HACIA EL ALTIPLANO DE FARTARITX

Dos pasos que suben  hacia el altiplano de Fartaritx poco conocidos: el paso de la encina y el pas des llençol (sábana).  Nosotros los descubrimos en la web, no sé exactamente en que blog.

 pas de s´enzina

 malpas de s´enzina. Cuidadito.

 pas des llençol, paso de verdad

 pas des llençol

Cami de Sa Partió i Na Costitxa

Cami de Son Fortesa

La vila de Puigpunyent ens reb aquest dematí convidant-nos a trescar per les seves rodalies, sota aquest sol inversemblantment tardorenc que retalla el cim del Galatzó.  El camí que porta fins a Son Fortesa arranca entre la Rota de Madò Bel a la dreta per continuar sota l’ombra dels plàtans que voregen per l’esquerra el camps cultivats de S’Era que gaudeixen de la ombra del Puig den Pinyó. Una vegada que passem pel damunt del pont de Sa Riera tenim ocasió de veure les Cases de Son Fortesa (vegeu 1), al capdamunt d’una colina rodejada de marjades que s’eleven per proporcionar-li una ample perspectiva de la vila i de la Vall den Zanoguera per on s’escapa Sa Riera. Una mica més amunt, als peus de Son Fortesa es troba Es Raco de S’Hort que rep les aportacions del Torrent de Sa Parra per regar els seus cultius.  Una bona guarda de porcelles tresquen sense por, a l’espera del seu destí ineludible al Nadal a les taules privilegiades. I es que, com be diu la dita De porcs i de senyors, se n'ha de venir de mena. El camí nou d’Estallencs s’inicia a la dreta abandonant el gris asfalt per començar a pujar enmig dels pins i les alzines. La pista supera unes barreres d’inspiració típica mallorquina, un exemple de consciencia ecològica i estètica minimalista, fetes amb els somiers metàl·lics rovellats que hauran llançat en la reforma d’algun hotelet de luxe. Una peculiar manera de combinar reciclatge, art i natura.  Mode irònic i emprenyat activat, per si no havia-u reparat, per cert.  La pista continua per damunt del enorme safareig que s’alimentava de la Font de S’Arreplegada i Sa Font de S’Aritja fins arribar a Sa Teulera Vella, de la que poc més que quatre parets queden després de ser abandonades en la dècada dels anys 40 del passat segle. Seguint la pista ja veiem les atrotinades cases de Sa Muntanya a les que arribarem desprès de beure de l’aigua que vessa de la Font de S’Albelló, al costat esquerra del camí. Visitem les cases per contemplar la decadència i abandó del que va ser un dels centres de producció d’oli més rendibles de la contrada, com proven el seu trull, premsa mecànica i safareig alimentat per una canaleta encara conservats, fins ben entrat el passat segle. Avui el seu precari interior, desballestat i ruïnós, amenaça als que ens atrevim a entrar-hi.

Cases de Sa Muntanya, vista fronto-lateral

Brutor a Tramuntana

Darrere les cases es desvia un ramal a la esquerra del Cami Nou. El seguim mentre guanya alçada. Un forn de calç ens indica que som en el bon camí, just abans d’una desviació a la esquerra per anar a S’Era des Moro, que no agafem, per arribar a un coll marcat per un portell ben ample. Dels tres camins que s’obren agafem el camí de la dreta, que puja tira tira. Sabrem que som en el bon camí per un cotxe abandonat, un AUSTIN MORRIS 1100 blau fabricat als anys 70. Que complicat deu ser aparcar a Soria (origen del vehicle, per la seva matricula) per venir enmig d’un bosc mallorquí a deixar la seva brutor!. Encara estic en mode irònic empipat activat. Al cap d’uns minuts arribem als peus d’un cingles per la esquerra, sota el quals s’ha bastit una extraordinari exemple d’arquitectura tradicional mallorquina, el anomenat com Corral de Ses Cabres. Com be es destaca l’amic Sebastià, esta fet amb tècnica de peu de murada i amb coronament de paret cabrera. Perfectament alineades i elegantment disposades les pedres tanquen una ampli espai dividit en dues estances. La tècnica constructiva recorda poderosament la de les terrasses sobre les que s’erigeix Son Fortesa.

