Botilla 2

Botilla

Caps de Fibló

Ahir, en el decurs d'un recorregut per la Vall d'Ariant varem tenir ocasió per ser testimonis d'un interessant fenomen natural. La formació sobre la mar de tres mànigas o caps de fiblò. Les imatges no son mes que un pobre registre de la magnitut i espectacularitat (aixo si, ben enfora i a resguard) de lo que realment varem veure.

Tots esperem les imatges que Correcamins i altres varen tenir ocasió de enregistrar i que, de ben segur, milloraran les actuals.

Ariant, l'ambaixadora de la Serra

Recorregut

C710 (km. 5,3)-Coll d'Ariant-Torre d'Ariant-Font de la Mare de Deu-Coll de Pollença-Puig dels Moros-Caseta dels Milicians-Comellar Font Gallarda-Font Gallarda-Racó d'en Martorell-Punta de la Sal-Font del Solleric

Opció Pas den Botilla

Costejant damunt El Racó de les Olles-Pas den Botilla-Corral dels Bocs-Coll dels Coloms-La Cel·la-Ternelles

Algunes imatges mès a http://s137.photobucket.com/albums/q235/fjsn/20080202FontGallarda/

Hora Inici = 09:30 Hora Final =17:40 (per Ariant) 18:30 (per Pas den Botilla)

Referències

Mascaro-Pasarius, làmina 1W
Mapa IGN Son Marc 644-III
Mapa Alpina Tramuntana N
Els Cingles d’Ariant (153-168) i La Muntanya Altiva (169-184)
Mallorca Vora Mar II, Joan i Vicenç Sastre

VALL D´ARIANT

Hoy hemos estado en uno de los lugares mas encantadores de la serra : la vall d´ariant

Es también el" non plus ultra", donde se conservan endemismos botánicos desaparecidos de otros lugares. Y por donde también se encuentra ocasionalmente otro endemismo actual : el tramuntano máximus.

LOS JUEVES NUNCA MUEREN

El mitológico grupo de los jueves , cual ave fenix , renace otra vez.

Ayer fuimos a una montaña clásica por una via vanguardista. Y , quizas lo mas importante, vimos dos posibles alternativas a explorar en otras salidas...

La cima esta autoretratada en una foto. En la otra foto la via alternativa

PAS DE...

Excursión de hace diez dias

Un par de fotos

grisacea matinal con alegrón final

Mientras el Africa Korps de los raconers se hundía en las profundidades de la Fosca, la tropa regular, diezmada por diversos motivos, nos fuimos a Moncaire.

Dia gris, plomizo. Los cuatro presentes en la foto buscamos la repetición de un pequeño racó que hay en el torrente, bastante cerca de la posessió. el cual Xisco V., Juan M. y el abajo firmante descubrimos en septiembre. Como hace unos meses tuvimos que volver a escondernos de los 'amos' hasta llegar al torrente. La roca estaba resbaladiza, y aunque no había peligro de gran trompazo, sí invitaba a torcerse un tobillo en cada paso que dábamos.

Llegamos al racó torrentero, fotos de rigor, y por telepática unanimidad decidimos que, como las nubes no se apartaban y la roca no se secaba, había que pasar al Plan B: regreso al coche y pequeño homenaje en Soller, el delicioso menú de Can Gat. Dit, fet y menjat. No pasará a la historia esta excursión, pero pasamos un buen rato.

PROPIETARIS I DRET DE PAS

A todos aquellos que se creen con la autoridad de cerrar un camino público y que quisieran impedir el disfrute general de todas las miríadas de maravillas sagradas que contiene una montaña, como puede ser la “Mola de Planícia” y limitarlo para ellos únicamente y/o para el ejercicio de sus viles escopetas, les dedico este poema de Joan Alcover, si son capaces de entenderlo, que lo dudo:

Si vols estendre pels amples horitzons de la muntanya
l’esguard contemplatiu,
has de pujar-hi
recorre pam a pam tota la terra
que des del cim dominaràs; atura’t
al comellar, al bosc, guaita la mina,
saluda els nius humans, vulles conèixer
la clapa de verdor si és blat o és ordi,
i així, escorcollant cosa per cosa,
a la comtemplació ton ull prepara.

