Després de pasar nit al refugi Lagazuoi, i de tantejar les posibles propostes, el dimecres 17, començam a acostar-nos a una ferrata (Tomaselli) on el guarda ens ha dit que es dificil; en hi ha una altra per les proximitats (Lipella) considerada més fàcil, però seguim tenint la problemàtica de neu o gel a cotes altes. En tocar les parets de la Tomaselli, ens adonam que això va en serio i no sabem amb exactitut de que va. Ho deixam fer per una altra ocasió. I menys mal, perquè llavors hem pogut comprovar que es de les més difícils dels Dolomites segons les guies i noltros per molt que volguem som uns simples raconers i no hem de fer de valents. Bé! Això ho vàrem fer després...
Feim un recorregut i baixam cap al cotxo amb més de 1000 mts de desnivell.
Ens acostam cap a la capital de les Dolomites: Cortina d´Ampezzo. Deixam el cotxo en el refugi de Fiames, on pegam una mossegada, i iniciam la pujada a la Punta Fiames per la ferrata Strobel: 2 persones ens diuen que es fàcil, però justament posteriorment ens adonam amb les guies que està considerada difficile!Bé, es una ferrata molt vertical , on sempre tens el cable que t´ajuda a pujar. Has de fer molta força de braços. Únicament una escala. Jo vaig disfrutar. A això venia i ja tenía el "mono". N´Elena i en Nomisx s´estrenaven a fer una ferrata. Esper que facin algún comentari o noves entrades. En Guapeton i en Jmitx sobrats.
Finalment fèrem cim, realitzant una pujada de més de 1000 mts i altres 1000 mts de baixada per una rosseguera infernal, i amb vistes excepcionals damunt Cortina.
Recoman a qualsevol que li agraden les grimpades fer aquesta ferrata.
Passàrem nit en el refugi de Fiames.
No hay comentarios:
Publicar un comentario