Escala de Sa Muntanya

Agafem el coster a l’esquerra del Corral i tirem pel dret, pujant amb decisió uns minuts fins arribar als peus d’uns cingles no massa elevats que tanquen la sortida. Tirem a l’esquerra a l’ombra del cingle fins arribar a un encletxa que ens permetrà superar la dificultat per arribar a un camí ample que seguim més a l’esquerra. Aviat desapareix i esdevé un estret tirany fitat que comença a enllaçar sitges i construccions carboneres. En un moment que el camí pica per amunt haurem d’estar al aguait per abandonar el camí i sortir a la dreta, tot seguint les fites. De mica en mica la imatge poderosa del Galatzó entra i surt entre el bosc. Anem guanyat alçada de  forma continua y sense gaire esforç, en un camí estret que transita per el coster sud del Puig den Pere Oguer però clarament marcat fins sortir a la carena i a la claror. Una mica més endavant peguem a la paret de Sa Partió darrera la qual ja es Estallencs. Un portell cegat marca el punt en el que els carboners començaven a baixar cap a la mar, que apareix aferrada i obscurament grisa.

Ara decidim seguir un camí que continua per la esquerra de la paret i que s’esvaeix aviat, ficant-nos en un infern vegetal de tal magnitud que fins que no arribem a pocs metres abans de la torre de vigilància del Coll des Carnisseret no ens adonem de la seva presència. El majestuós Galatzò ens ofereix les seves dues canals de Llevant convidant-nos a fer-ne un intent. D’aqui a poc, però avui no toca.

Corral de Ses Cabrer

Els descens cap a la font des Pi el fem a bon ritme, just trencat per un grup de rialleres i amorosament perfumades caminadores en demanda del Pas de Na Sabatera. A la Font des Pi, sortim per la pista asfaltada de la esquerra, per continuar recte per la dreta en la propera bifurcació. Aviat el asfalt desapareix i piquem per avall fins arribar a la via principal de la urbanització. La seguim per avall per, una vegada arribats a la pedrera, sortir per la primer asfalt a la esquerra, un altra vegada a la esquerra fins que s’esgota el gris recobriment i sortim per un caminoi en suau descens. Sortim en la primera ocasió per la esquerra i seguim per la esquerra i molt per damunt del Torrent de Ses Someres en direcció cap a Sa Rota des Soldat. Seguirem caminant en suau ascens atents al camí que girarà bruscament cap a l’esquerra passant al costat de un pou i, una mica més enllà, uns platers que marca Sa Rota den Marti Esteve. En pocs minuts arribarem a la cruïlla en la que hem agafat el camí cap al Corral de Ses Cabres. 

Sa Partió, amb Galatzó al Fons

Coll des Carnisseret

Crull de Na Costitxa

Ara agafem la pista que surt a la dreta. Es perllonga bastant fins arribar a un enorme forn de calç darrera el qual arribarem a un coll en el que una paret mitjancera corre a la dreta. La supera’m i, de forma intuïtiva, agafem un rumb perpendicular a la paret, deixant-la a l’esquena. Ara navegarem en un terreny de molt planer, ple de rocam, pins i alzines. Som a la Mola de Na Costitxa i cerquem Es Crull de Na Costitxa. Cent noranta metres la separen de la paret. Segurament trobareu un enfilall de fites que vos portaran a la encletxa. Es tracta d’una diaclasa (fractura de roques sense desplaçament de les mateixes) de poc més de 100 metres de longitut, que recorre la balconada sobre la torrentera de Ses Someres en direcció Nord-Est a Sud-Oest, amb punt en que fa més de 15 metres de fondària i amplada variable entre els 2 i 4 metres. El punt d’entrada esta a uns 30-40 del extrem de llevant i es pot recórrer la part més baixa amb precaució. Poden caure roques i hi ha forat encara actius. Cal anar amb precaució per admirar aquesta meravella geològica d’edat indeterminada. Un parell de heures han progressat en demanda del sol i una figuera borda ha crescut al ben mig.

