Una nova mirada al Vall d'Albarca

Panoramica de la Vall d'Albarca

Canaleta de Sa Font Sorda

Font Sorda

Sestadors del Sementer de Sa Vessa

En cas de dubtes, recórrer als clàssics es bona idea. 
Comença’m a la urbanització des Guix davallant cap a Sa Font Coberta desprès d’una visita a la mina de Sa Font des Vims, avui canalitzada per us dels habitants del municipi. La pluja toca a la porta i es quedarà en nosaltres les properes hores posant a prova les qualitats de la nostra roba. Darrera la font agafem el camí marcat com a part del GR211 per sortir a la dreta en un gir de gairebé cent vuitanta graus per agafar una pista enfangada que circula sota les cingleres de El Purgatori a on es troba Sa Font Freda. Arribem a un cruïlla i descartem el camí que puja per arribar a la urbanització de Son Massip per continuar en la part inferior de Es Bosc d’Abaix. En destriar les cases de Son Masip, tot d’una Guapeton localitza la canaleta que porta l’aigua de Sa Font Sorda fins a un depòsit des de on es canalitza cap a la embotelladora. La canaleta ressegueix les parets i cal anar amb esment per no pegar patinada i pegar de cap per avall. Es Senyor de Sa Torre te un esglai que reforça les precaucions.
Enmig d’un alzinar i abans d’una torrentera apareix la porta metàl·lica que barra el pas a la mina d’on es pot escoltar el bram d’aigua que surt de la Font Sorda. Uns quant polls sense fulles lluiten amb un conjunt de alzines velles que s’aferren al terra i les roques talment com si les seves arrels foren urpes d’una rapinyaire gegantina. Sortim en direcció cap a la torrentera que s’ubica al costat de la Mina i baixem unes desenes de metres per sortir per un portell a l’esquerra. Ací restes d’una altra canaleta ens guien per uns metres i ens acompanyaren de forma intermitent mentre anem baixant entre marjades d’oliveres molles sota les parets de Es Fornassets, a certa distancia de la vorera esquerra del Torrent de Sa Font de S’Espinal. 

Abeurador de Sa Canaleta de Ses Tosses

Vall d'Albarca des de Torrent dels Pixarells

Passarem, sense adonar-nos, relativament a prop de S’Avenc d’Escorca  o de Sa Vessa que amb els seus 139 metres de fondal esta entre el més profunds de Tramuntana com recorda la dita popular “A n’és sementer de Escorca, hi ha un avenc molt principal, en caure-hi un animal, si no el trauen, ja no hi torna”. Localitzem uns sestadors de parets ciclòpies i olivera abraçada per una heura que l’escanya al ben davant per anar a pegar als voltants del Sementer de Sa Vessa, des de on es poden veure les feines de poda de les oliveres. En diagonal esquera anem a resseguir la vorera esquerra del Torrent de Son Colom fins arribar a un bosquet d’alzines que ha estat esmotxat per l’acció del cap de fibló del any passat. Arreu es destrien senyals de la destrossa que aquest fenomen va causar a tota la contrada. Arbres trencats per la meitat com simples escuradents, parets esbucades, teulades noves a Ses Tosses, a mig fer per Son Colom i Son Colomí, xiprers centenaris tombats amb les arrels encara aferrant-se a un inútil pa de terra, ...   mal de creure, impossible de descriure la desgracia que la natura desfermada pot causar en un dir Amen!

Panoramica des de Sa Font de Cosconar

Cases d'Albarca

Agafant la via entre Son Colom i Ses Cases d’Albarca en direcció al Coll de l’Església localitzem una canaleta que porta l’aigua des de la ja familiar Font Sorda fins, sembla, Ses Tosses i en la qual s’ha fet una curiosa instal·lació per abeurar els ramats als dies més secs i calorosos del estiu.  La baixada del coll en presenta una panoràmica de la vessant de llevant de la vall, en la que es visualitza una possibilitat de pas. Poc desprès de deixar un exemplar de Pi Roig (Pinus Sylvestris) i a la vista de la poderosa torre de Ses Cases d’Albarca sortim per l’esquerra per localitzar Sa Font de Cosconar i per camins embarrats, sortir cap al Clot dels Cirerers a l’alçada del Pont que permet el pas sobre les aigües del Torrent de Lluc. La Font dels Oms esta desfermada i des de la distancia veiem com el seu cabdal brolla baixant del ull i formant una cascada escumejant i cridanera. Un espectacle sensacional que queda immortalitzat en algunes imatges i un parell de tall de vídeo. Al costat de la surgència, davall unes alzines veïnades d’un portell, recuperem forces per lo que es presenta.

