Bufaranyes

Mi primera trescada por este remoto rincón. Algunos nervios particulares :o( en el dichoso forat cerca del Pal, pero he disfrutado un montón.

Cingles de N’Amet per Camí de Ses Cometes

Bàlitx d'Avall

Capella Bàlitx

Portal Forà

Una topada casual amb el mestre Chamorro ens proporciona la informació pertinent per arribar a Balitx d’Avall per el Camí de Ses Cometes. Aparcats al Mirador de Ses Barques, agafem camí cap a Balitx d’Amunt. A pocs metres del inici de la baixada cap a Balitx d’Avall, sortim per la esquerra i naveguem entre bancals i tiranyets per connectar amb la pista que enllaça amb la Tanca dels Bous. Ritme ràpid per el camí que discorre per Sa Esquena de Sa Fam, per damunt les cases de Balix d’Enmig. A la caseta de la Tanca dels Bous agafem un camí que parteix al costat d’un conjunt format per Bassa i Pou de curioses formes. El caminet, ben al costat de la pista, segueix un centenar de metres fins arribar a un replanet a on, senzillament, la espifiem ben grossa. El camí, ben clar i xalest, surt a la dreta i nosaltres, agosarats, tirem pel dret i ens fiquem en un bon trull. Despistats i cansats de pujar i baixar entre crits de “...per aquí sembla que hi ha camí” i “... crec que l’he trobat” puntejats per malediccions, imprecacions i Sants que pugen i baixen al cap de una hora tirem a la mala cap a la dreta i peguem a la part final del Camí de Ses Cometes.

 La torre de defensa de Na Seca s’ha pegat una panxada de riure veient les nostres desventures.

Niu de S'Aguila

Arribats al Torrent de Na Mora seguim el camí de la horta de Bàlitx d’Avall per arribar a les cases. Per moltes paraules que és puguin emprar, el senyoriu i potencia visual d’aquest conjunt de cases originals dels segle XIII atabalen al més pintat. Just ens queda gaudir de la seva bellesa i un fresc suc de taronja acabat de fer. La sortida la farem passant al davant de la capella, original del segle XVIIII, avui restaurada i oberta de pinta en ample per gaudi dels visitants.

Interior Sa Costera

Cases de Sa Costera

Cames ajudeu-me anem a agafar el camí del Coll de Biniamar passant per ses voltes de Na Cavallera i sortint per la dreta del Portell des Bosc. La temperatura es elevada i una brisa que creix a mesura que ens atraquem al Coll ens conforta i dona ànims. Ja som dins Escorca i baixem un parell o tres corbes abans de sortir per la esquerra a la cerca de les cases de Sa Costera. El blau de la mar es retalla entre la fullaraca del alzinar mentre anem perdent alçada a les totes. Per damunt el racó de S’Encruia ja es veu Es Tancat de Ses Cases amb les formes cubiques de la construcció. Unes veus delaten que hi ha gent. Tenim el plaer, i no es una expressió cortès, de gaudir de la hospitalitat i la companyia den Llorens, Maria  i Eulalia, que han vingut a obrir el casal i a veure quin es el seu estat. Ens regalen el privilegi de mostra-nos el seu interior. La llum entra a les cambres fresques, amb un regust de sal i pins, per que els nostres ulls puguin contemplar els mobles d’un temps ja llunyà i la sobrietat i elegància de les seves formes. Ni el rei Pepet tindrà mai un palau amb unes vistes com la d’aquestes cases.

Cingles de N'Amet

Tots plegat recordem aquell altre dissabte, un 26 d’abril de 2008, quan es varem trobar amb els propietaris de Sa Costera, l’amo Sebastià i la seva senyora Francisca, i el mateix Llorens, amic dels propietaris, ens va acompanyar en la primera descoberta per retrobar el pas del Cingle de N’Amet. Son instants per recordar al que, per desgracia, avui ja no son entre nosaltres.

Decidits a recuperar velles sensacions ens dirigim tots de camí cap el cingle sota l’ombra de Es Putxot. Arribats al Niu de S’Aguila ens acomiadem del nostres acompanyant que encara tenen una bona estona de caminar fins a Cala Tuent. Gràcies de tot cor.

El pas de baixada el fem amb precaució. Avui no tenim mascles alfa que encapçalin el grup i anem gestionant els passos amb esment. Finalment just dos valent assoleixen el objectiu de fotografiar les peònies en flor, poques però polides.

La caminada ha pagat la pena. Ara toca desfer traça. Ens aturem de nou a Bàlitx per gaudir del seu patiet a l’ombra i el portal forà obert de pinta en ample. La llum del horabaixa ens agafarà, ara sí que l’hem encertat, en el vertader Camí de Ses Cometes, amb el seus esplèndids trams envaïts per les males herbes que encarà destil·len la saviesa dels seus constructors.

