Cambra de la Senyora.

Un nou èxit del senderisme mallorquí! Gràcies a n'en Bergant.

Després de molt de temps amb la ruta al cap però de no trobar el dia per poder fer-la, ahir el grup de 5 raconers, seguint en Bergant, que havia fet “els deures” i tenia ben estudiada la possible davallada ens amollarem cap a la mar pels inclinadíssims costers da càrritx per darrera del Castell del Rei.

En assolir la part baixa d'una característica agulla que hi ha (de la qual en desconeixem el topònim) iniciarem una incòmoda travessia per terreny molt inclinat i on a trams trobarem en falta el càrritx, fins arribar al tram “clau” de la davallada.

Bergant estudiant la davallada.

Per avall s'ha dit.

Canal de baixada amb l'agulla de referència.

Trepador, el Senyor de les Fites.

Després d'estudiar les possibles davallades verem que la única possibilitat era seguint unes canals molt descompostes i on no hi havia el millor element per poder baixar sense corda: el càrritx. També trobarem a faltar els pins que si hi havia per davallar al forat de Mallorca.

El primer tram de la canal-rosseguera el poguerem fer desgrimpant amb compte fins un punt on no quedava més remei que rapelar. El principal problema donada la pèssima qualitat de la roca era trobar un ancoratge. Finalment a base de claus Pmmp i Coyote aconseguiren montar una reunió prou sòlida.

Travessia "espinosa".

Trepador sobre la mar.

Diego cercant la millor davallada.

Que estava en aquesta canal descomposta.

Roca de qualitat.

Pmmp s'amollà per avall per comprovar com seguia la davallada. Aquest primer rapel d'uns 25 metres ens deixà a una canal molt descomposta que en una vintena de metres arribava ja a la davallada final, que era completament terra amb pedres aferrades.

Davant la impossibilitat de posar claus ni res més passarem un cordino a un gran bloc de pedra per rapelar aquesta rampa que amb bona roca probablement s'hauria pogut desgrimpar. La corda de 40 metres no va bastar i Coyote que va anar el primer va haver d'ajuntar-ne 20 metres més fins arribar al “collet” de l'istme que separa la Cambra de la Senyora a la dreta i l'altra caleta de l'esquerra.

Pmmp iniciant el primer rapel.

El rapel vist de d'abaix.

Tot d'una venia un altre rapel.

La Cambra de la Senyora als nostres peus.

Cotoye fent la tirada de 60m de rapel.

L'èxit estava aconseguit però el rapel final fins la Cambra era impossible. A l'únic punt “fiable” per posar la corda no sabiem si ens bastava la corda que ens quedava i el problema era remuntar que hauria exigit dur arnes de pit i croll, a part de no contar amb un protector per la corda i només era de 8mm. Assolirem la mar a la caleta del costat on després d'alguna “culada” poguerem baixar caminant.

Coyote anant a posar la "fita raconera"

Diego acabant el rapel

Raconers ben contents davant la Cambra de la Senyora.

A ran de mar.

I ara quedava la part més “feixuga” remuntar tota la tirada de cordes, amb un pas un poc desplomat al rapel d'adalt i l'interminable i feixuc coster per on ens haviem amollat. De tornada Bergant encara va fer una “troballa” a una de les balmes en el tram en travessia, amb restes de paret de pedra. 

Hora de remuntar.

Trepador en su salsa.

Començant la feixuga pujada

En aquesta balma trobarem restes de paret.

Bergant cercant la Cel·la Vella.

Una nova jornada per enmarcar!