Per retornar desfem camí i, arribats a Sa Muntanya, anem a cercar per un caminet que surt de les mateixes cases Sa Font de S’Aritja, enmig d’un camp de joncs, per enganxar amb el camí de baixada.

En retornar i veure les cases, observem a l’esquerra la entrada al Camí des Salt de Son Fortesa (vegeu 2). Si poguéssim entrar gaudiríem de un excepcional, si no el millor,  exemple de simbiosi entre natura, jardí i horta que es poden trobar a Tramuntana. Diuen els vells de la contrada que aquí creixen alguns dels pocs roures que, de forma natural, han arrelat a la nostra terra.  Déu ser cert, de lo gelosos que els tenen.

A la tornada, desprès d’una merescuda beguda calenta i una conversa puntejada de musiques exòtiques fent comentari de la jornada present i de les que vindran, el poema de Guillem d’Efak redola dins el cap.

A contrallum vermell del cel
vermell de l’horabaixa
el carro, a poc a poc,
em va portant a casa.
Roda el món i ho fa bé
i un darrera l’altre
els segles fan coixí
a les hores que passen.
A contrallum del sol
vermell de l’horabaixa
s’ha deturat el temps,
s’ha fet rodó el miracle,
el mul sap el camí
tant del cel com de casa

(1)Cases de Son Fortesa

Son Fortesa

Les cases de Son Fortesa s'organitzen en quatre volums distribuïts al voltant d'una clastra de planta rectangular. L'aspecta acutal respon majoritàriament a la reforma duita a terme en la primera meitat del segle XVII per Joan Mir i Ramis. Les cases s'aixequen al capdamunt d'un terreny marjat, per la qual cosa gaudeixen d'una immillorable perspectiva visual. La façana principal, orientada al nord-est, s'aixeca davant una carrera, ocupada per grans plàtans, i un abeurador octogonal amb brollador. Presenta alçat de dues plantes, amb buits allindanats, arrenglarats regularment. La singularitat de la façana deriva de la presència de tres grans portals. El central és el portal forà, que és adovellat, de pedra viva, i es troba coronat per un escut amb les armes de la família Mir. Els portals laterals, d'iguals característiques, donen accés a la capella i a un antic estable. Presenten tipologia gramatical classicista: arc de mig punt, amb brancals i arc encoixinats, emmarcats per pilastres de fust llis i capitell motllurat, que sustenten sengles frontons triangulars rematats amb piràmides amb molles. El timpà està ornamentat amb sengles ulls de bou el·líptics, que en el portal de la capella està ocupat pel relleu d'una creu. Rematen els frontons sengles ulls de bou. La façana lateral de sud-est, té tres plantes d'alçat, amb socolada en talús. Els buits orndentats, presenten diferent tipologia: finestrons en planta baixa, set finestres balconeres en balcó a la planta noble i set finestrons al porxo. Sota la façana, s'extén un jardí entre estretes marjades. El pas forà dóna entrada a la clastra a través d'un arc rebaixat. Està amenitzada per un brollador situat sobre el trull de l'antiga tafona, i un coll de cisterna decoratiu. A l'esquerra hi ha la casa senyorial, amb alçat de tres plantes. El portal s’obre damunt tres graons, és de llinda i està inscrit en un arc rodó. De l'interior és remarcable la sala gran, amb forjat emmbigat. El menjador dels senyors té coberta amb enteixinat de fusta amb decoracions pictòriques. A la dreta hi ha la casa dels amos, de dues plantes. La cuina-menjador té accés directa des de la clastra, a través d'un passatge pavimentat amb trespol de còdols, cobert amb volta i pedrissos laterals. 