Con unas preciosas palabras referidas a dicho poema de Joan Alcover, en una dedicatoria que hizo a un excelente libro, el escritor Josep M. Llompart explicó la diferencia entre “ver y contemplar”:
Perquè contemplació vol dir expandiment de l’ànima damunt la cosa contemplada; i per tant, no la simple complaença estètica, ni tampoc la visió només sentimental del món exterior, sinó l’aprofundiment dins ell a la recerca d’una coneixença essencial. Essencial, però gens abstracta, sinó més aviat impregnada del batec humà. Tanmateix, per assolir aquesta coneixença en cal a un altra de prèvia, diguem-ne analítica “escorcollar cosa per cosa”, que consisteix en la vivència, o dient-ho en termes més exacte, la convivència amb ell.

A través, doncs, d’aquest conviure amb les coses i amb la humanitat del món exterior, es produeix aquell expandiment de l’esperit damunt la Naturalesa que és el camí pel qual ascendeix el contemplador a la coneixença essencial i transcendent arran de síntesi.

Todo lo anterior se puede practicar perfectamente en la Mola de Planícia, así como en el resto de la Serra de Tramuntana; el resto de la Isla presenta enormes dificultades, pues está dominado por los comerciantes y especuladores.

La Mola de Planícia es un lugar ideal para que padres y educadores lleven a los más pequeños para iniciarlos en el respeto y amor por la Tierra, mucho mejor que dejarlos frente a una PlayStation; eso creo.

¿QUE ES ESTO ?

Me he encontrado este cartel en el inicio del camino de Banyalbufar al Rafal ( de Planici) . ¿Alguien sabe como esta este tema? ¿Que hace el ayuntamiento de Banyalbufar y el Consell-Govern de Mallorca?

También encontré a un cazador anencéfalo diciendo que no se podia ir por el camino de carro de s´ArboÇar a Planici, (es privado, riesgo de balzos, patapin patapena...).

¿Que es esto?

¡Insurección!

Passetjada per Sa Gubia: Ametllers en flor i Escaladors penjats ...

Un tranquilo paseo entre Raixa y Sa Gubia, para estirar las piernas, fotografiar los almendros en flor, contemplar a los escaladores progresar en las paredes verticales (hasta una docena llego a haber en un momento dado) y recoger los primeros esparragos de la temporada.

ANCLAJES

Cuanto mas miro los anclajes del pas de sa corda menos confianza me dan.

MES CINGLE PI

Vista del cingle desde abajo y desde arriba

Es dificil hacerse una idea de la verticalidad del cingle des Pi y de lo atrevido del sendero que lo salva...hay que verlo ( las fotos no demuestran toda la espectacularidad que tiene).

Estos contrabandistas tenian que tener nervios de acero ( y mucha necesidad) para pasar por aqui.

Es Cingle des Pi - 2ª Part i darrera

L’entrada te una certa dificultat que es superada amb l’ajut d’uns petits esglaons tallats en la pedra esmolada. Ben aviat trobem restes de camí (un boci de marge aquí, unes escaletes per allà, ... ) que ens confirmem que som al lloc correcte. A mida que anem baixant es va obrint poc a poc la perspectiva i tenim ocasió de obtenir una primera imatge de lo que ens queda fins el Cingle. A la esquerra es veu, darrera un coster ple de càrritx, el petit tirany que de forma increïble, constitueix el pas cap el nostre destí. El Morro de Sa Vaca mostra el nas al fons, sobre la mar calma i obscura. Convé recordar que Es Cingle des Pi es considerat un pas de contrabando, utilitzat en etapes passades per facilitar el desembarcament de les mercaderies de forma discreta i el seu transport. Això ens explica el fet de que el caminoi s’hagi creat a partir de l’acció humana (amb només pic, barrobí, santa paciència i talent) que aprofita i connecta la costa amb el comellar del que hem sortit. El seu inici ens dona la resposta al seu nom; sota el caminet de no mes enllà de quatre pams d’ampla, a un parells de metres per sota, un pinet surt de la pedra, penjant d’una timba d’un centenar o mes metres. A partir d’aquí, coneixement, esment, seny de bístia vella, ... i fora manies. Es tracta d’un camí aeri, segur, en el que els amics del GEM han fet passat mes de 30 persones (no sabem quantes varen tornar) i en el que convé aturar-se, per prendre gust del espectacle de una dotzena de sonats enfilats allà a on no hi plou, amb el rerafons d’un dels racons més bonics que es puguin imaginar. Caminem per mitja hora baixant poc a poc, fins que arribem a un lloc a on per un pas amb esglaons, semblant al Pas dels Pescadors de Cala Castell, davallem fins a unes plaques de roca. Ara es tracta d’anar desgrimpant emprant com a referència algunes fites disperses amb sentit cap a l’esquerra per un terreny complicat.

