sa Pesquera des Gat

Ses ferles: ben triat.

Después de la colorada que pasamos la semana pasada, y ante la perspectiva de unas temperaturas parejas, decidimos tocar agua. Pero con un poco de roña también, eh?
En efecto, la temperatura y la humedad auguraban un día bochornoso, así que nos dirigimos hacia la ermita de Sant Llorenç para trescar por la mola entre Cala Tuent y Sa Calobra. Bajamos hacia el llogaret que da nombre a esta última y seguidamente nos enfilamos hacia lo alto, entre marges caídos y ovejas con fortor. Llegando al coll una gran ave rapaz nos gritaba, probablemente nos estábamos acercando demasiado a su nido. Tenía pinta de águila pescadora.
Entre la subida vertical y el calor matinal, llegamos fundidos y nos apiñamos a la sombra de la paret de partió a merendar. Ahora ya todo era cuesta abajo, y debido a la verticalidad del terreno y la altura del sol, por la sombra.

 Amanece y se va la boira

 El mar pedía a gritos un baño

 verdor por Sa Calobra

 Ses Ferles, a la sombra las 24h del día en esta época del año

 un racó fresquito y con encanto 

 alicatado hasta el techo

Glorioso y prolongado capfico (había que nadar un buen trecho para llegar a alguna parte donde diera el sol), rodeados de naturaleza virgen, peces y moluscos de todo tipo y rocas de colores inverosímiles. Nos disponemos a conservar el frío en el cuerpo todo el tiempo posible antes de emprender la subida, damos buena cuenta de nuestras viandas, y nos partimos de risa con chistes variados.

Al final hay que subir, es inevitable, pero al ser tan vertical el terreno, y estar el sol tan bajo, conseguimos hacer prácticamente toda la subida hasta la torre den Palou por la sombra y sin quemar los motores. De sol a sol por la sombra, y con natación, todo un acierto para un día como el de ayer.

 s'Udró

 terreno raconer

 La sombra de Trepador es alargada

 Forats Grossos

 Spiderfrau? Trackman? Trepador? 

 Cala Tuent en plan bucólico

Se finí

Roña HC para el Grupo SC

 
Los del grupo SC (sin cuerdas) también pasamos una calorada. Y tuvimos roña HC ('hors categorie' en francés, Categoría Especial en castizo) del carritx de la zona de Ses Marseques (o Marsesques). Ruta:: Femenia - Coll Ciuro- Font den Castell - Torrent de S'Argalagar - Torrent dels porcs - Femenia. Ocho horas y medias largas.Victoriano jura que no volverá.

Cingle des Càrritx

Duríssima jornada, tant pel recorregut com per la humitat extrema que ens va minar les forces i ens va tenir a alguns al límit de la deshidratació tot i anar ben preparats.

Iniciant l'aventura a Mortitx un pic més.

Basses de Mortitx.

L'objectiu molts de metres per davall.

Cercant la baixada.

Estudiant la millor forma de baixar.

Vistes espectaculars.

L'equip MDC (Malats de Corda) a punt per baixar.

Canal de baixada.

Primer rapel.

Segon rapel.

Toni "Sinever" comendant el grup cap el Cingle des Pi.

Un puntet solitari.

Cap el Cingle des Pi.

Trepador camí del Cingle des Pi.

Pas del Cingle des Pi.

"Podem adreçar cap allà".

Puig de Sa Parra i Ermita de Sant Onofre

Ses Cases de Sa Cova

Ses Cases de Sa Cova

 

Figuera de Sant Onofre

Arribats al Coll de Es Grau tot seguint la carretera que uneix Sa Granja amb Puigpunyent passant per Son Vic de Superna, agafem la pista que ens mena cap a Sa Campaneta. El camí es ample i ens dona una vista privilegiada sobre Es Galatzó, la muntanya màgica de 1.026 metres que serà guia i far d’aquesta caminada. 

Interior Ermita Sant Onofre

Ermita de Sant Onofre

Font localitzada per Coyote

Arribats a una barrera metalica ben oberta a la vista de Ses Pedrisses, sortim fora camí i ens amollam cap Es Comellar de Sa Pleta per l’esquerra. Localitzem unes fites que ens menen amunt i avall per un terreny cada vegada més brut i perdedor. En Guapeton i Es Senyor de Sa Torre manifesten les habituals discrepàncies sobre el recorregut. La maquineta màgica no ens acaba d’aclarir les senyes i es decideix baixar enmig d’unes marjades envaïdes de càrritx, argelagues i altres herbes punxants en direcció cap a una pisteta que surt des campet de S’Olivera Morisca a Son Forteza per, passant per Sa Casa Nova, anar al Pla de Sa Vinya i més enllà. Baixam uns minuts fins arribar a un revolt molt pronunciat a la dreta amb un figueral a l’esquerra, moment en el que decidim abandonar-la per evitar arribar a les cases. Punyent decisió, ja que pujar per les marjades abandonades te com a resulta

Marjades sobre Galatzó

t rebre les carícies amistoses de les mates rapinyaires habituals. Lluitant pugem fins a localitzar un senderoi mig esvaït que ens mena cap a l’esquerra. El Coyote fa una descoberta fantàstica. Una font de mina abandonada per sota les marjades, eixuta i tapada sota el càrritx. Ja se’ls ha girat feina als amics de Fonts de Tramuntana, experts en la matèria. El tirany s’eixampla i arribem a una cruïlla en la que agafem cap a la dreta pujant cap Es Coll des Toro en direcció a ses cases de Sa Cova.