Sa Muntanya i Sobremunt

La cuina és de planta quadrangular, amb un pilar de pedra central que reforça el forjat embigat. Es conserven la foganya amb pinta, les piques d'escurar i una capelleta oberta directament a la paret. La capella és de planta rectangular, d'una nau coberta de dos trams de volta de quatre punts, amb les claus decorades amb relleus de querubí i l’escut dels Mir. El presbiteri s’aixeca tres graons sobre la nau i presenta paviment amb rajoles ornamentades amb flors, datables al segle XIX. Als peus de la capella, hi ha un petit cor i un portal lateral. Al fons de la clastra, un arc rebaixat acull un espai embigat simètric al vestíbul d’entrada, on s’hi situa un coll de cisterna adossat a la paret, de secció quadrada, amb una pica a l’esquerra; més a l’esquerra, hi ha un portal rebaixat, amb capitell motllurat i coronat per un escut amb les armes dels Mir; comunica amb la part posterior de les cases, amb espais enjardinats i una terrassa amb piscina.

(2)Camí des Salt de Son Fortesa

Font de S'Aritja

Es Salt és una cascada natural, situada en el comellar de sa Parra, que alimenta el naixement del torrent de Sa Riera. L'abundància d'aigua, la topografia agreste i la bellesa de l'indret estan a l'origen de la construcció del jardí d'es Salt de Son Fortesa. Es tracta d'un hort i un jardí que tenen com a eix central el llit del torrent de Sa Riera, a banda i banda del qual es disposen les marjades. L'espai està tancat i totalment delimitat per parets de marge. El jardí es desenvolupa en una marjada superior. S'hi accedeix per un portell tancat amb barrera que mostra la data 1810. Segueix amb una pèrgola de 34 parells de pilars aixecats sobre dues rengleres de pedrissos i sengles síquies discorren en paral·lel pels laterals de la pèrgola. Actualment està coberta amb estructura de ferro en substitució de l'original que era d'ullastre. A banda i banda hi ha les pasteres per a les flors. Al final, una glorieta de planta octogonal, centralizada per una taula de pedra d’estil barroc. A continuació, apareix una placeta amb un brollador central, format per diverses peces de pedra, de les quals la base és un rutló de trull de tafona reutilitzat. Continua un petit llac que ocupa realment el jaç del torrent, en forma de gran gorg que, quan l'aigua hi corre, forma la cascada que dóna nom a l'indret. L'hort ocupa la marjada immediatament inferior a la pèrgola i les marjades escalonades de l'altra banda del torrent, que estan comunicades per un pot rústic (BE69/A).

Torrent de Pareis inundat per la mar !

El passat dissabte dia 21 de novembre la zona nord de Mallorca estava en alerta groga per forts vents i temporal. A partir del migdia les forces combinades del vent i la mar varen permetre que les aigües salades penetressin en el torrent alguns centenars de metres, superant la barra de còdols que tanca la desembocadura, inundant i cobrint tota l’amplada de la llera i impossibilitant recórrer-lo.

Les fotografies mostrades han estat capturades pel senyor Fabien Millerand, que ens les ha cedit amablement per a la seva exposició. La hora aproximada en el que és varen fer son les 17:00. Segons afirmen alguns grups varen haver de cercar alternatives per evitar aquest problema, sortint a la mala per la esquerra del Torrent, així com es va poder.

Guardau-les! No es tracta d’una visió habitual.

Gràcies Fabien!

El contrast entre ombra i llum no deixa veure, amb claretat,l'aigua. 

Es Turmás al Fons. La banda grisa d'aigua salada.

Racó meravellós.

Cercàvem una altra cosa, que no trobàrem (de moment), però la Serra està plena de sorpreses i racons meravellosos.

