Torrent i Avenc de S'Espinal

Seguim el camí vell de Sóller a Lluc sortint del Restaurant i Ses Cases d’Escorca a la cerca de la Font de S’Espinal . Unes parets seques, que ens separen de S’Era d’Escorca son un indicador de la proximitat de l’ull de la Font, situada a la vora del Porxo de Sa Tanca. Seguim el jaç del torrent en direcció cap el Clot d’Aubarca. Un canaleta feta de teules ens acompanya una bona part del recorregut. La primera imatge a recordar ens l’ofereix una paret aixecada per suportar la canalització en un lloc ombrós presidit per una alzina gegantina, la primera de les moltes que contemplarem avui. Anem superant els salts sense massa més problemes. No hi ha gaire aigua i anem superant els bots i els tobogans amb res més enllà que la elemental precaució per evitar llenegades i baticulades. Una zona plana i poc complicada, en el que el torrent travessa un paret per un portell ens convida a fer una berenada distesa al sol. Hi ha temps i oportunitat per comentar el reptes i incerteses del nou mon digital i arribar a algunes conclusions i decisions.

En tornar a arrancar es temps de treure de la motxilla arnesos, mosquetons i cordes. Ha començat la part esportiva del Torrent, encara que tots el bots son evitables. El assenyat Sebastià el supera per l’esquerra i ens contempla ben aviat des de el fons d’aquest bot de quelcom més de 7 metres mentre emprem una alzina amorosament tombada per fixar-nos. Uns amb gracia, d’altres amb precaució tots amb èxit amb l’ajut d’una corda de color de rosa. El intent de continuar la esportiva baixada s’estronca en veure que els següent gorg esta ple d’aigua i no porten equipament adient. Decidim sortir per la dreta i arribem a un circ amb petites restes de parets sota els cingles. Comença’m a descendir per la dreta seguint un caminoi entre alguns exemplars d’ullastres de extraordinàries dimensions i bellesa. Alguns tenen part de la soca cremada, record d’incendis no molts llunyans. El circ esdevé comellar que ens porta de nou cap al jaç del torrent, una vegada superada la part més abrupta del mateix. Una paret de partió talla de nou la llera, conformant un portell a la ombra de més ullastres que presagien els propers bancals d’oliveres. Un poc més endavant trobem el Avenc des Torrent a ma esquerra. Un xap estret de grans dimensions situat sobre un sòcol que dona accés a la seva obscura boca, en la que una heura i un llorer mostres fulles de verd intens. Alguns ja tenen ganes de ficar-s’hi dins els seus 28 metres de fondal, però ho deixaran per millor ocasió.

Ha arribat el moment de abandonar el torrent per la dreta després de deixar enrera Es Sementer de Sa Vessa pegant a un conjunt de marges, camins i ponts enmig d’oliverars que ens situen prop de les cases de Son Colom i Son Colomí. El camí passa per damunt un pontet per passar a l’esquerra del torrent per proporcionar-nos una visió esplèndida de Son Colom i la seva redona era, mentre Ses Tosses i el seu mirador coronen una colina coberta d’alzinar. Sortim cap a la esquerra seguint una canaleta de teules coberta amb pedres planes que porta l’aigua de la llunyana Font Sorda fins a un aljub veïnat de Son Colomí.  La visió panoràmica que abasta des de Es Tomir passant per Montibudell i amb tota la murada del massís del Puig Roig es menjar dels Deus per les nostres animés. Voregem uns camps de conreu de call vermell fins arribar al Torrent de Son Colomí que discorre tancat entre parets en direcció al Torrent d’Albarca o de Lluc. Agafem un senderoi que esdevé camí ample i que voreja per la dreta unes penyes de formes capritxoses que pren el nom de Morro d’en Brucó. El entorn ens ple de exemples dels treballs sense fi que generació rere generació han desenvolupat per aconseguir arrabassar alguna cosa que els mantingues vius a aquests roquissar grisos. Marges, parets, galeres, portes, camins, ... tot el catàleg de construccions que pugueu imaginar fetes a partir de la pedra. Sense adonar-nos donem una volta a una punta mentre seguim la pista i comencem a baixar cap Es Clot des Pastor. Una barraca de la que sols queden les gruixudes parets i esmicolades teules en dona la benvinguda. Una bassa darrera, als peus d’una penya, vessa de tanta aigua com ha recollit. Enmig del sementer una construcció redona amb un poal i una corda al capdamunt ens crida l’atenció. Es tracta d’un pou del que, una vegada poalejada,  aconseguim una fresca i saborosa aigua. Aquesta acompanya el dinar, que farem a pesar de l’oposició den Guapeton. A misses dites arriba la celebració. El Coyote ha fet anys i toca cantar i bufar. Un fidel mosquetó es un excel·lent company per representar l’edat del interessat. Ell ja ha arribat i els altres li anem darrera, uns més prop altre més enfora.