Clastra de Bàlitx

Ja amb el fosquet, a una hora que el profeta va anomenar com el negre fil del dia, arribem mal que be a cases amb la pols del camí aferrada a les botes i el objectiu assolit; la imatge i la flaire de les peònies.

Dedicat a l’amo Sebastià, propietari, ànima i cuidador de les cases de SA COSTERA.

La llum de SA COSTERA

El Regal de Sa Costera;les seves vistes

Al cel el veiem tots.  In memoriam! 

El Raconer Fluvial.

Racons de s'Entreforc

En una mañana gélida, pero bajo promesas de buen tiempo, nos dirigimos a s'Entreforc con nuestro amigo Marc, para su bautismo de Pareis. Las lluvias del día anterior -nieve en el Puig Major- podían poner en peligro la ruta prevista, por lo que fletamos el carguero Atlantic y el fiel Poseidon MkIII, más vale prevenir.
Efectivamente, en el pas "Ara s'embruta" no había manera de bajar sin remojarse, cosa que no apetecía debido al frío, así que activamos el plan B.

Volvemos a s'Entreforc y preparamos el Atlantic -fue el elegido por su mayor calado y eslora, mientras el Poseidon MkIII quedó esta vez en la mochila para eventuales rescates- para su primera singladura en el canal de Sa Fosca. Hubo que ir esquivando gente que iba saliendo a puñados del torrente, incluidos algunos ilustres Raconers (de la variedad malaltdecordensis), que se lamentaron de que el Atlantic no fuera convenientemente estibado de cerveza. ¡Nos podríamos haber forrado!

Hormiguitas en s'Entreforc

Pmmp y Trepador, una agradable sorpresa al final de Sa Fosca

El patrón del Atlantic, perfectamente equipado para la vida fluvial

Tras unas panzadas de reir, retrocedemos hacia el torrent de Lluc dispuestos a remontarlo hasta el Pas de Sa Mata. Aparece el Sol prometido y apetecen las sigladuras. Arribamos a una roca convenientemente soleada junto a una cascada, y amarramos el Atlantic para disponernos al avituallamiento. Algunos intentos de baño, rápidamente rectificados por la temperatura del agua.
Tras la comida, nos adentramos en terreno de largos gorgs.
Al usar una sola embarcación para todos, realizamos la compleja maniobra de zarpar sin soltar amarras, compuestas estas de tres cordinos enlazados para aumentar la autonomía del Atlantic y su capitán. Con esta logística conseguimos con éxito la recuperación del Atlantic y su remo por parte de los grumetes, que en sucesivas oleadas arribarán a buen puerto en todos los gorgs.

LLegados al Pas de Sa Mata, y apremiados por la sombra que empezaba a cubrir el torrente, localizamos con dificultad -falta de costumbre de verlo inundado- el Pas de Ses Costitxeres, donde en un visto y no visto mudamos de Raconers fluviales a Raconers comuns (salvo por el remo adosado a una de las mochilas), y nos dirigimos con paso firme de vuelta a Escorca. Una mirada atrás nos permite localizar en el Paso Elegante a una manada de Raconers comuns que volvían de la Torre de Lluc. Al parecer, la especie, amenazada de extinción, es todavía abundante en los alrededores del torrente de torrentes.

Serra de Son Cotoner i Pas de Sa Ventalla

Vila de Puigpunyent des de Es Garrover des Xibiu

Una agradable conversa amb l’amo de Sa Taverna marca el inici d’aquest darrer recorregut d’un hivern que no ben bé no ha arribat quan ja esta a punt de partir. Proveïts de les sucoses taronges de S’Hort de Can Falet agafem el carrer situat una mica més amunt de la Plaça de l’Esglesia, anomenat Carrer de la Vila i en el que es situava el antic ajuntament de aquesta vila. El asfalt pica per amunt i aviat es converteix en una empinada costa sota Es Garrover des Xibiu guanyant alçada damunt el poble i donant algunes de les primeres vistes del macís Galatzó i la serpentejant Riera. La pista acaba de forma sobtada davant del portal d’una propietat privada. Encapçalats per en Sebastià, el generós guia d’avui, sortim per la dreta resseguint la paret fins arribar a una altre. La superem i tot d’una girem cap a l’esquerra seguint un tiranyet que a estones esdevé camí enmig d’un conjunt de marjades esdevingudes garriga en el lloc conegut com Es Pins Vers.

Estepa

 Aviat peguem a una pista que seguim per la dreta, cap a Ponent. Ara recorrerem els terres de Es Revellar i veurem un munt de petites construccions creades a partir de la parcel·lació de les terres de Conques. Al proper desviament, girem cap a l’esquerra. En la propera cruïlla agafem a la dreta i ben aviat podrem veure un exemplar extraordinari (més de 600 anys) d’olivera. Aquests olivars avui abandonats es coneixem amb el nom de Pla des Ossos. La pista desemboca en una nova cruïlla que hem d’agafar a l’esquerra, a prop des Pla de Ses Casetes. A uns centenars de metres l’asfalt desapareix a peus d’una barrera que deixa passar pels costats als senderistes acollint-los sota l’ombra de pins i alzines.

