Una Volta al Pla de Ses Basses

 Cala en Gossalba

 Des de Sa Punta des Pont, vista sobre Puig de Ses Butzes i Es Castellet

 Raconers comprobant la resistència de Es Pont

 Es Racó de L'Avenc. Es Carregador de Sa Pega, queda a la part esquerra més propera a la mar.

 Vista de Es Pla de Ses Basses des de Sa Naveta de Sa Punta des Vent. El Pi Gros dona ombra a S'Avenc

 Raconers al Mirador de Sa Punta des Vent albirant El Niu d'Àguila

 Cami Vell de Formentor a les rodalies des Mirador de Sa Punta den Tomás

 Baixant cap a Sa Cova de Sa Punta den Tomas, Far de Formentor al extrem

 Trepador, Cala Figuera i Es Cap de Catalunya

 PMMP en acció sobre el precipici sobre Sa Cova de Sa Punta den Tomás

 Neteja de camins a la correcuita...

 Placa de baixada a Sa Cova de Sa Punta den Tomás

 Exterior i Interior de Sa Cova de Sa Punta den Tomás

El Mirador de Sa Punta den Tomàs en aquest matí ventós i fred encara esta orfe de visitants i curiosos. Ens dirigim cap al corral que es veu als peus de La Roca Blanca per iniciar aquest recorregut  inspirat en la lectura de Fites i Fetes den Miquel Martorell.  Una bassa obrada emprant una encletxa natural es el complement a aquesta construcció que visitem abans de baixar cap el centre del comellar a on es destria un excel·lent exemplar de aljub, construït al ben mig de la torrentera per aprofitar la minsa aigua en aquestes terres de Formentor. Anem cap a un bosquet de pins que marquen el camí que va a banda i banda del torrent que conforma la Canal de Cala En Gossalba. En Bergant i Guapeton cerquen com a cussons S’Avenc den Gossalba, fins situar-lo als peus del Puig del Morro del Pont (206 m) al costat de la llera del torrentó. Un cop d’ull, dues fotos i partim a la cerca de les aigües de la cala. Cerquem per la vorera dreta una fonteta que raja de cap a cap d’any sense èxit abans de fer un berenar exquisit. Sensacional Racó. Mar aferrada, blava, obscura i fresca, amb Sa Talaia d'Alcudia tancant l'horitzó.

Sortim de la platjeta per la esquerra, pujant fins a mitja alçada sense perdre de vista la mar. Anem progressant admirant les habilitats escaladores de la recuperada Spiderfrau, tot seguint el rebuf dels mascles alfa que van a la cerca del Cap des Morro des Pont en demanda del accident geogràfic que li dona nom. Ritme sincopat, amb la vista sedant de l’altre caló den Gossalba, aquell a on desemboca el Torrent de les Agulles i que continua cap a Ponent amb la prolongació del Puig de Ses Butzes cap a Cala Murta. Alguns desafien amb impermeable granota grisa les gèlides aigües practicant la caça submarina tal que vells marins d’un altre temps. Es veu que el terreny es de caçadors de mar i terra, ja que ben aviat troben mostres de l’activitat en forma de restes de cabres, cartutxos descartats i, vaja quina sorpresa!, una moderníssima fletxa  amb puntes afilades com fulls d’afaitar. Vaja quin negoci tan entretingut i variat! Nosaltres, a la nostra, tot seguin la costa fins arribar al Pont de pedra que s’alça en aquest indret. Com que passar per damunt, sembla poca cosa, alguns s’entesten en baixar per el seu ull a veure que s’hi pesca. Altres en conformem amb la contemplació de tota la costa que s’alça des de s’illeta de Es Castellet, que tanca Cala Murta a la Punta de la Cova de Sant Domingo, fins a Cap Pinar, a l’ombra de Sa Penya Rotja, amb tota la badia de Pollença obrint-se en aquest mati de primavera. Seguim la costa en diagonal esquerra en direcció al Racó de S’Avenc, una petita endinsada situada al costat d’un bosquet de pins al final de la Canal de S’Avenc.  Pedra grissa i desfeta, castigada per la mar i el vent, en la que cal anar en compte, per si de cas. Al costat esquerra del caló, es situen restes molt desfetes, res més enllà que unes fustes i unes pedres amalgamades amb ciment mallorquí, de Es Carregador de Sa Pega, topònim relicte de l’activitat desenvolupada en aquestes terres i que consistia en la elaboració de la pega negra. Les pinades acabades de talar, es destil·laven per obtenir trementina, aiguarràs i pega negra. Aquesta era emprada per embetumar les fustes de les embarcacions i protegir-les del sol i la humitat. També fora emprada  botes de fusta i pell, per els pastors en la marca dels ramats, per sabaters i fusters per aferrar i cosir i, fins i tot, per metges i curanderos per sanar cremades i fixar fractures. Mireu tot el que hem estirat de tan poca cosa!