Comminats, ens aixequem per iniciar el retorn. Seguim el camí fins el comellar del costat, prou conegut per suposar la via de sortida del Torrent de Lluc desprès de superar Es Pas de Sa Mata. Sense perdre alçada en dirigim al coll situat al costat de Sa Vessa, al que arribem per admirar la seva redona Era, testimoni de una activitat de conreu de cereals mal d’imaginar avui en dia.  A partir d’ara a patir. S’ha de remuntar un comellar ple de pedres i males mates, en el que es distingeixen en ocasions alguns restes de camí i mitja dotzena de fites mig desfetes i que ens menen xino xano cap a S’Ullastre den Ferrer, un espès pinar situat als peus de uns cingles de bona mida. Arribats als pins una derruïda construcció ens dona la benvinguda abans de girar a la dreta i superant una paret mig enrunada caminar prop dels cingles fins arribar a un camí que puja fent revolts. A un d’aquest ens aturem per esperar als que venen més endarrerits, mentrestant admirem la Serra de Ses Farines, el seu maleït forat i intentem esbrinar la ubicació d’una balma que ens porta de cap ja fa estona.

Ja només queda desfer camí fins a Ses Cases d’Escorca enganxant amb la pista que baixa per aquest racons, cadascun al seu ritme i com li rota, desprès d’intentar que l’andròmina del GPS del Jefe ens porti cap a S’Avenc de S’Aigua.  

Arribats al punt inicial, pensem que no hem de partir sense localitzar l’avenc d’Escorca. Una gestió den Toni Sineue dona uns resultats insospitats. Una anima caritativa ens facilita les claus per accedir a l’església de Sant Pere d’Escorca. Admirats accedim al seu humil i senzill interior d’una construcció que va ser la primera església de Escorca i una de les primeres de Mallorca desprès de la vinguda del Rei En Jaume. Es tracta d’un exemplar magnífic i ben conservat de lo que s’anomenen esglésies de repoblació, construïdes al segle XIII per fixar, donar consol i aixopluc als pobladors d’aquestes difícils, llunyanes i perilloses terres. Encara no fa tants d’anys que, per Sant Pere, una taula parada amb queviures i bon vi, rebia a tothom que volia atracar-se a aquest lloc màgic i encisador.

Aquest premi insospitat ens esperona per anar a cercar S’Avenc. Com sempre no fem cas de les bones indicacions i tresquem amunt i baix fins que, qui si no, en Guapeton fa la troballa. A pocs metres del cami vell de Lluc a on esta la Font de S’Espinal hi trobam aquest grandiós avenc de boca ampla i més de 30 metres de fondal. El terra dels costats esta cobert de heures i falgueres entre la que destaca la llengua de cero.

De tornada cap a ciutat, el cos cansat para orella a les converses sobre els plans per l’estiu que ha de venir, mentre dins el cap dona voltes la rondalla que En Toni ha contat per explicar la formació del Avenc de S’Espinal.  La befa i manca de respecte que uns pagesos que batien blat a l’era aveïnada varen fer d’un capella que portava les santes formes al demanar-lis d’agenollar-se, va obrir un pou sense fons al qual es varen precipitar. El seu desencert els va condemnar a estimbar-se i condemnar-se per sempre més. Una cosa ens separa d’aquells desafortunats, dues ens apropen. A diferencia d’ells, som respectuosos amb les lleis (divines i humanes). Al igual que aquells condemnats, sabem que les lleis son com les teranyines; deixen passar lliurament les mosques grans i atrapen les petites i, sobretot, estimem la terra que les nostres cames i suors ens permeten conèixer, respectar i gaudir sense més premi que un bon esbraonament, qualque cop, alguna tombada de peu i moltes, moltíssimes, divertides histories en la millor companyia.    

I compte contat, compte acabat !!

Hora Inici = 09:20 Hora Final = 17:00

Referències

El Torrent de la Font de S’Espinal, ENDINS 25,Trias & Santandreu

PD.- Enhorabona a la FEDERACIÓ BALEAR D’ESPELEOLOGIA per la concessió del PREMI RAMON LLULL 2011 i molt especialment a tots els que d’una manera o una altra han contribuït a traure a la llum, i mai més ben dit, les belleses ocultes per la nostra terra. I es que de vegades,  n’hi ha que l’encerten.