El Senyor de Sa Torre diu: aquí no hi ha estat mai ningú. Es difícil sebrer-ho, el que si és segur es que poca gent hi deu haver transitat per aquest cingle.

Equip MDC

Fita raconera.

Pas Xungo

Duríssima jornada de sol a sol pel territori que satisfà al 100% l'esperit raconer: allunyat de la mà de Déu, inhòspit i salvatge.

L'objectiu de l'equip MDC, capitanejat per l'incombustible (i per molts d'anys) Toni Sinever era sortir del Torrent de s'Argelagar sense haver de tirar-se a la mar, "obrint" un nou pas per tornar a l'inici.

Carregats com a muls partíem cap a l'objectiu on ja tan sols per arribar-hi hi invertirem més de 3 hores. Després el primer plat fort, el descens del torrent, amb alguns salts de 40 metres i reunions aèries.

Per avall s'ha dit.

Trepador estudiant el terreny.

Comença el torrent.

Reunió penjada.

Reunió penjada.

Després del torrent i donat que el càlcul horari no ens donava temps, renunciàrem al darrer ràpel per iniciar la pujada pel que després en Toni batiaria com a "Pas Xungo". Una grimpada bastant vertical i per terreny molt molt descompost anant a cercar la línia lògica. 

En arribar adalt, després de progressar amb molt de compte i assegura-nos com poguerem era el moment per les celebracions i en Toni ens va sorprendre a tots amb la placa que tenia preparada.

Inici Pas Xungo.

Pas Xungo.

Pas Xungo.

"Pas Xungo".

Foto de grup.

Però encara no estava tot fet, ens faltava la duríssima pujada remuntant el Torrent des Porcs per terreny raconer 100%. Arribavem als cotxes ja amb fosca però ben satisfets. Moltes gràcies Toni per aquesta gran jornada!!

PGT (cara norte)

Coto Sa Coma Calenta

Una matinal d´exploració pel terme d´Andratx.
Per les rodalies del pas des ferros i pas d´en Ponsa, tenía pendent anar a cercar unes coves que me cridaven l´atenció en quant a crec que han de ser de grans dimensions. Pensava que tenía ben agafades les coordenades. Però mentira. Anant fent amb l´opció de trobar-les o de trobar bolets. També mentira.
Idò la sorpresa d´un que no té aturai: Una font, que jo sàpiga no catalogada i que pel lloc li donaré en principi el nom de font de sa Boal.
Anant cercant també em vaig trobar un cartell de fusta molt antic on posa:COTO SA COMA CALENTA.
Aquest cartell es troba a la part alta d´un comellar que puja dels túnels de la carretera, cingles d´en Barrina, i que me dona uns records no massa agradables, quan ja fa molt ens va aplegar una tempesta de llamps.

El PASO MAS BONITO de tramuntana

--¡Vaya pedazo de paso !
-- Elegantisimo
--¡ Hoy hemos tenido roña de la buena !

    dos claras grandes y una cerveza...botellín

--Quizás el paso mas bonito de tramuntana, ¡y totalmente desconocido !
--Alomejor Victoriano estuvo por aqui com Priam..ja, ja
--¿Dices que es el paso nº 20 en esta zona?
--Si ...y ademas hoy hemos hecho el 21, el 22 y el número 23...
--Nos deberian prohibir salir a la montaña, je,je
--Hay alguna manera de patentar el descubrimiento?...después viene algún listo y dice que el lo ha hecho...
--¡En el momento que publicas algo en internet!...se acabó...
--Hombre, no buscamos la gloria ...pero una palmadita en la espalda !
--Y si la llevas con el GEM pasa lo mismo...
--Saldrá algún egobloguero fantasma  publicando sin hacer referencia a nadie ( a no ser que sea su amigito...)...¡ se ha perdido la cortesia!
-- ¡con lo poco que cuesta quedar bien!
--Me deberian cantar la canción de Dora la exploradora
--¿que canción es esa?...