Seguim el camí, marcat i traçat en sentit ascendent, del la Canal del Avenc cap a un grup de pins. Arribats a un petita construcció esfondrada situada al seu costat, veiem un pou amb una ampla boca i un pinetó que creix al brocal de mares i pedra. Quan donem un cop d’ull ens sorprenem amb la troballa de que el pou es S'Avenc des Carregador, un avenc natural transformat per extraure l’aigua que reflexa la llum del sol del seu fons. Feina d’aprofitament ben feta, si senyor! Ara toca pujar fins al Pla de Ses Basses, situat a la part superior dreta de la Canal. Girem en diagonal i pugem enmig de roquissar i càrritx fins que, ja bastant amunt, interceptem de nou restes de camí molt malmesos per avui encara evidents que ens ajuden en la progressió. El vent ens anuncia que ja hem acabat de pujar. Una extensíssima planura s’endevina al davant del nostres ulls en direcció Nord. Aquesta depressió càrstica, similar en les seves característiques geològiques a altres com Sa Coma de Son Torrella o Mortitx, adopta una forma gairebé circular, amb un terreny constituït per una estora de càrritx, algunes clapes de call vermell i un enorme pi solitari. El indret te quelcom que el fa especial. Cap a aquest ens dirigim, per constatar que sota la seva ombra s’amaga S’Avenc des Pí amb un desenvolupament vertical de més de 130 metres. Ens dirigim cap a la dreta, en direcció a Llevant, cap a una petita elevació amb pins al seu darrera. Cal anar en compte en aquest indret que s’anomena Els Avencs i en el que es destrien ací i allà depressions que poden ocultar perillosos desploms. Arribats al turonet localitzem les restes d’una petita naveta. Darrera es veu una penya cap a la que ens dirigim per arribar a la Punta del Vent. PMMP, Coyote i Spiderfrau fan unes pràctiques de boulder mentre Paw localitza una cadireta de la que s’admira una vista que ni el Rei Pepet !  A la esquerra, la costa desplomada del Enfront Roig i la punta del Niu de l’Àguila que amaga el Moll des Patronet. A la dreta, la costa de la Península Artanenca i el tancament de la Badia de Pollença.  Tornem a la naveta i anem cap a les clapes vermelles a on localitzem els engolidors en forma de bassa que donen nom a la contrada. A la dreta es veu un camí de pedra que puja cap a la zona de El Coconet a l’ombra de pins i mates. Sense adonar-nos arribem a la carretera del Port. Girem cap a l’esquerra per sortir ben aviat del asfalt per agafar el Camí Vell del Far que ve de Cala Murta. El seus més de 150 anys d’antiguitat  han fet malbé part dels seus murs però avui encara proporciona un excel·lent transit.  Desprès de fer neteja d’un parell de pins bloquejadors, arribem de nou al Mirador den Tomàs.

Menjarem, beurem i descansarem arrecerats del fort vent que va pujant de mica en mica. Entre mossegada i mossegada veiem el transitar incessant de ciclistes i conductors per la carretera. Fins i tot alguns s’atraquen encuriosits per veure com es possible combinar les famoses torrijas de El Coyote amb un cafetó negre, dens i fort den PMMP. Quin luxe !  