Ocasionalment tenim l’ajut de petites marques tallades en la pedra per qualque bondadosa anima, que ens ajuda i anima en la baixada. Finalment arribem a un xaragall que, una vegada travessat, ens porta cap al peu de la paret rocosa que baixa de forma còmoda fins arribar a una cova ampla i no massa profunda, amagada darrera unes mates de bona mida. Bon secret devien tenir aquí els mestres contrabandistes per amagar el comís (-alijo-). Sense fer-li molt de cas, perllonguam a la recerca del camí cap a Sa Crivella, l’objectiu cobejat.

A uns centenars de metres, problemes; un tall no ens permet seguir vorera de mar. El capità Toni descobreix un pas que, amb certa dificultat ens permet superar-lo, fent una grimpada d’uns deu metres per accedir a una roca llisa inclinada que dona accés a una canal en descens. De nou s’ens barra el pas amb una timba. Son les 13:45 i no podem badar. Per anar 300 metres més enllà de Sa Cova, hem invertit més de mitja hora. Els dos Tonis i en Guapetón inicien una batuda per la part superior del comellar per mirar de trobar pas. Toni Sineve ho intenta un pic i una altre. Ben aviat sentencia; “Convé tornar arrera. El dia es curt i la distància considerable. Hem d’aconseguir mes informació. Un altre dia sortirà.”

Tornem arrera amb sa cua entre ses cames, mastegant fesols. Si ja de cara el passet era complicat, de retirada ens exigeix lo millor. Sort que Sant Antoni i Sant Jaume, sota la direcció de Guapetón, son de la partida. En sortir, ens aturem a la Cova, per tal de que ens fugi es tremolor de ses cames i en Toni Sineve pugui menjar alguna cosa, de tan ocupat com ha estat, anant amunt i avall, ni temps per fer-ho ha tingut ¡¡. En posem en marxa i guanyem alçada, en direcció cap el caminoi del matí. Un agradable sol ens escalfa l’esquena i l’ànima. En menys de 45 minuts tornem a estar just al damunt del pinet i el precipici. Sant Antoni encara te benzina per anar a gaudir de les vistes sobre el Musclo dels Llorers, a l’entrada del comellar.

El grup es trenca; quatre per davant, mitja dotzena mal comptada al mig i tres mes fent de granera. Es el moment per parlar d’allò i de lo altre, d’aprofitar la llum d’un horabaixa esplèndid que ens permet obtenir alguns contrallums miraculosos, amb la lluna sortint per llevant (ben aviat fera es ple, diu en Toni)... Quan aturem al lloc des de, al matí, tinguerem la primera visió del Cingle, tot son sonriures, bromes, mirades càlides, ... Només ens queda desfer el camí fins a Ses Basses i prendre la pista, i fer-ho aviat, donat que la nit i una freda boira insospitada s’ens tiren al damunt just passat el Collet des Vent. Ara marxant, ara corrent, passant gust, arribem als cotxes amb fosca negra.

Al cap d’una estona estic a un cotxe amb els vidres entelats, estibat amb sis persones, travessant una carretera banyada, enmig d’una nit emboirada, amb ses cames de fusta, riu que te riu. Al cap en venen bocins de dues cançons: “Another day on Paradise” i “With a little help from my friends” . No tinc ni idea de per que. Ho sabeu, vosaltres ?

Algunes imatges mes a http://s137.photobucket.com/albums/q235/fjsn/20080119CingledesPi/

Hora Inici = 09:30 Hora Final= 18:10

Referències

Mascaro-Pasarius, làmina 1

Mapa IGN Son Marc 644-III

Mapa Alpina Tramuntana N20

Itineraris Alternatius (I), Lluis Vallcaneres, Itinerari 19 Ses Basses de MortitxLa Ribera Secreta, Mallorca Vora Mar II, Joan i Vicenç Sastre

FOTOS CINGLE DES PI

tresor de contrabandistes