Torrent de Lluc a l'alçada del Clot dels Cirerers

Coyote i Guapeton volen provar una possibilitat de pas que han destriat mentre baixàvem al altre costat de la Vall.  La progressió inicial sota les alzines ens va enllaçant sitja rere sitja amb restes de camí molt perduts que ens atraquen a la part inferior dels cingles. El terreny, banyat, fart d’aigua, s’esmicola i desfà sota les botes. Arribats a un comellar a on el tiranyet s’esvaeix un grup decideix fer un intent, que es veurà coronat amb l’èxit encara que constataran que no es tracta d’un pas clàssic, mentre els altre cercaran pas en direcció cap a la desembocadura del Torrent de Binifaldo sense més premi que la de gaudir de la visió de la vall amarada i algunes curioses construccions que encaminen el torrentó que baixa dels Pixarells. Arribats al Clot de S’Aram fem la tornada cap el Clot dels Cireres i prenem la decisió d’intentar el pas més evident.  Agafem com a referència el Torrent de Lluc i el seguim un centenar de metres admirant la caiguda d’aigua que l’origina a la part baixa dels Misteris. En veure a l’esquerra una pedrera de terra vermellosa i grisenca (lo que queda de la explotació de la Mina de Coure d’Albarca) agafem un caminet que passa per damunt i comença a pujar enmig d’alzines en direcció cap a una collada prou evident. A la part superior es veuen un conjunt de marges que esdevenen restes de camí de comunicació amb sitges. El circ que tanca la collada te una sortida prou evident per una canal a l’esquerra que ens deixa a la collada, tot seguint a un petit ramat de cabres orades.  No gens estranyaent, la toponímia ens informarà que hem superat el anomenat Pas des Cabrit. Des de aquesta posició la visió de la Vall d’Albarca, ara que el sol ha sortit il·luminant la terra marró i molla, es combina amb la perspectiva enfarinada del Galileu i la capa blanca de la Serra de Na Rius.

Font dels Oms 

Els mascles alfa ens han dit que podrien connectar amb el cementeri dels Monjos però no veiem clar el camí per lo que optem per la prudència, la seguretat i comencem a marxar pujant, baixant i evitant cruis, encletxes  i forats per l’esquerra de Es Mes Alt de S’Era Vella, enllaçant viaranys de sitja a sitja passant pels voltants de Sa Cova des Galliner fins sortir, de forma un xic sorprenent, als voltants del curosament mantingut Jardí Botànic. Ara estirem fins al Refugi de Can Amer travessant la Vall de Josafat  amb la companyia de les aigües del Torrent del Puig Ferrer.

Amb aigua començarem i amb aigua tancarem la jornada, recordant la dita pagesa "L’abril remullat de pa vindrà carregat.”  Vaja quin clàssic !

Video de la Font dels Oms

Nota Històrica – Text original del Doctor Enginyer de Mines D. Luis Jordá

“MINA DE COBRE DE AUBARCA, LLUCH (ESCORCA)

En 1876 se investigan los indicios de cobre próximos al monasterio de Luch. Estos indicios habian sido tímidamente reconocidos en los años 40-50. Se cita en la Estadística Minera de ese año :

“En la isla de Mallorca, cerca del Monasterio de Lluch, se encuentra en contacto con los pórfidos (así en el original), cobres carbonatados y sulfurados que dieron lugar a trabajos de investigación y exploración”.

Se arrancan 48 toneladas de mineral de una ley del 6%, que son exportados a Inglaterra para su ensayo. También se extraen otras 100 toneladas de menor ley que quedarán a bocamina.

El gasto en transporte parece ser enorme al tener que recorrer diez kilómetros por camino de herradura (burros) y después seis por camino carretero hasta la estación de tren de Inca. Trabajan en todo el proceso de minería y transporte 6 hombres, 2 mujeres y 4 muchachos. En 1877 el cobre sigue en proceso de ensayo. El ingeniero del distrito describe las labores llevadas a cabo ese año, tras el cual se abandonan las investigaciones:

“En la mina Virgen del Lluch, de cobre, se arrancó, con cuatro hombres y cuatro muchachos, algún mineral, que no se vendió por estar en proyecto el establecimiento de un procedimiento metalúrgico que haga posible el beneficio de estos criaderos, hoy improductivos a causa de los gastos del acarreo. El número de quintales métricos arrancados fue de 500, cuyo valor á pié de mina puede valuarse en 10 pesetas uno; la composición de los minerales es de 8.62 partes de cobre en estado de carbonato por 0.59 al estado de sulfuro. La pobreza en sulfuros hace poco ventajoso todo tratamiento especial para esta clase de menas. Es probable que la composición cambie en profundidad, lo que es difícil comprobar porque las aguas impiden hacer reconocimientos de esta clase. De todos modos para llegar á desarrollar la producción de este metal en la provincia, se necesita arriesgar algún capital, pudiéndose contar con bastantes probabilidades de éxito.”

Tras la parada de la anterior sociedad, en 1882 se hace cargo la empresa francesa Robier y Compañía, de Lyón, la cual empieza una galería general de investigación, con el objeto de obtener gran volumen de muestras para ensayo.

En 1883 se extraen 30 toneladas de mineral de cobre que son enviadas a Marsella. La compañía reconoce perpendicularmente la formación y se evalúa la posibilidad de un ferrocarril al Puerto de la Calobra, de 9 kilómetros y 300 metros de desnivel.

En 1884 ya no hay producción aunque se sigue trabajando, los ensayos han dado un resultado negativo, frente a los enormes costes del transporte. Ya no volverá a explotarse esta mina, a lo sumo, se demarca como investigación y se realizan algunos ensayos, como en 1900.”

Avui en dia aquesta mina encara existeix, transformada i adaptada a altres usos i coneguda, per tots, com Sa Font de Sa Mina.

Descripción completa i fotografies a la web amiga fonts de tramuntana https://sites.google.com/a/fontsdetramuntana.com/fontsapps/home-1/escorca/de-sa-mina