Puig de Ses Vinyes i Pa de Figa de Son Torrella

La zona central de Tramuntana ens acull sota un cel gris, amb núvols baixos i una temperatura continguda, mentre el vent ens porta humitat i ens fica el fred en els ossos. Partint de un punt a mig camí entre Sa Base Militar i la Font des Noguers ens enfilem cap a Es Coll des Xoriguer que separa Es Pla d’Almallutx del naixement des Torrent des Gorg Blau. Desprès de localitzar restes d’un antic camí que va morir a les rodalies d’una sitja, deixem Es Sementeret a la dreta i començar a transitar per la carena que acaba en el nostre objectiu inicial; Es Puig de Ses Vinyes (1105 m). La marxa segueix un enfilall de fites situades de forma esporàdica que marquen el més que evident camí. A estones una pluja fina i emprenyadora ens obliga a aturar i posar roba per, uns minuts més tard, tornar a aturar per llevar-la. La progressió lenta, constant, amb esment als aïllats forats i avencs, les esmolades pedres i altres irregularitats del terreny, no es inconvenient per admirar algunes de les més espectaculars vistes de Tramuntana. A la dreta, es veu des de Es Tomir al Ofre, passant per tots els més destacats integrants de la Serra; Galileu, Massanella, Ses Bassetes, Tossals, Puig de Sa Font, Rateta, Franquesa, Ofre, Alfabia. A L’esquerra, les parets del Pa de Figa no amaguen la part superior del Puig Major ni l’esquena de Sa Serra de Na Rius. Al fons, la mediterrània brilla sota el sol de la tardor, mentre l’ombra de Cabrera Gran es retalla finament. Les parets de Es Cingle Verd i Es Cingle Llarg ens separen de la llamina de les baixes aigues de l'embassament des Gorg Blau, amb signes evidents de l'estiatge.

Arribats a Sa Penya des Migdia (986 m), el punt més alt de la cresta abans del cim final, en Paw ens mostra la canal que hem de superar. Sembla impossible que es pugui transitar amb seguretat però... cap allà anem! La collada anterior la superem per l’esquerra alguns, mentre Spiderfrau posa de manifest les seves habilitats escaladores en una travessa horitzontal un pel exposada. A bon ritme assolim el inici de la canal de pujada. La part inicial es estreta i no ens deixa tranquils el comentari den Paw de no recordar exactament el nivell de dificultat, ja que la darrera vegada la va fer a obscures i amb l’ajut d’un frontalet, i les dues anteriors amb neu i gel a les sabates !! Grimpan a la part inicial, amb bones presses per tot i la progressió esdevé tranquil•la, reposada, una vegada que constatem que, malgrat el desnivell i el pati existent, es tracta d’un lloc perfectament transitable, això si, amb esment i seny. La darrera paret ens permet destriar, a escassos 100 metres el caramull de pedres que marquen el cap cucurull de Es Puig de Ses Vinyes. Helios ens premia amb un bon bany de sol del que gaudim estesos damunt les pedres, a cobert del vent. Tots aconseguim identificar llocs amb importància per a nosaltres; les rodalies de Manacor, els voltants de Costitx, les costes de Migjorn, ... Una excel•lent xocolata i algunes disquisicions sobre els futurs plans per les rodalies de Oliana ens entretenen una estona. EPG ha aconseguit el seu primer objectiu.

