Cingle des Carboner

A la fi arribava el dia de resoldre el misteri del Cingle des Carboner, tot i que no hi havia garantia d'èxit segur i ni tan sols a primera hora del dematí teniem clar si fariem aquest recorregut o un altre.

Finalment el grup de raconers partien cap al Port de Pollença per iniciar el recorregut pel Camí de Cala Boquer. L'inici pla i suau no era res més que per encalentir les cames perquè la jornada prometia "ronya" de primera categoria.

Inici del recorregut pel Camí de Cala Bóquer.

Anant a cercar la pujada cap el Morro de Bóquer.

Començarem a guanyar altura pel vessant sud de la Serra des Cavall Bernat amb un sol que començava a encalentir l'ambient de valent. En arribar al Morro de Bóquer hora de berenar mentres els "penjats" del grup que volien davallar cap el cingle començaven a preparar-se per l'aventura.

Coyote i Pmmp començaven a montar la reunió que ja tenien estudiada i mentre el primer iniciava el rapel cap lo desconegut, amb un inmens buid a darrera i la mar 300 metres més abaix, la resta del grup continuava crestejant cap el Cavall Bernat cercant un bon mirador per fotografiar els "valents" (o capbuids).

Iniciant la pujada cap el Morro de Bóquer.

Raconers pujant al Morro de Bóquer.

L'objectiu vist des d'adalt.

Coyote preparant la reunió per baixar.

Mentre Coyote estava berallant-se amb la paret cercant la millor manera de baixar el temps va passar i Bergant i Pmmp que esperaven noticies es començaren a posar nerviosos. La comuniació era nula i no haviem pensat a dur els "walkies".

Quan Pmmp ja estava preparant una altra corda per baixar i intentar tenir comunicació, Jmitch divisa Coyote caminar per abaix. "Luis dice que bajeis". Aleshores Bergant inicia el rapel de baixada però després d'una trentena de metres torna a remuntar ja que la baixada és més sèria del que pareixia. Pmmp s'amolla per avall per reunir-se amb Coyote.

Efectivament la primera part de la baixada és més o manco fàcil però poc a poc es va posant més vertical. La reunió a una minça repisa de d'on Coyote havia montat un altre rapel de 35 metres amb un poc de diagonal.

Per avall s'ha dit.

Això baixa...

Els companys ens observaven des del Cavall Bernat.

Semblava que ja estava fet, però encara hi havia que davallar una canal en direcció al cingle on haguerem de montar un altre curt rapel. Des d'allà incòmoda rosseguera fins arribar a la sitja. Espectacular. Èxit aconseguit.

El misteri del Cingle des Carboner es resol en davallar cap a la mar i trobar restes de camí amb marge que davallen cap una canal que deixa ben aprop de la vertical amb la mar. No hi hagué temps per explorar molt perquè s'havia fet tard.

Objectiu complit!!

Ben contents damunt la sitja.

Restes de camí baixant cap a la mar.

Tocava ara la feixuga pujada dels més de 90 metres per la corda, bastant verticals a la seva primera tirada. (Passos de IV) Adalt Bergant ens esperava per donar-nos l'enhorabona. Jo des d'aquí li donc les gràcies perquè ell i Guapeton (a qui també es va trobar en falta) son els grans artífexs d'aquesta curolla i també el mèrit es seu.

Hora d'escalar els més de 90 metres que haviem rapelat.

Amb alegria per l'èxit aconseguit iniciarem la baixada cap a Cala Boquer ben carregats i cansats. En arribar al cotxe Pmmp s'en dona compte que ha perdut la cartera al cingle.

Iniciant el retorn.

Camí de Cala Bóquer.

El diumenge Pmmp i Coyote tornen a baixar per recuperar la cartera, però això ja es una altra història...