 |
| Font dels Xiprers |
La diàspora raconera d’avui ha
estat d’allò de pixar i no mollar ni gota. Uns per Planícia, els altres al Torrent
dels Picarols, uns tercers a per algun pas per el Puig Caragoli... i nosaltres
que hem decidit venir a Mortitx per donar-li, literalment, la esquena.
En moltes ocasions hem comentat la
magnificència i majestuositat del conjunt del conjunt que coneixem amb el nom
de Rellar de Son Marc, a l’ombra del Puig Tomir. La temporada passada ja vàrem
trescar en varies ocasions la zona per gaudir dels paisatges i indrets
salvatges de la contrada. Però encara quedava més i nosaltres en volíem. I
tant.
 |
| Sitja sense emprar |
 |
| Esglaons al Rellar den Marc |
A pocs metres més enllà del camí de
les vinyes de Mortitx, sortim per la esquerra en direcció al fons de la vall. Seguim
un conjunt de canals que en menen per la dreta del Clot den Vives en direcció
cap el Torrent de Mortitxet, al que interceptem una mica més amunt de S’Hort de
Mossa(un topònim estrany, Mossa esta a un parell mallorquí de kilòmetres de la
posició). Abans de començar hem fixat com a punt de inici del recorregut un
conjunt de xiprers que es clarament visible als peus del cingles que conformen
el límit nord de la cinglera des Rellar. Quan arribem a una paret veiem que una
paret ens mena cap a la dreta en direcció a on s’escolta l’aigua brollar de la
terra. Ens atraquem i gaudim de la bonica Font dels Xiprers (gràcies Fonts de
Tramuntana!). Aquesta font regava unes marjades situades més avall, encara que
avui en dia just algunes figueres palesen aquesta dedicació. Un cirerer
encletxat sobre la font marca la seva ubicació amb un verd brillant a les
fulles. Des de la font tirem per amunt
anant superar algunes quers fins topar amb la paret de pedra dels penya-segats.
Hem decidit tombar a la dreta, en direcció oest, per anar explorant les possibles
vies per superar el desnivell. Algunes possibilitats es presenten però semblen excessivament
tècniques per aquesta primera descoberta. En un moment determinat en veiem
obligats a baixar cap a un petit bosquet de alzines del que surt un tirany que
supera un portell. Un coster ple de càrritx s’obri al davant. La carretera
MA-710 ens fa notar la seva presencia amb episòdics sorolls de motors altament
revolucionats. Passat el portell, tirem de nou cap a la esquerra per anar a
cerca la part inferior de la murada rocosa i en dirigim cap a un collet a on es
veuen un bon conjunt de alzines. En arribar
al coll, un poc abans de Es més Alt des Pujol, un grup de someres es conviden a
sortir per la esquerra superant un conjunt de marges clarament visibles al
costat d’una pista de terra. Son a veïnat de la espectacular Cova Mala, un dels
millor conjunts de la contrada, amb un notable conjunt de formacions típiques espeleològiques
en les seves extenses sales. Seguim per unes desenes de metres la pista i
sortim a la primera corba per tirar aferrats al precipici. La vista sobre les
muntanyes des de el Puig Caragoli, Pedruixella i Pa de Figa son espectaculars. Al
costat dret, el tancat de Sa Plana composa una imatge bucòlica i encisadora amb
els seu verd motejat amb el blanc de les ovelles, i les parets gegantines del
Tomir, el pare Tomir, al fons. Tirem en direcció cap a la Badia de Pollença,
amb la intenció d’arribar al Coll dels Moixerrins. Aprofitem la canalització de
desguàs de Sa Plana per agafar una pisteta que mena cap el Coll de les Qüestions
(quin excepcional topònim!) En arribar a una esbucada caseta situada a l’esquerra,
sortim de la malmenada cinta de terra i comença’m a trescar fora camí. Un
terreny exigent en suau descens. Una sitja sense emprar, encara amb l pedra punxeguda
que marca el seu centre es una pista interesant. D’allà intuïm més que veiem
una mica de senderó.
 |
| Fontinyol dels Moixerrins |
 |
| Murada al Coll |
Som al damunt de les pedres càrstiques que conformen el
circ que rodeja el Clot de Dèu. No veiem una forma fàcil de baixar i decidim
sortir per la esquerra per un terreny pla en direcció a un conjunt de alzines.
