Va començar amb una curolla d´en Guapeton, on un conegut li va dir que li duria per una via més o manco fàcil. Però el temps passava... En Bergant sapiguent del fet i assistint fa uns 10 dies a una xarla que va impartir en Pere Llofriu en el local del GEM damunt l´escalada, aprofita i demana a aquest històric del GEM sobre si hi ha una via factible pels que no som escaladors i afirma l´existència de tal via, indicant que en Bergant hi podía anar sense problema; es més una via molt maca, amb grimpadetes i una ximenea molt entretenguda.
Dit i fet, encara que en Guapeton no se fiava anam a cercar la via, i no es per menys lo de fiarse si mirau bé les parets del Queixal. Trobada la via, va estar xupat.
Es Queixal
Via d´accés al Queixal
Ximeneia
En el cim del Queixal. Al darrera la mola de Tuent
En el cim de la piràmide, la qual ens va fer suar
Pas guapeton
I ja que hi som vàrem fer els cims del costats. La piràmide central va resultar molt peleona, i més complicat i de molt que el mateix queixal. En Guapetón, es més, va trobar un pas molt elegant per sortir-ne, quedant batiat com pas guapeton.
No empraren la corda per res, encara que nos posarem els xismes per si de cas.
5 comentarios:
Plas plas plas plas (aplaudiments). :-P
No sabia que hi hagues una via "factible" a n'es queixal (tampoc ho havia mirat gaire).
Haurem de tenir una xerrada sobre sa conferència den Pere Llofriu, jo no hi vaig poder anar per compromisos familiars jeje.
Salut!
Per cert, darrera voltros a nes cim de sa piràmide veig una diagonal mmmm....
Es tentador, pero es un reto para escaladores como tu ... a nosotros nos viene grande!!
Amem voltros dos, teniu una llibreta buida, ja no mi cap res mes a sa meva.
En hora bona a tot dos, no atureu....molt be.
Gracies Arni per les teves paraules.
Som conscients que darrerament hem fet unes sortides fantàstiques i que hem pogut taxar de la nostra llista un bon grapat, però sempre nos queden coses. I que no es guapo això!
Publicar un comentario