Bassa del Bosc de Conques

Interior Bassa

 Ara seguirem amb una paret de partió de excel·lent fabrica a la dreta fins arribar a un portell obert en la pedra. El superem i a pocs metres a l’esquerra agafarem un sender poc marcat, que, al cap d’una estona ens portarà al davant de una bassa amb volta  que mereix una estona de visita. Som al ben mig del Bosc de Conques, un extens bosc de alzines objecte de la industria dels calciners i els carboners. En continuar tornem a pegar a una ample pista per desembocar finalment al Pou des Bosc, una excel·lent mostra de l’arquitectura rural avui en dia encara en us. Una berenada ràpida i partim per un camí mig esvaït darrera es Pou. Tira de forma contundent fins arribar al peu dels cingles, a on es veu una canal oberta en la paret blanca. Hem arribat al Pas de Sa Ventalla (visera), que ens permetrà superar sense problemes el desnivell per arribar a la part superior de la carena que comença a la Mola de Son Cotoner a Ponent per morir al Penyal de S’Oronella a Llevant.

Pou des Bosc

Girarem a la esquerra per anar a la mala per un terreny esquerp i rocallós, carst en estat pur. Amb l’oposició d’una paret de partió entrem a la finca de Es Burotell, al indret anomenat com a Rota d’en Batle. Una altre paret de partió, ara la de Son Cotoner de Dalt, ens dona accés al Penyal de S’Oronella.

Ara descendim per la dreta en direcció cap a la carena que ens marca la direcció de la Mola de Valldurgent. En la línia entre els pins i les mates anem progressant amb els cingles a l’esquerra i tot Valldurgent a la dreta, amb la mar i Els Malgrats com a punt més dominants. Arribat al esperó que marca la prominència de la Mola deixem que els ulls es regalin amb la bellesa de la contrada. La llunyana torre del Far de Cala Figuera, el inici de la Serra de Na Burguesa, Cabrera Gran i Cabrera Petita, els casals de la possessió de Valldurgent, les instal·lacions de la granja-escola de Es Burotell. Desfem camí fins al Penyal i allà trobem restes d’un caminet que ens mena cap a Ponent en direcció al Pou des Bosc. Allà de nou ens enfilem cap el Pas de Sa Ventalla per, una vegada allà, baixar una miqueta en direcció sud i, tot seguint fites i camins marcats, girar a la dreta en demanda del Puig de Na Bauçana.

Sota la protecció de Sa Mola de Son Cotoner per la dreta anem caminant enllaçant suaus desnivells fins arribar a un lloc a on un camí per la esquerra, molt perdut i brut, ens menaria per Sa Coma dels Serradors cap a ses cases de Es Burotell. Seguin pel dret i ben aviat arribem a unes petites construccions a veïnat d’un portell anomenades Corrals dels Porcs, propietat de Son Cortei, una de les finques emblemàtiques de Puigpunyent. A pocs metres del portell, a la dreta, veiem la figura del Pou de Sa Plana cap al que ens dirigirem per enganxar una pista una mica més amunt d’aquesta construcció hidràulica. En la pista, marcada amb fites, veurem el tirany que aviat torna camí marcat que puja fins al cap cucurull de Na Bauçana. Es costerut i exigent encara que sense dificultats tècniques. La visió des de aquest cim de poc més de 600 metres sorprèn; de Galilea al arxipèlag de Cabrera es domina tota la costa sud alhora que el tram més a migjorn de la Serra.

Des de Rota den Batle cap a Son Puig

Valldurgent i Costa Sud

Queviures a compartir per recuperar forces gaudint del sol que ens escalfa i conforta. A la hora de reprendre camí, baixem per on hem vingut descendint del puig. A la pista, cap a la dreta seguint el Cami de Sa Roca de Sa Bruixa, que ens proporciona vistes sobre la població de Galilea, un temps modest habitatge dels treballadors de Son Cortei i avui farcida de residencies de luxe. El camí passa per darrera les cases senyorials i surt a la carretera vora el Coll des Moli de Vent. Just queda desfer camí, ara per camí, ara per l’asfalt, fins a la vila de Puigpunyent admirant les terres de l’antiga possessió de Conques sota la protecció de Na Bauçana.

Pas de Sa Ventalla

Na Bauçana

Al refrescador la conversa va i ve mentre gaudim d’una mica de descans. Avui hem gaudit del privilegi de trescar per un territori proper a la gran ciutat i enfora de les gran elevacions de Tramuntana Central. Dels petits cims i les carenes amagades que proporcionen experiències i visions diferents i noves als nostres ulls.