Allà uns esglaons obrats curosament en la pedra ens dirigeixen per un camí que
corre entre pedres fins arribar a un marge de partió. Al cap de pocs metres
veiem un coster a la dreta que te mitja dotzena de fites de bona mida en direcció
al Clot. Decidim seguir en sentit contrari per desembocar en un torrentet que
comença a baixar enmig de un conjunt de bancals abandonats. La il·lusió per
trobar un pas desapareix ben aviat. El torrent s’estimba per les parets i no es
veu manera de baixar sense entrebancs. Passem per damunt de una paret que corre
al costat del torrentet en direcció al Coll de Moixerrins. Terreny complicat,
que hem de negociar amb precaució. Encletxes, rosts, pendents, agafades
justetes, ... un vertader terreny per gaudir a les totes de la les habilitats
de tants d’anys de tresques amunt i avall. En arribar al cap cucurull ja veiem
les parets gegantines que son al costat del Coll i cap allà que anem. Un poc
abans del coll, en una zona que mira a la vall, al costat d’una ampla zona de
roques planes localitzem un senzill fontinyol que surt davall d’unes roques,
alimentant un petit coconet encerclat de pedres per emmagatzemar la poca aigua
que surt. Un vertader tresor per a qualsevol persona de l’antigor.
 |
| Murades, detall |
 |
| Interior de les Murades |
Arribats al Coll en dirigim cap
als dos bocins de murada que es veuen. El camí puja pel costat dret. Cada
petjada ens atraca a les enormes roques que la formen. Un espectacle
impressionant. Al darrera, unes murades de més de quatre metres d’alçada i tres
metres de gruixa un replà en el que es distingeixen restes de dues
construccions de forma vagament ovalada. El lloc es ampla i ben defensat. Les
referencies als seus orígens son dispars. Alguns el remunten a epoca talaiòtica,
altres als primers temps de l’ocupació romana, als anys obscurs de les
invasions barbares o les incursions normandes. A qui li importa? Es de justícia
admirar la feina, esment i dedicació dels desconeguts constructors i desitjar
que els gruixats paredats els faren servei.
Descendim del Coll fent una mica
de ziga-zaga i deixant al costat dret Es Raco Fred. La Roca del Tamboret, al
costat dret de les cases de Mortitxet, brilla amb llum vermella del horabaixa.
Al fons de la vall resseguim el torrent per desfer camí.
 |
| Baixant cap al Torrent de Mortitxet |
 |
| Ampla Murada |
Per el camí, mira per on, devers
cinc quilos del preuat bolet anomenat com cantharellus cibarius (picornell o
rossignol) s’enfilen de forma misteriosa a les nostres motxilles. Quin mal de cap! Arà el haurem de triar, netejar i, Mare de Dèu, menjar-los! Quina corema!
La llum retalla el perfil de Na
Bauçana, al costat esquerra del Galatzó mentre un vehicle devora quilometres
desfent camí cap a la ciutat que encen els primers llums. Bona jornada que
deixa un bon regust de boca. Terreny no explorat. Ni una passa hem fet per lloc
abans visitat per nosaltres. Possibilitats a balquena. Vistes i racons més que
destacables i, sobre tot, unes ganes tremendes de tornar-hi.
Una musica sincopada i rítmica
surt dels altaveus. Un mica d’atenció a la lletra. Vaja mira per on!
Zippin' up my boots
goin' back to my roots.
To the place of my birth
back down to earth
I'm homeward bound
got my head turned around