Ara toca la darrera part. Agafem cordes i altre material abans de baixar en direcció cap a Sa Punta den Tomàs, el cap que neix als peus del Mirador i que ens permet gaudir d’una visió de les parets gegantines que van a morir als peus dels llunya Far de Formentor. Agafem la part dreta, més propera al Racó en Tomàs, fins arribar a un collet des de el que continuem sense perdre alçada.  A la primera oportunitat que tenim passem al altre costat, per una baixada marcada per unes enormes mates i un garballó destacable. Darrera sembla s’obre una perspectiva inèdita sobre Cala Figuera i el seu sentinella Es Cap de Catalunya. Es Cingle de Ses Lletreres s’endevina penjat al darrera. En Lluis i en Guapeton ja han passat per una plataforma estreta i penjada en diagonal esquerra. La indecisió s’enfila al cor. A on redimonis anem?  Amb més por que vergonya veiem com els més decidits, Bergant, Trepador, Spiderfrau van passant. En Guapeton surt i en crida; “No hi ha cap problema. Es fàcil”. Li fem confiança i arribem al nas darrera al qual s’obre una placa inclinada en la que ja hi ha fixada una corda per baixar cap a la boca de la Cova davant la qual ja es troba la feliç parella de Coyote i Spiderfrau. Be, ja només queda confiar en el material, les instruccions que criden des de allà baix i Nostra Senyora de Lluc.  Amb més facilitat del pensat descendim davant la boca d’entrada de la Cova de La  Punta den Tomàs. L’atmosfera esta plena del polsim que aixequem en avançar en un terreny inclinat i finíssim. Amb una genuflexió arribem a la sala principal de la que surt a l’esquerra una baixadeta que mor a la boca d’un avenc que tanca la cavitat. La sala principal, encara que no molt grossa, te una alçada considerable en la que s’endevinen formacions d’una bellesa difícilment descriptible, destacant crestes que neixen al elevat sostre per penjar talment com senyeres al vent. Mides i formes admiren i sorprenen. Semblen fulles de ganivet esmolades de més de cinc metres de llarg i tres d’ampla a punt de caure com guillotines subterrànies. Es veritat allò que diuen que els millors perfums es trobem als flascons més petits. Si fàcil ha estat baixar, no vull dir la pujada que fem esperonats per l’espectacle que acabem d’admirar. Mentre desfem la instal·lació els cops de mar i el bramar del vent posen musica de fons a aquest indret extraordinari.  Mai Cala Figuera m’ha semblant tan bonica com avui. Toca retornar aviat. Per altra dia deixarem la recerca de Sa Cova del Poat o de la Sirena, un nom misteriós, engrescador. El gruix i l’aspecte dels núvols que es van formant de mica en mica no presagien res de bo i ja ens hem guanyat  una beguda i una estona d’esbarjo.

En la seu social Raconera de Pollença ens hem reunit al voltant d’una taula plena de begudes i llepolies. Les rialles esclaten de estona en estona, agitant caps i extremitats. Les histories es van succeint una darrera l’altre, amb constants interrupcions i comentaris de picat. Descobertes, personatges curiosos, llocs per explorar, recorreguts mítics, contarelles, llegendes... Cares vermelles per el sol, cabells agitats per el vent i mirades lluentes palesen el regust de la jornada. Mossèn Antoni M. Alcover  va atribuir l’origen del topònim Formentor a una evolució de la paraula llatina Frumentum, que resultà en la catalana forment, el blat o cereal de la millor qualitat i sabor. Estona fa que no es conrea blat a tota la Península, que avui ens ha regalat aliment, confort  i suau esbraonament per ulls, animes i cossos, a més d’un xic de senzilla aventura i esbarjo.

Gràcies Miquel!

Referencies

Fites i Fetes, Miquel Martorell

Mascaro-Pasarius, lamina 3

Mallorca Vora Mar, II – Germans Sastre 


Més imatges a la carpeta de DROPBOX 2012-04-14 Formentor