domingo, 10 de enero de 2016

El Esperó Aries i Montcaire


Vall de Son Torrella i Penyal des Migdia
Casa de Neu Sa Regana
Pas Sa Volta de Sa Coma de N'Arbona










Progressant cap Esperó Aries
Cuber i Serra d'Alfabia
La obaga de la Coma de N’Arbona ens acull en aquest mati de dissabte més primaveral que hivernal. La eixuta Font dels Coloms palesa la sequera extrema que regna a les terres de Mallorca ja fa mesos sense indicis de reparació. El camí de nevaters que corre aferrat als cingles de la Sa Regana ens mena fins a la primera casa de neu, un fenomenal buit obert als peus de dues heures que es projecten cap el cel blau d’aquest ventós dia. Un centenar de metres abans de la paret que marca el final del Comellar, sortim per la esquerra pujant per una coma que es va estrenyent fins que albirem dos margets que formen una escaleta. Ens situem per damunt de Sa Volta de Sa Coma de N’Arbona amb un vista privilegiada sobre tota la Vall de Son Torrella i les Serres de Massanella i dels Teixos.
Esperó Aries
 Una berenada per recuperar forces i tot d’una partim per amunt en demanda del cim secundari del Penyal del Migdia, el situat a ponent de la seva protuberància principal, La Reina. Un tirany mig esvaït i una dotzena de fites ens porten fins a una canal que ens situa a la cota 1376 m del Penyal i ens permet admirar tota la pujada que hem fet fins a la hora. El vent ha augmentat de forma evident i fueteja els cossos amb reiteració. Es temps de posar-se roba i coneixement per  progressar per la carena fins arribar a la creta de Ponent. Ara seguim la carena a pocs metres del abisme mentre gaudim del espectacle de la Vall de Binis a la dreta i Monnaber, Fortnalux i Sòller a la esquerra. El objectiu es el anomenat com Esperó Aries, una dels mítics penyals que varen marcar els inicis de la escalada a les nostres terres allà pels anys 70 del segle passat. Dificultat extrema i roca de qualitat més que dubtosa eren algunes de les seves característiques que la varen fer famosa, com indica Coyote, el nostre particular expert en vies impossibles. Darrera del Esperó hi ha el Pla des Migdia, una zona relativament planera enrajolada de càrritx. 
Cap es Pla des Migdia
Seguin el precipici, girem cap a Llevant, per arribar a una canal que es precipita cap al abisme. Es tracta de Sa Canal dels Rotabocs, un terreny just apte per Malats de Corda amb les botes ben fermades i el cap buit. Seguin la carena i, poc més enllà de 50 metres, topem amb les fites que ens menen cap el Pas. Es tracta d’anar enllaçant un conjunt de replans inclinats amb l’ajut de mans i càrritx per fixar millor la posició. No es un pas delicat però, en cap cas, per anar amb un grup amb gent poc avesada als gran espais. Com diu Es Senyor de Sa Torre, “Hi ha molt d’ambient!”. Finalment sortim darrera al vèrtex superior d’un xaragall que te a la seva part superior un conjunt ben curiós de prop d’una dotzena de mates de ginebró. Una baixada ràpida i decidida per pegar a un dens pinar i, pocs minuts desprès al Cami de Binis, just damunt Sa Roca Saltadora. Agafem la pista en direcció esquerra per anar a pegar al Coll dels Cards Colers a on dinem protegits com podem de les gotes de aigua i el fort vent darrera un porxo més que esbucat, mentre tenim discussions sobre la ubicació de Sa Font de S’Ermita i la Casa de Neu perduda de Binis.
Contrafort del Macis del Puig Major
Inici del Pas de Baixada. Complicat.
Tornem a caminar en demanda de Sa Font dels Joncs tot seguint el Camí de Na Cavaió(1), que s’inicia al mateix coll i que baixa tot seguint els primers passos d’un dels torrents mítics de Tramuntana; S’Atlot Mort. El descens ens permet apreciar la imatge corprenedora dels contraforts sobre els que se situa el conjunt del Puig Major de Son Torrella i Es Penyal del Migdia, amb les variades –i complicades- variants per ascendir-les. Sa Font dels Joncs brolla lentament, tot suant unes quantes gotes sobre el abeurador que les bísties empren per calmar la set. Nosaltres girem en direcció esquerra per seguir el camí dels Colls i topar-nos amb els primers dels innumerables coll de tords d’avui. A partir d’aquí s’esdevé el miracle de            Montcaire. Una pista que torna cada vegada millor i que gira i regira a l’ombra del Bosc Gran ens porta, sota els cingles de Es Carritxar i S’Esclestar, cap el fons de la vall. Quan les alzines donen pas a les marjades d’oliveres, veiem el principi del Torrent dels Cabulls(2) fent partió amb un rellar diabòlic previ a Es Clot de Sa Caldera. Ja veiem les cases als peus de S’Olivar Clar
Vall de Bàlitx des de Coll des Trenc
Amb discreció passem per la part dreta de Sa Vinya Gran per admirar la bonica composició de font i berenador i continuar per el coster de Sa Vinya Petita en direcció a Can Codony, unes boniques i rústiques cases de pagès amb xiprer i lledoner aferrats a les parets. La font de les cases esta a un centenar de metres abans. Les vistes son extraordinàries La Font de Na Cama, bellament adornada, ens regala una mica d’aigua i serenor.  Ara toca caminar a la ombra del Puig de Sa Bassa, sota S’Empeltada en demanda del Coll des Trenc al que arribem tot seguint una pista de factura senzillament extraordinària. Aquest topònim marca l divisòria entre Fortnalux i Sòller i, tot seguit, enllacem, amb millor o pitjor fortuna, un conjunt de pistes seguint Es Bosc de Bàlitx mentre admirem la posta de sol darrera Sa Galera. La llum ja s’ha esgotat quan les cansades cames ens atraquen fins al avui abandonat replà del Mirador de Ses Barques.
Vall de Montcaire

Jornada dura, exigent, sense descans ni temps per collonades. Com diria un dels savis del grup, “una jornada per col·leccionistes”. La agresta bellesa de la part de Ponent del Penyal i les balconades del Esperó Aries ja paguen la pena. Si a això hi afegim el regal (gràcies!) de la vall amagada de Montcaire (un dels Xangri-La’s de Tramuntana) es difícil demanar més.

Can Codony i Penyal des Migdia






Agraiment a Socay per la descripción de la ruta fins al Esperó Aries i el Pas de baixada, que ens va inspirar en la primera part de la sortida. Gracies ! 



Per els interessats en la toponimia vos recomenam la entrada a TOPONIMIA MALLORCA referida a MONCAIRE 

Per a tots aquells que volgueu saber més de les primeres vies d'escalada del ESPERÓ ARIES, aqui teniu un enllaç a la web de FORACORDA.




(1)   Segurament una deformació de la paraula Cavalló, que defineix un conjunt de deu vencills per a lligar garbes o altres coses.


(2)   Cabull vol dir Nici, beneitot.