Al Estret des Gorg Blau les parets de formigó de la presa que tanca les aigües embassades a la Vall d’Allmallutx ressonen amb les primeres passes de la jornada, una vegada iniciada a la sortida de Migjorn del Túnel de Turixant. Aprofitem que el nivell ha baixat més de deu metres en aquesta tardor poc plujosa per transitar per la zona que ha quedat lliure. Les pedres estan cobertes d’un polsim gris, del color dels ossos d’un animal mort exposat als elements. Anem transitant ara per amunt, ara per avall per arribar a la primera destinació; un petit comellar en el que pensem que es pot localitzar la Font des Poll. Una forta olor de mar, resultat de la presencia de algues, ens alerta sobre la presencia de la fonteta. Anem per amunt examinant un cingle ple de degotissos que raïen lentament, fins formar un filet d’aigua. Una pareteta desfeta i un pal que encara s’aguanta dret evidencien l’activitat humana en aquest lloc. No aconseguim destriar la ubicació del ull de la font, però El Coyote s’ensuma que al final del comellar, hi ha d’haver comunicació amb la part superior del cingle, conegut com Sa Planella. En Guapeton frissa d’arribar al següent objectiu, el Santuari d’Allmallutx. Ara enmig del bosc d’alzines, ara per la platja codolada que la retirada de les aigües ens ha regalat, ni la troballa de excel·lents mostres d’activitat carbonera ni la d’un grapat de Cantharellus Cibarius (Picornells) l’aturen en la cerca del poblat de l’antigor. No fa ni mitja horeta que hem començat i el pilar de la habitació més elevada es retalla contra el cel. Aquesta ocupa el centre d’un recinte vagament quadrat amb carreus massius formant els cantons. Uns poc metres sota, apareix l’altre columna del jaciment en una disposició cosina germana de la primera. Unes petites parets de forma vagament regular son tot el que queda del poblat excavat amb urgència per la pujada de les aigües que va seguir a la finalització de les obres de la presa als anys 60. Al altre costat de la vall, a l’ombra del Puig de Ses Vinyes destriem el perfil de una tercera columna, desplaçada del seu lloc d’origen per acabar, orfe, tota soleta al costat de la carretera. Assaborim el berenar amb un bon regust, el Santuari només es visible i es pot visitar quan les aigües estan baixes. Talment com avui, un bon regal de tardor! Partim falaguers per donar la volta a un cap que apunta cap a dues illetes que despunten en aquesta costa interior i desconeguda de Mallorca. En girar la punta, es veuen les antigues i llunyanes cases d’Almallutx, mentre una filera de polls i oms marca les fronteres del volum màxim del embassament. El sol llueix en un cel blau, només marcat per les ocasionals diagonals del transit aeri. Descobrim una innominada cala, presidida per una paret que la travessa a l’ample i que amaga una enorme sitja entre l’aigua i el llindar del alzinar. El grup dels “ferrateros”, comandats per Spiderfrau, ha optat per una via lateral, difícil, exposada i un pel arriscada... com sempre. Tots juntets anem donant la volta al Castellot, per progressar fins al Coll del Comellar de Sa Font, moment en el que girem cap a la dreta per anar a cercar la canalització que porta l’aigua de Gorg Blau fins a Cúber. La superem de forma compassada, no per ajustar-nos l’un a l’altre, si més no per quedar amb un peu a banda i banda del vas de la canalització en postura perillosa i un xic indecorosa.
Anem a cercar el coll que separa Sa Trona del inici de la Serra dels Teixos. Primer recorrem un alzinar espès al que succeeix un bosc amb vells pinots. Un antic camí molt deteriorat s’enfila poc a poc en direcció al collet. El càrritx es el rei de la contrada. El sol ens castiga amb intensitat mentre anem guanyant alçada fent atenció per no fer-nos malbé genolls i turmells. L’esquena esta coberta per el mirall del Gorg Blau limitat per la murada grisa puntejada del Puig Major. Més enllà, la punteta blava de Cuber guanya terreny de mica en mica. Arribats al coll, divisió d’opinions. Mitja dotzena llarga pensem que Sa Trona paga la pena un esforç. La via directa, seguint la carena es presenta arriscada i exposada. Decidim baixar un poc per l’esquerra per pujar per un coster realment inclinat que ens situa a poc metres del cap cucurull.