...Todo esto ha sido gracias a tiiiiiii.....All together...

...ja, ja, ja, ja...

PAS DES SALT

Cinglera Superior Rellar de Son Marc

Font dels Xiprers

La diàspora raconera d’avui ha estat d’allò de pixar i no mollar ni gota. Uns per Planícia, els altres al Torrent dels Picarols, uns tercers a per algun pas per el Puig Caragoli... i nosaltres que hem decidit venir a Mortitx per donar-li, literalment, la esquena.

En moltes ocasions hem comentat la magnificència i majestuositat del conjunt del conjunt que coneixem amb el nom de Rellar de Son Marc, a l’ombra del Puig Tomir. La temporada passada ja vàrem trescar en varies ocasions la zona per gaudir dels paisatges i indrets salvatges de la contrada. Però encara quedava més i nosaltres en volíem. I tant.

Sitja sense emprar

Esglaons al Rellar den Marc

A pocs metres més enllà del camí de les vinyes de Mortitx, sortim per la esquerra en direcció al fons de la vall. Seguim un conjunt de canals que en menen per la dreta del Clot den Vives en direcció cap el Torrent de Mortitxet, al que interceptem una mica més amunt de S’Hort de Mossa(un topònim estrany, Mossa esta a un parell mallorquí de kilòmetres de la posició). Abans de començar hem fixat com a punt de inici del recorregut un conjunt de xiprers que es clarament visible als peus del cingles que conformen el límit nord de la cinglera des Rellar. Quan arribem a una paret veiem que una paret ens mena cap a la dreta en direcció a on s’escolta l’aigua brollar de la terra. Ens atraquem i gaudim de la bonica Font dels Xiprers (gràcies Fonts de Tramuntana!). Aquesta font regava unes marjades situades més avall, encara que avui en dia just algunes figueres palesen aquesta dedicació. Un cirerer encletxat sobre la font marca la seva ubicació amb un verd brillant a les fulles.  Des de la font tirem per amunt anant superar algunes quers fins topar amb la paret de pedra dels penya-segats. Hem decidit tombar a la dreta, en direcció oest, per anar explorant les possibles vies per superar el desnivell. Algunes possibilitats es presenten però semblen excessivament tècniques per aquesta primera descoberta. En un moment determinat en veiem obligats a baixar cap a un petit bosquet de alzines del que surt un tirany que supera un portell. Un coster ple de càrritx s’obri al davant. La carretera MA-710 ens fa notar la seva presencia amb episòdics sorolls de motors altament revolucionats. Passat el portell, tirem de nou cap a la esquerra per anar a cerca la part inferior de la murada rocosa i en dirigim cap a un collet a on es veuen un bon conjunt de alzines.  En arribar al coll, un poc abans de Es més Alt des Pujol, un grup de someres es conviden a sortir per la esquerra superant un conjunt de marges clarament visibles al costat d’una pista de terra. Son a veïnat de la espectacular Cova Mala, un dels millor conjunts de la contrada, amb un notable conjunt de formacions típiques espeleològiques en les seves extenses sales. Seguim per unes desenes de metres la pista i sortim a la primera corba per tirar aferrats al precipici. La vista sobre les muntanyes des de el Puig Caragoli, Pedruixella i Pa de Figa son espectaculars. Al costat dret, el tancat de Sa Plana composa una imatge bucòlica i encisadora amb els seu verd motejat amb el blanc de les ovelles, i les parets gegantines del Tomir, el pare Tomir, al fons. Tirem en direcció cap a la Badia de Pollença, amb la intenció d’arribar al Coll dels Moixerrins. Aprofitem la canalització de desguàs de Sa Plana per agafar una pisteta que mena cap el Coll de les Qüestions (quin excepcional topònim!) En arribar a una esbucada caseta situada a l’esquerra, sortim de la malmenada cinta de terra i comença’m a trescar fora camí. Un terreny exigent en suau descens. Una sitja sense emprar, encara amb l pedra punxeguda que marca el seu centre es una pista interesant. D’allà intuïm més que veiem una mica de senderó.