 En estat d’abandó absolut encara resisteixen estoicament les escomeses del temps i la rapinya, amb les restes de la seva tafona. Un lledoner presideix el patiet veïnat de l’entrada a la cavitat que li dona nom. Seguim per el camí que hem seguit deixant a l’esquerra la vall de de Sa Muntanya. Dues eres ens marquen la baixada fins arribar  a un revolt marcat a l’esquerra que es travessat per un torrentó. Es tracta de la llera del Torrent de Sa Parra que ara hem de seguir per amunt. Ara a un costat ara per l’altra anem progressant enmig d’un bosc d’alzines ple de ranxos de carboners. En un estret del torrent hem de sortir per la dreta per evitar una petita pressa amb un safareig als seus peus. L’ombra de les capçades gegantines ens protegeix d’aquest inversemblant sol d’octubre. Al final arribem a un circ format als peus d’uns cingles presidit al ben mig per una curiosa figuera assetjada per una heura que dona ombra a un coveta. La figuera te fulles d’un sol lòbul i provoca un encès debat sobre el seu origen. Feina pel senyor de Son Mut Nou, l’estimat apotecari Montserrat. 

Proseguim per arribar a un zona plena de mates de jonc que delaten la proximitat de Sa Font den Tela. Sortim per la dreta del torrentó per pujar un conjunt de marjades en direcció a unes ruïnes. Sebastià ens fa notar la presencia de dues parres que enfilades pels damunt el ametllers, lluiten per sobreviure i que, segurament, li donen nom al promontori que es l’objectiu de la jornada. Les ruïnes pertanyent a l’antiga ermita de Sant Onofre. Amb quatre parets a punt d’estimbar-se definitivament, son el testimoni que queda de l’activitat religiosa d’aquesta contrada. Situada en terrenys de Son Fortesa, va ser fundada al segle XVII i es te constància de la seva activitat religiosa fins al any 1820, quan els ermitans foren substituïts pels pagesos que transformaren l'ermita en el nucli de la seva explotació agrícola. El topònim es més que habitual i hi ha registrades varies ermites amb el mateix nom com podreu llegir al documentat article de la web www.toponimiamallorca.net 

Una estona de descans per gaudir de les vistes sobre els esperons orientals de Galatzó i per tal de que Sebastià ens regali la imatge de la jornada. Ara progressem fins arribar al camí que porta cap a Sa Campaneta i el seguim fins arribat al tancat de Na Jordana. A veïnat d’una rovellada segadora fem una diagonal per guanyar l’altre costat i per un esbaldregat comença’m a pujar pel mig de la garriga. Aviat localitzem una paret de partió que seguim ara per damunt, ara a un costat, ara a l’altre, enmig de pins caiguts i amb seny de bístia vella. Al cap d’una estoneta arribem a un collet més clar al peus d’un esperó que exigeix una mica de coneixement per negociar la canal que permet superar-la. Hi ha l’alternativa de sortir per la esquerra i guanyar la cresta superior progressant per unes plaques en adherència. La carena s’estreny i es complica i just la meitat arribar al cobejat Puig de Sa Parra (763 m). La visió sobre la Vall de Superna es privilegiada i just alguns núvols emprenyosos amaguen la piràmide superior del Galatzó.

Sa Campaneta

A les totes desfem camí fins retorna a Na Jordana i agafar el elegantíssim camí paredat i empedrat de Sa Campaneta. Veiem que les cases han tornat a ser habitades, motiu de goig en tant desfem camí en direcció a Es Grau a un ritme que fa que just les puntes de les soles es desgastin.  Es Puig des Trinxet ens avisa de la proximitat del punt de la pista a on ens hem sortit, tancant el recorregut.

Cami de Sa Campaneta

Tramuntana ha estat el lloc triat per nombrosos ermitans per fer vida allunyada de la societat i focalitzada en el recolliment i l’oració. Ramon Llull va impulsar aquesta tradició nascuda al deserts egipcis en els primer temps de la cristiandat, que ha donat origen a la forta tradició mallorquina de la que son testimoni les nombroses ermites que puntegen la geografia illenca. Emperò he de dir que la tria de la ubicació d’aquesta derruïda de Sant Onofre es veritablement excepcional. La màgica i tràgica Galatzó transmet quelcom que aquells homes eren capaços de experimentar, atrapant l’espiritualitat que els permetia entrar en contacte amb lo diví, sigui el que sigui això.