Racons de Tramuntana: Cingles de N’Amet per Camí de Ses Cometes

Bàlitx d'Avall

Capella Bàlitx

Portal Forà

Una topada casual amb el mestre Chamorro ens proporciona la informació pertinent per arribar a Balitx d’Avall per el Camí de Ses Cometes. Aparcats al Mirador de Ses Barques, agafem camí cap a Balitx d’Amunt. A pocs metres del inici de la baixada cap a Balitx d’Avall, sortim per la esquerra i naveguem entre bancals i tiranyets per connectar amb la pista que enllaça amb la Tanca dels Bous. Ritme ràpid per el camí que discorre per Sa Esquena de Sa Fam, per damunt les cases de Balix d’Enmig. A la caseta de la Tanca dels Bous agafem un camí que parteix al costat d’un conjunt format per Bassa i Pou de curioses formes. El caminet, ben al costat de la pista, segueix un centenar de metres fins arribar a un replanet a on, senzillament, la espifiem ben grossa. El camí, ben clar i xalest, surt a la dreta i nosaltres, agosarats, tirem pel dret i ens fiquem en un bon trull. Despistats i cansats de pujar i baixar entre crits de “...per aquí sembla que hi ha camí” i “... crec que l’he trobat” puntejats per malediccions, imprecacions i Sants que pugen i baixen al cap de una hora tirem a la mala cap a la dreta i peguem a la part final del Camí de Ses Cometes.

La torre de defensa de Na Seca s’ha pegat una panxada de riure veient les nostres desventures.

Niu de S'Aguila

Arribats al Torrent de Na Mora seguim el camí de la horta de Bàlitx d’Avall per arribar a les cases. Per moltes paraules que és puguin emprar, el senyoriu i potencia visual d’aquest conjunt de cases originals dels segle XIII atabalen al més pintat. Just ens queda gaudir de la seva bellesa i un fresc suc de taronja acabat de fer. La sortida la farem passant al davant de la capella, original del segle XVIIII, avui restaurada i oberta de pinta en ample per gaudi dels visitants.

Interior Sa Costera

Cases de Sa Costera

Cames ajudeu-me anem a agafar el camí del Coll de Biniamar passant per ses voltes de Na Cavallera i sortint per la dreta del Portell des Bosc. La temperatura es elevada i una brisa que creix a mesura que ens atraquem al Coll ens conforta i dona ànims. Ja som dins Escorca i baixem un parell o tres corbes abans de sortir per la esquerra a la cerca de les cases de Sa Costera. El blau de la mar es retalla entre la fullaraca del alzinar mentre anem perdent alçada a les totes. Per damunt el racó de S’Encruia ja es veu Es Tancat de Ses Cases amb les formes cubiques de la construcció. Unes veus delaten que hi ha gent. Tenim el plaer, i no es una expressió cortès, de gaudir de la hospitalitat i la companyia den Llorens, Maria i Eulalia, que han vingut a obrir el casal i a veure quin es el seu estat. Ens regalen el privilegi de mostra-nos el seu interior. La llum entra a les cambres fresques, amb un regust de sal i pins, per que els nostres ulls puguin contemplar els mobles d’un temps ja llunyà i la sobrietat i elegància de les seves formes. Ni el rei Pepet tindrà mai un palau amb unes vistes com la d’aquestes cases.

Cingles de N'Amet

Tots plegat recordem aquell altre dissabte, un 26 d’abril de 2008, quan es varem trobar amb els propietaris de Sa Costera, l’amo Sebastià i la seva senyora Francisca, i el mateix Llorens, amic dels propietaris, ens va acompanyar en la primera descoberta per retrobar el pas del Cingle de N’Amet. Son instants per recordar al que, per desgracia, avui ja no son entre nosaltres.

Decidits a recuperar velles sensacions ens dirigim tots de camí cap el cingle sota l’ombra de Es Putxot. Arribats al Niu de S’Aguila ens acomiadem del nostres acompanyant que encara tenen una bona estona de caminar fins a Cala Tuent. Gràcies de tot cor.

El pas de baixada el fem amb precaució. Avui no tenim mascles alfa que encapçalin el grup i anem gestionant els passos amb esment. Finalment just dos valent assoleixen el objectiu de fotografiar les peònies en flor, poques però polides.

La caminada ha pagat la pena. Ara toca desfer traça. Ens aturem de nou a Bàlitx per gaudir del seu patiet a l’ombra i el portal forà obert de pinta en ample. La llum del horabaixa ens agafarà, ara sí que l’hem encertat, en el vertader Camí de Ses Cometes, amb el seus esplèndids trams envaïts per les males herbes que encarà destil·len la saviesa dels seus constructors.

Clastra de Bàlitx

Ja amb el fosquet, a una hora que el profeta va anomenar com el negre fil del dia, arribem mal que be a cases amb la pols del camí aferrada a les botes i el objectiu assolit; la imatge i la flaire de les peònies.

Dedicat a l’amo Sebastià, propietari, ànima i cuidador de les cases de SA COSTERA.