Ara toca descendir fins a la Font dels Joncs per fer una visita ràpida. Baixada vertiginosa i ràpida, per contemplar les aigües marrons, tèrboles, d’aquest toll situat a veïnat de la paret de partió amb Turixant. Girem cua i ens dirigim cap Es Coll de Ses Vinyes, enmig d’un bosquet de pins plantats fa una dotzena d’anys i que ja alegren la vista i els cors amb la seva creixent presència. Des de el coll ens dirigim directament cap al botador que ens permet superar el filferro que corre a la nostra dreta. L’objectiu esta clar. Pujar per Es Pas de El Paredón fins al circ a on es situa Es Frare i Sa Monja Prima, a veïnat del Pas X. El ritme es alt. En Paw no ha estat mai, Spiderfrau te una gana que l’alça i la resta no amollem es mac de cap de ses maneres. A mida que pugem, el cel es va tancant i algun tel de boira ens rodeja per uns instants. Sortits del Pas, ens dirigim a bon ritma cap a la balconada des de la que admirem la verticalitat de Es Frare. Bocins de meló, llenties estofades amb ou dur, assortit de galetes, xocolata i altres exquisideses ens fan recuperar forces mentre el temps empitjora de mica en mica. La grisor que ens revolta es puntuada per el vol sempre admirable dels animals més emblemàtics de Tramuntana, els voltors. De un en un, en parelles i, fins i tot, en un grup de vuit exemplar, van i venen aprofitant les corrent d’aire que es formen en estimbar-se el vent contra les parets de roca. Un ràpida conversa descarta l’objectiu inicial de enfilar-se per el pas X fins al cim del Puig Major i ens decidim per anar a cercar el més proper i desconegut cim del Pa de Figa de Son Torrella (1255 m) també conegut com “El Paredón” per els escaladors. Sense perdre massa alçada anem a cercar el collet previ al cim. La boira ens atrapa entre les seves fredes i grises mans en el replanet previ al cim. Deixant motxilles a terra, pugem en un dir “Jesús!”. No es veu un pebre i les espectacular vistes anunciades quedaran per una altra ocasió. No es pot tenir tot en aquesta vida ! Dues fotos i cap enrere a recollir trastos. En el coll, Spiderfrau suggereix baixar per l’altra costat. El record d’una pujada amb El Coyote i Follow_Me com a capdavanters, ens anima a cercar el pas de baixada. Dit i fet, comencem a descendir. Spiderfrau s’aferra al costat de El Paredon a la recerca de la encletxa que ens ha de permetre baixar fins a la aparentment propera carretera militar. Les primeres favorables impressions s’esvaeixen aviat. El desnivell es elevat i no es veu pas. Una fita situada més enllà de la gegantina rosseguera que baixa del cim ens dona esperances. La desil•lusió s’apodera de tots en comprovar que es tracta d’un pas de pujada, perillós i que requereix d’un equipament millor que la ronyosa corda que es situa allà. Decidim dedicar mitja hora més a cercar i, si no apareix el pas, abandonar i retornar desfent camí. Allà a on mirem, timbes, cingles vertiginosos, territori impossible. Els esforços desesperats de Paw i Spiderfrau no tenen més èxit que localitzar un cementeri d’ossos nets i escurats, segurament per alguns dels voltors que ens observen amb atenció des de la llunyania. Com no hi volem fer part del seu menú, ens dirigim cap el collet des Pa de Figa sota una persistent pluja fina. Costa més pujar que baixar i avui més, amb la sensació de fracàs que silenciosament estreny els cors i refreda els cossos. Aturem per reunir forces i tenim bones noticies den Guapeton. La seva veu en la distància ens alegra i confirma la existència del Pas no localitzat. Un contundent “ ! Volveré ¡ ”, es l’auguri de intenses jornades per vindre. La baixada del Pas des Pa de Figa es fa més llarga que la pujada. El cansament i la temperatura han fet efecte i conviden a anar tira, tira... recordant la dita italiana “Piano, piano, si arriva lontano!” El bosquet previ a Es Sementer de S’Escudella, veïnat al antic camp de tir de la base, es la darrera fita. Beines metàl•liques buides, rovellades, son el testimoni del peculiar ús d’aquest indret en temps passats. Desprès seguim la pista que ens porta per Sa Plana cap a Son Torrella. La visió de les parets que hem volgut superar en confirmen que la localització des Pas requereix ajut expert o més temps per la seva identificació. Ja hi tornarem, no passem ànsia.

Una estona més tard som dins el cotxe viatjant cap a cases. Un silenci només trencat per les notes de El Piano den Michael Nyman capfica a cadascun en els seus pensaments, amb un punt de melancolia. Al cap i a la fi es lo que aquestes primeres sortides de tardor tenen, amb el contrast amb el lluminós estiu.

Jornada llarga, dura, exigent, bellíssima, de descobertes, de fracàs, de satisfacció... i com sempre, per registrar en la memòria. Com be va dir en Paw just abans de iniciar la recerca del Pas, “Avui un recorregut extraordinari, si trobéssim es Pas, senzillament inoblidable!” Idó si, Paw, no ho oblidarem ... i molt menys amb els tres bocins de pastis que ens hem cruspit a Es Coll de Sa Batalla !

Hora d’inici= 09:30 Hora Final=18:30

Referències

20 Itineraris Alternatius per la Serra de Tramuntana (I), Ll. Vallcaneras

Mascaro Pasarius, lamina 4W

Mapa IGN Sóller 670-II