domingo, 17 de mayo de 2015

Pas dels Barrobins


Puig de Sa Bassa i Balitx d'Enmg

Les primeres hores del dia ens agafem fent marxa ràpida pel Camí de S’Illeta, una de les prodigioses balconades de Tramuntana sobre la Mar. La Torre Picada te avui les senyeres que marquen la diada des Firo, quan els sollerics recorden les jornades del combat a vida o mort del 11 de maig de 1561 amb el corsaris encapçalats per Otxalí. A l’ombra del Penyal Bernat i amb els caires sempre canviants del Puig de Balitx arribem al tirany que enmig de pins caiguts i pedres precipitades ens mena, superat un pas de dificultat mínima, al Coll de Cala Ferrera als peus del Penyal Bernat des Joncar.
Forat a mitja alçada del pas
Progressant per la canal final
Just al enfront tenim la osca rogenca en forma de diagonal dreta a esquerra que marca el Pas de S’Heura. Alguns dels més veterans encara recorden la presencia de la planta que li donava nom, avui res més que una pàl·lida ombra en una fotografia en blanc i negre.
Esglaons gegants a la part mitjana
Som guiats per Es Senyor de Sa Torre que diu que hi ha un pas amb unes marques fetes per barrobins en el altre costat. Descendim per el comellar en direcció al Torrent de Na Mora. La torre de vigia de Na Seca ja es dibuixa enmig d’un cel net i blau. Algunes fites surten aquí i allà, marcant un camí per altra banda prou definit. Arribats a la llera, una cucada d’ulls al inici de la part esportiva i comencem a remuntar-lo en direcció a Balitx d’Avall. La temperatura i la humitat fan sentir els seus efectes i cerquem desesperadament l’ombra dels penyals. Arribats al primer gorg, encara amb aigua, uns decidits gaudeixen de un bany en l’aigua fresca ja que no neta d’aquesta curta primavera poc plujosa.
Petit marge al final de pas, barrobins a la dreta
Les marques del Barrobins
Ara sortim per la esquerra hidrogràfica per una canal aferrada al gorg, prou evident per altra banda. Anem pujant propers a la paret de la nostra esquerra. En un moment hem de superar un forat enmig d’un caos de pedres per continuar seguint una canal prou marcada, amb fort rost i plena de càrritx i abatzers. La pendent augmenta i la canal s’estreny. Exigeix que les mans localitzin les preses i que les cames impulsin amb força. El guia es reafirma en la seva convicció i davant els remucs i gemecs, ens promet una bona jornada. Finalment, en un punt estret i ple de carritxeres es destria una petita paret de marge, mig amagada per la verdesca. En la grisa pedra que la corona es veuen dues marques cilíndriques que certifiquen la acció de la manuella, la barra de ferro que servia per fer i enfondir els forats a la pedra i fer-hi barrobins.
Sortida del Pas. Comença el Infern carstic !
Una ullada sobre el paisatge ens dona el premi de la observació de Cala Ferrera (altrament coneguda com Port de Fornalutx) i el Pas de Na Cordellina, que neix al Forat que fa semblar al Penyal Bernat des Joncar talment com un gegantí queixal corcat.
Guanyat añçada sobre el Pas
Cisterna de Sa Tanca dels Bous amb ferrerets al seu interior
A partir d’ara les habilitats per la navegació del nostre guia s’esgoten. Tirem per amunt a la recerca d’alguna resta de camí o fita que ens doni llum. No les trobem i decidim tirar pel dret amb tendència a anar cap a l’esquerra. En un comellar localitzem un enfilall de fites que ens porten a un collet en la que desapareixen. Ara tocar patir. El caminar esdevé grimpada i ho fem enmig de un dels pitjors terrenys càrstics del que tinc memòria. Roques esmolades com a ganivets, impacients per trinxar-nos. La vegetació es un embolic d’abatzers que enganxen tot i per tot. La pell aviat torna un mapa ple de meridians i paral·lels sense sentit marcats en vermell sang. Horrorós, fastigós, un merder vaja. Desprès d’un temps que sembla etern i de comprovar la varietat raconera en la profusió d’epítets pejoratius  i infamants, sortim a un replanet en la que es destria el caminet que surt del abans esmentat Pas de S’Heura en direcció a la Tanca dels Bous.
Girem cap a la esquerra i ben aviat arribem a un camí empedrat fet per els mestres de l’escola sollerica, autora d’alguns del traçats més espectacular de Tramuntana. Descendint entre marjades amb oliveres abandonades deixem un tiranyet a l’esquerra que baixa fins a les cases de Balitx d’Avall. Desemboquem a una pista ben ample i decidim anar a dinar als peus d’un turonet que es distingeix en diagonal esquerra. Arribats al mateix una cisterna alimentada per les aigües que destil·len les roques equipada amb poal i un bon abeurador ens convida a dinar a l’ombra. Aquest tranquil espai en donarà la sorpresa de escoltar el característic batec del ferreret, el endèmic amfibi d’incert futur.

El Salt
En tornar a caminar retornarem en direcció cap al Port de Sóller passant al costat del porxo de Sa Tanca dels Bous i per damunt Balitx d’Enmig, encara en obres, amb una vista privilegiada del Puig de Sa Bassa. En arribar a una cruïlla de camins, Correcamins ens convida a triar el d’ enmig que ens porta en ràpid descens fins a Sa Font des Salt. Des de allà visitarem la cascada que neix en precipitar-se l’aigua de la ’esmentada font pels penya-segats que miren al Port de Sóller. Un enorme lledoner presideix la contrada ombrívola, fresca i amb un joc de llums i ombres encisador. La llum es trenca sobre les gotes d’aigua generant efectes visuals. Un goig gaudir d’aquest racó. Desprès d’un frustrat i frustrant intent de seguir la canaleta per baixar fins a Sa Coma, ens veurem forçats a seguir la llarga pista i pista asfaltada del Cami de Sa Figuera fins retornar al Port de Sóller. 


video

2 comentarios:

Correcamins dijo...

Es Puig de Bàlitx, pareix mentida, peró té de tot. I fins i tot, cases que tenen més de 1.000 anys.

pau pascual llompart dijo...

Tot i que sóc un adolescent, el meu amor per la Serra de Tramuntana és tant, que pareix que he viscut tota una vida amb ella. La trob misteriosa,plena de racons per conèixer ben a fons.

Acab d'entrar al teu blog i ja m'he enamorat d'ell només veient la foto de portada.

Em faig seguidor!!!!
Et deix l'adreça del meu blog per si t'nteressa i et fas seguidor també:

hortcanroig.blogspot.com

Pau Pascual Llompart.