Des de aquest poc conegut cim, la visió es espectacular. Cap a Migjorn, la paret del Massanella i es Puig de Ses Bassetes flanquegen Es Comellar des Prat, cap a ponent, Es Castell d’Alaró i Tossals presideixen un pla de Mallorca tapat amb un sostre de núvols baixos inversemblant per aquells que gaudim de un bany de llum i colors d’una primavera fora temporada. En direcció cap a Sóller, el Morro d’Almallutx, Es Puig de Sa Font i l’inici de la carena dels Tres Mils. A Tramuntana, el rei Puig Major amb l’espassa de Es Frare i els seus escuders del Penyal del Migdia i es Puig de Ses Vinyes. El Pas de Sa Pomera Borda es senyalat per els experts Guapetón i Coyote, mentre Spiderfrau i la resta de la colla encara ens demanem per on redimonis ens varem enfilar fa dues setmanes.
Es temps de baixar... per continuar pujant. Adela i Es Jefe ja han iniciat el recorregut de la cresta de la Serra dels Teixos. Uns decidim anar per la pedregosa canal propera a la vall d’Allmallutx, la majoria opta per l’opció més esportiva. Tot seguim al Jefe en el recorregut per la cresta. Un poc més enllà, aturada en un balcó privilegiat per fruir de descans i aliment. El menjar sembla més bo amb el vi de la bota d’en Cèsar i el te “especial” de El Coyote. Gaudim del espectacle de la nuvolada que tapa la resta de Mallorca mentre aquí, a 1000 metres d’alçada, el sol ens dona alegria i temperatura. Una becadeta fan uns, mentre els altres fan petar la xerrada. Cames ajudeu-me tornem a marxar per la cresta. A meitat de Sa Serra, agafem una diagonal pedregosa que apunta cap a Es Castellot. Anem baixant fins que arribem a una pareteta molt espenyada que identifiquem com Sa Portella de Sa Mola. Anem baixant pegant bots en un terreny complicat. Primer càrritx, desprès pedra esmicolada per acabar amb encletxes, rellars i esquetllars que provoquen alguna situació divertida. Les alzines i les senyals d’activitat carbonera son el preludi del pontet de formigó que ens permet superar la canalització d’aigües. Iniciem la marxa en direcció als tubs que neixen de l’estació impulsora d’aigua. Una idea dona voltes per el cap d’alguns. El Coyote recorda el comellar a on varem provar de ubicar la Font del Poll i el possible Pas. Decidim anar a cercar-lo i ens dirigim pel ben mig d’una bonica zona anomenada Sa Planella. Arribem al cingle sobre el comellar de Sa Font. La cosa no pinta tan be com pensaven. Terreny vertical, canals esposades. Una te bon aspecte. Amb precaució i seny de bístia vella anem baixant per uns escalons grans amb l’ajut de unes alzines curosament disposades. L’únic inconvenient son algunes pedres inestables i poc assentades. Quan falten pocs metres per aconseguir-ho una diagonal a la dreta amb un poc de pati ens aconsella situar una corda com a passamans i espanta pors. No es tracta d’un pas en el sentit clàssic però ha suposat la part esportiva de la jornada i, com deien de vegades, constitueix “...un altra èxit del senderisme mallorquí”.
I compte contat, compte acabat !
Hora d’inici= 09:20 Hora Final=15:45
Referències
Mascaro Pasarius, lamina 4
Guia Arqueològica de Mallorca, Aramburu et alter.
L’encant d’Almallutx
Els temples tapats per les aigües del Gorg Blau han generat moltes llegendes i histories misterioses. En el decurs de les excavacions dels 60, segons va explicar un dels participants, “Se hallaron dos esqueletos muy bien conservados (...) Yacia el uno, un hombre, como dormido, con la mano derecha (...) en el pecho, en el lugar en que debio latir su corazón (...) A su lado, (...), aparecio el esqueleto de una mujer (...) con una mano sobre la boca en un gesto de llanto o rezo”. El testimoni parlava de “... un turbador encuentro con un remoto drama situado en la majestad de la montaña mallorquina, de gran magnetismo”. No gens estranyament l’historia es va publicar en un article titulat “Romeo y Julieta en la Prehistoria de Mallorca” al any 1968 !
Morro de sa pesquera des gat
Font de la caleta
Cingle Verd
Cova de ses bruixes darrera el pi penjat
