Gran Diagonal de Son Nebot i Castellot d'en Coll, cronica a la correcuita

La jornada comença agafant el camí que surt davant l’església de Sant Pere, just al costat del restaurant (Km 25,2 MA-710). L’ambient es plujós, grisenc, encara que en Toni Sineuer encara manté l’esperança de millora. La pista ens portà en uns 25 minuts fins a les cases de Son Nebot a on veurem el safareig que s’alimenta de la aigües de Sa Font Nova , a tocar de la gairebé desconeguda i derruïda Font des Guix, i situada prop del Coll des Romaní al punt més alt de l’antiga carretera de Sóller a Lluc. Desprès d’intercanviar salutacions amb dues senyores assegudes a la carrera i davant la seva sorpresa, ens desviarem de forma immediata fora de camí cap a l’esquerra, costa per amunt, recorrent un bosc d’alzines ple de sitjas i ranxos de carboner. La nostra referència hauria de ser Es Pixarell, una paret de casi 100 metres per on s’estimben les aigües per una prodigiosa cascada per donar origen a un torrentó que primer nodrirà la Font de S’Hort de Baix, per morir al Torrent des Gorg Blau, prop de Turixant de Baix. Aquí fem una berenada, mentrestant el Senyor Aví de Sa Torre fa una recerca inicial en solitari. Per localitzar l’entrada de la Gran Diagonal, ens hem de fixar en una penya de color vermell, producte d’un trencament de la paret dels Cingles de Son Nebot, a la dreta de Es Pixarell. El caminoi arriba al xaragall que formen les restes de pedra caigudes. Es Jefe encapçala el grup, remuntant per el costat dret fins trobar restes de un tiranyet casi imperceptible que ens fa transitar per uns costers llenagadisos, amb fort pendent a on s’ha d’anar en compte. Aquest cronista te ocasió de moure una enorme pedra que comença el seu camí per avall entre pols, renou i cops per uns moments inacabables. En uns 15 minuts des de el nostre descans als peus de Es Pixarell, ja ens trobem a l’entrada de la Gran Diagonal de Son Nebot. Es tracta de una canal de un amplada entre 20 i 30 metres que arranca de una alçada vora els 830 metres per al llarg de un recorregut en línia recta de uns 300 metres, abastar la planura a on es recullen les aigües de Es Pixarell, situada 150 metres mes amunt. Es tracta d’un terreny a on s’ha d’anar en compte, amb certa tendència a pujar per el costat esquerre, per tal de que les pedres que de forma inadvertida es mouran no facin mal als companys. El terra esta banyat i estorat de fulles velles de alzina i de rotaboc, que creix amb força de les penyes de ens queden a la dreta. Un parell de velles i solitàries alzinotes en marquen el camí a seguir fins arribar a la zona mes planera. A l’esquerra es pot veure una esquena de poca alçada i entre la boira que va i ve, la carena de la Serra dels Teixos. Es tracta de superar aquesta esquena tan aviat com es pugui per anar baixant cap al comellar a on una zona que podria haver estat una era, localitzarem una construcció (uns sestadors ???) de forma rectangular que conte en el seu interior una zona entaulada, neta i equipada per passar una nit en cas d’imperiosa necessitat. Ens trobem enmig de la valleta que neix al Coll del Telègraf per abastar els peus de la Serra dels Teixos i acabar morint en el la Serra en el que albirem, ara que el temps millorà i s’esvaeixen per moments les boires i núvols, el Castellot den Coll, el nostre proper objectiu. Conduïts per l’implacable Guapetón, marxem a bon ritme per avall amb intenció de dirigir-nos cap a un petit bosquet situat a la part superior del comellar. Per arribar a n’aquest superarem un parell de restes de marges i una zona plena de joncs que conviden a fe una futura recerca per localitzar de la mes que probable font que els alimenta. Arribats al bosquet, el terreny pica i enmig del càrritx, anem cap al final de una paret de partió de bona mida que marca la carena de la serreta. A la nostra dreta podem contemplar l’espectacle de un petit cavall bernat, amb Son Nebot al fons sobre el verd del bosc i, mes enllà, el quarter de carabiners al peu de la Roca Rotja. Arribats a la paret tenim ocasió de enganxar amb el final de un camí que ens du a un portell ben marcat i conservat. Al darrera tenim una privilegiada visió de tota la Serra de Turixant, amb el Puig de Ses Vinyes com a senyor indiscutible (el Puig Major de Son Torrella esta tapat per la boira) del embassament del Gorg Blau. Reconfortats amb l’espectacle i amb una mica de sol que ha sortit, començarem la baixada cap a la canal que transporta l’aigua des Gorg Blau cap a Cúber. El terreny es un bon exemple del càrstic típic de la nostra serra. Es necessari un poc d’esment per tal d’evitar relliscades inoportunes (a que si, Cabusa ???) per mor de la humitat. Arribats finalment a la conducció, la seguim per uns minuts fins arribar a un lloc a on gira bruscament cap a l’esquerra. Una fita i un parell de punt vermells ens enfilen cap a un collet a on començen a anar cap a l’esquerra a la cerca del cim des Castellot. Per canals clares i equipades amb esglaons naturals, i amb un esforç final per superar un desnivell de tres o quatre metres, assolim el nostre objectiu de la jornada.
Mentre recuperem les energies gastades, tenim ocasió de gaudir d’una vista sobre pràcticament tot el recorregut fet fins ara. Fora dubta, es un balcó privilegiat. L’espectacle de la grisor sobre el Puig Major de Son Torrella i algunes fredes gotes ens conviden a interrompre el descans i, camina que caminaràs, iniciar la marxa. Retornat al collet ja esmentat, seguim un camí molt amable al principi, però que aviat es perd entre l’alzinar. Es tracta de baixar cap a l’embotelladora situada al costat de la MA-710. Arribats a l’indret, sortim al asfalt per anar cap a Els Arcs per un centenar de metres, per tornar a sortir de la carretera i agafar les restes del camí vell de Sóller-Lluc que queden. A vegades de forma còmoda, en ocasions renegant del seu mal estat, el seguim fins arribar a uns cingles a on podem començar a destriar una sèrie de vies d’escalada. Seguint un caminoi arribarem ben aviat al barranc a on es destria al fons a l’esquerra la paret artificial de formigó de la presa del Gorg Blau. Ens apropem a la mateixa entre el renou constant de les bombes impulsores d’aigua en marxa. Arribats a les seves immediacions, el Senyor Avi de Sa Torre, te ocasió de contar-nos com ell va tenir ocasió de veure aquell indret quan el Pontet que anava d’un costat a l’altra es reflectia en les aigües blaves del Gorg del quan prenien el nom. Tempus fugit ¡¡¡

Decidim retornar cap a la carretera, arribats a la qual un grup de valentes i valents, s’enfilen a l’aqüeducte que portava l’aigua del Torrent des Gorg Blau al Safareig de Turixant, per tal de ser aprofitat en la producció d’energia elèctrica i proveir a Selva i Inca a principis del Segle XX. Entre bromes i contarelles, la pluja fa acta de presència definitiva. El retorn es farà desfent el camí del matí, per Son Nebot i es Coll des Romaní, sota lo que alguns anomenen “calabobos”. La jornada acaba amb unes begudes calentes, en honor del Sant del dia, Sant Francesc d’Asis, patró d’un parell de raconers.

Hora Inici = 10:05 Hora Final =17:00
Referències

Mascaro-Pasarius, làmina 4
Mapa Alpina Tramuntana Central
Les Fonts del terme d’Escorca, Pare Bartomeu Roig, El Tall