Fontinyol dels Moixerrins

Murada al Coll

 Som al damunt de les pedres càrstiques que conformen el circ que rodeja el Clot de Dèu. No veiem una forma fàcil de baixar i decidim sortir per la esquerra per un terreny pla en direcció a un conjunt de alzines. Allà uns esglaons obrats curosament en la pedra ens dirigeixen per un camí que corre entre pedres fins arribar a un marge de partió. Al cap de pocs metres veiem un coster a la dreta que te mitja dotzena de fites de bona mida en direcció al Clot. Decidim seguir en sentit contrari per desembocar en un torrentet que comença a baixar enmig de un conjunt de bancals abandonats. La il·lusió per trobar un pas desapareix ben aviat. El torrent s’estimba per les parets i no es veu manera de baixar sense entrebancs. Passem per damunt de una paret que corre al costat del torrentet en direcció al Coll de Moixerrins. Terreny complicat, que hem de negociar amb precaució. Encletxes, rosts, pendents, agafades justetes, ... un vertader terreny per gaudir a les totes de la les habilitats de tants d’anys de tresques amunt i avall. En arribar al cap cucurull ja veiem les parets gegantines que son al costat del Coll i cap allà que anem. Un poc abans del coll, en una zona que mira a la vall, al costat d’una ampla zona de roques planes localitzem un senzill fontinyol que surt davall d’unes roques, alimentant un petit coconet encerclat de pedres per emmagatzemar la poca aigua que surt. Un vertader tresor per a qualsevol persona de l’antigor.

Murades, detall

Interior de les Murades

Arribats al Coll en dirigim cap als dos bocins de murada que es veuen. El camí puja pel costat dret. Cada petjada ens atraca a les enormes roques que la formen. Un espectacle impressionant. Al darrera, unes murades de més de quatre metres d’alçada i tres metres de gruixa un replà en el que es distingeixen restes de dues construccions de forma vagament ovalada. El lloc es ampla i ben defensat. Les referencies als seus orígens son dispars. Alguns el remunten a epoca talaiòtica, altres als primers temps de l’ocupació romana, als anys obscurs de les invasions barbares o les incursions normandes. A qui li importa? Es de justícia admirar la feina, esment i dedicació dels desconeguts constructors i desitjar que els gruixats paredats els faren servei.

Descendim del Coll fent una mica de ziga-zaga i deixant al costat dret Es Raco Fred. La Roca del Tamboret, al costat dret de les cases de Mortitxet, brilla amb llum vermella del horabaixa. Al fons de la vall resseguim el torrent per desfer camí.

Baixant cap al Torrent de Mortitxet

Ampla Murada

Per el camí, mira per on, devers cinc quilos del preuat bolet anomenat com cantharellus cibarius (picornell o rossignol) s’enfilen de forma misteriosa a les nostres motxilles. Quin mal de cap! Arà el haurem de triar, netejar i, Mare de Dèu, menjar-los! Quina corema!

La llum retalla el perfil de Na Bauçana, al costat esquerra del Galatzó mentre un vehicle devora quilometres desfent camí cap a la ciutat que encen els primers llums. Bona jornada que deixa un bon regust de boca. Terreny no explorat. Ni una passa hem fet per lloc abans visitat per nosaltres. Possibilitats a balquena. Vistes i racons més que destacables i, sobre tot, unes ganes tremendes de tornar-hi.

Una musica sincopada i rítmica surt dels altaveus. Un mica d’atenció a la lletra. Vaja mira per on!

Zippin' up my boots

goin' back to my roots.

To the place of my birth

back down to earth
I'm homeward bound
got my head turned around

Odyssey - Goin' Back To My Roots Lyrics