos a les encara fresques aigues dels gorgs. Un ratjolí d'aigua (fent honor al nom del torrent) arribava fins la mar.

Capfico a la desembocadura després deixar una corda fitxa per ajuda a la sortida que no es fàcil.

Torrent des Ratjolí.

Capfico a la desembocadura.

Raconers al torrent des Ratjolí.

Iniciàrem la remuntada del Ratjolí, grimpant alguns salts i d'altres ajudant-nos d'algunes cordes fitxes que facilitaven la maniobra (no son imprescindibles). La part superior del torrent encara presneta un aspecta que dona pena, contrastant el verd dels gorgs amb l'entonr encara tot negre i cremat.

Remuntant Es Ratjolí.

Remuntant es Ratjolí.

Remuntant es Ratjolí.

Remuntant es Ratjolí.

Una bona suada ens esperava per tornar passant per les Cases d'Es Ratjolí fins el Coll de Sa Gramola.

Pujant cap a les cases des Ratjolí.

Parc Natural de Mondragó: De S'Amarador al Caló des Savinar

Cala Mondragó

S'Amarador

Sa Guardia des Blanquer

Sa Punta de Sa Barca Trencada

Solimina

Illot de Solimina i Pont submarí

Caló des Savinar des de Es Torrent 

Calo des Savinar

Caló des Savinar

Entrada a Caló des Savinar

Punta des Savinar

Solimina i Can Garrot

Pas des Colomer i pas d´en Sitges?

Quedada per fotografiar la sortida de sol i posteriorment una matinal.
M´aixec una "mica" prest. El despertador sona a les 3`45, i no es per pujar precisament el Mont Blanc o un d´aquests, A les 4`45 me recollirà en PMMP i anam cap a Pollensa. Pujam pel costers del puig de Can Groc per fotografiar la sortida de sol. Arribam en el punt decidit amb antelació abans de les 6, contemplant entre altres coses com es crema la muntanya d´Alcúdia. Devers les 6'15 surt el sol i sessió fotografica. Quan el sol ja crema les imatges, feina feta i per avall. Cap a Formentor.
 A les 7'40 iniciam la ruta. Cercarem un posible pas per davallar cap a les pesqueres del Colomer, però abans li mostraré a en PMMP altres passos. Primer accedim a un pas que en Guapetón va descobrir fa uns anys, tal vegada Pas d´en Sitges per la ubicació donada en el mapa de Mascaró Passarius. En aquella ocasió simplement el vàrem descobrir sense amollar-nos cap a la mar:
http://www.raconstramuntana.blogspot.com.es/2009/07/pesqueras-des-colomer.html
Després anirem cap al pas conegut com de l´Estaló, també anomenat en el mapa d´en Mascaró, però abans en PMMP descobreix una mini ferrata, molt aprop del pas de l´Estaló. Però aquesta ferrata, que travessa en principi una repisa estreta i aerea, no pareix que dugui enlloc. Tornam enrere. En PMMP després baixarà per la timba per veure de prop els ferros del pas de l´Estaló, però decidim que es tard si volem fer lo que hem vengut a cercar.
Au idò, ara toca una nova exploració. Ens amollam pels cingles a veure si trobam pas cap a la mar. Cercant ja per uns llocs verticals però amb vegetació de pins, primer jo trob un objecte personal, idò si algú ha perdut res per aquests barris que m´ho digui. I ara toca la intuició raconera. Ens va costar trobar pas amb garanties. Quan ja deiem que tal vegada era millor cercar per altra banda, sense descartar-ho del tot, en Bergant fa una passa llarga per accedir a un coval, el qual unes mates dificulten l´accés. I sorpresa, dins el coval a un pont de roca hi havía fermat amb un troç de cinta un potet com a d´espècies, i dins el potet un paperet amb tres noms personals, i la data de l´any 98!i nom del pas: PAS DES COLOMER.
Fora dubtes, treim les cordes, en Bergant treu el sorrac i neteja el bosquet de nates i en PMMP s´amolla rapelant a investigar. Després d´uns quants minuts en PMMP torna a la part baixa del rapel en senyal de victòria. Ho hem aconseguit. Jo rapelaré el pas, després farem una altra passet que en PMMP ja havia instalat la corda, i ferem el circuit desitjat per la vorera de la mar. Ens topam amb un parell de sitges i pujarem per la canal de les Orelles de s´Ase, on allà també topàrem amb unes balmes que sembla que a l´hivern hi brolla aigo i un artefacte modern que pareix per mesurar alguna cosa i aferrat a una estaca. Tancam el circuit i a les 14 hores en el cotxo.

 Sortida de sol

 El Colomer

 Pesquera del pas d´en Sitges?

 Ferrata

 Potet amb el nom dels integrants de qui ferem el pas l´any 98

 Pas del Colomer

Objecte misterios

Mont Cervin, Cervino, Matterhorn; tres noms i una maravella

Breithorn

D'esquerra a dreta; Lyskamm, Castor, Pollux, Breithorn, Sankt Theodul Col

Glacera del Monte Rosa des de Gornergraf

Barranc Negre

Zermatt i Matterhorn

Crepúsculo en el Tomir.

Caps.

 Cap Pinar, cap Ferrutx, i Menorca al fons.

Un fotògraf quiet com un mussol.

Pico de la Paderna

Volíem fer l'Aneto, però les condicions meteorològiques i sobretot l'estat de la neu no ho varen permetre, tot i que se va intentar, en una duríssima jornada d'onze hores que ens va destroçar físicament i psicològicament, obrint petjada amb neu pols fins els genolls, enmig de la boira i de nevades intermitents i vent gelant del nord.

La "finestra de bon temps"  no es va produir tot i estar pronosticada (estos mentirólogos que diria Coyote) i l'endemà només es va deixar fer, també en codicions dures el Pico de la Paderna (2622m).

Cim del Pico de la Paderna.