Es Cingle des Pi - 2ª Part i darrera

L’entrada te una certa dificultat que es superada amb l’ajut d’uns petits esglaons tallats en la pedra esmolada. Ben aviat trobem restes de camí (un boci de marge aquí, unes escaletes per allà, ... ) que ens confirmem que som al lloc correcte. A mida que anem baixant es va obrint poc a poc la perspectiva i tenim ocasió de obtenir una primera imatge de lo que ens queda fins el Cingle. A la esquerra es veu, darrera un coster ple de càrritx, el petit tirany que de forma increïble, constitueix el pas cap el nostre destí. El Morro de Sa Vaca mostra el nas al fons, sobre la mar calma i obscura. Convé recordar que Es Cingle des Pi es considerat un pas de contrabando, utilitzat en etapes passades per facilitar el desembarcament de les mercaderies de forma discreta i el seu transport. Això ens explica el fet de que el caminoi s’hagi creat a partir de l’acció humana (amb només pic, barrobí, santa paciència i talent) que aprofita i connecta la costa amb el comellar del que hem sortit. El seu inici ens dona la resposta al seu nom; sota el caminet de no mes enllà de quatre pams d’ampla, a un parells de metres per sota, un pinet surt de la pedra, penjant d’una timba d’un centenar o mes metres. A partir d’aquí, coneixement, esment, seny de bístia vella, ... i fora manies. Es tracta d’un camí aeri, segur, en el que els amics del GEM han fet passat mes de 30 persones (no sabem quantes varen tornar) i en el que convé aturar-se, per prendre gust del espectacle de una dotzena de sonats enfilats allà a on no hi plou, amb el rerafons d’un dels racons més bonics que es puguin imaginar. Caminem per mitja hora baixant poc a poc, fins que arribem a un lloc a on per un pas amb esglaons, semblant al Pas dels Pescadors de Cala Castell, davallem fins a unes plaques de roca. Ara es tracta d’anar desgrimpant emprant com a referència algunes fites disperses amb sentit cap a l’esquerra per un terreny complicat.

Ocasionalment tenim l’ajut de petites marques tallades en la pedra per qualque bondadosa anima, que ens ajuda i anima en la baixada. Finalment arribem a un xaragall que, una vegada travessat, ens porta cap al peu de la paret rocosa que baixa de forma còmoda fins arribar a una cova ampla i no massa profunda, amagada darrera unes mates de bona mida. Bon secret devien tenir aquí els mestres contrabandistes per amagar el comís (-alijo-). Sense fer-li molt de cas, perllonguam a la recerca del camí cap a Sa Crivella, l’objectiu cobejat.

A uns centenars de metres, problemes; un tall no ens permet seguir vorera de mar. El capità Toni descobreix un pas que, amb certa dificultat ens permet superar-lo, fent una grimpada d’uns deu metres per accedir a una roca llisa inclinada que dona accés a una canal en descens. De nou s’ens barra el pas amb una timba. Son les 13:45 i no podem badar. Per anar 300 metres més enllà de Sa Cova, hem invertit més de mitja hora. Els dos Tonis i en Guapetón inicien una batuda per la part superior del comellar per mirar de trobar pas. Toni Sineve ho intenta un pic i una altre. Ben aviat sentencia; “Convé tornar arrera. El dia es curt i la distància considerable. Hem d’aconseguir mes informació. Un altre dia sortirà.”

Tornem arrera amb sa cua entre ses cames, mastegant fesols. Si ja de cara el passet era complicat, de retirada ens exigeix lo millor. Sort que Sant Antoni i Sant Jaume, sota la direcció de Guapetón, son de la partida. En sortir, ens aturem a la Cova, per tal de que ens fugi es tremolor de ses cames i en Toni Sineve pugui menjar alguna cosa, de tan ocupat com ha estat, anant amunt i avall, ni temps per fer-ho ha tingut ¡¡. En posem en marxa i guanyem alçada, en direcció cap el caminoi del matí. Un agradable sol ens escalfa l’esquena i l’ànima. En menys de 45 minuts tornem a estar just al damunt del pinet i el precipici. Sant Antoni encara te benzina per anar a gaudir de les vistes sobre el Musclo dels Llorers, a l’entrada del comellar.

El grup es trenca; quatre per davant, mitja dotzena mal comptada al mig i tres mes fent de granera. Es el moment per parlar d’allò i de lo altre, d’aprofitar la llum d’un horabaixa esplèndid que ens permet obtenir alguns contrallums miraculosos, amb la lluna sortint per llevant (ben aviat fera es ple, diu en Toni)... Quan aturem al lloc des de, al matí, tinguerem la primera visió del Cingle, tot son sonriures, bromes, mirades càlides, ... Només ens queda desfer el camí fins a Ses Basses i prendre la pista, i fer-ho aviat, donat que la nit i una freda boira insospitada s’ens tiren al damunt just passat el Collet des Vent. Ara marxant, ara corrent, passant gust, arribem als cotxes amb fosca negra.

Al cap d’una estona estic a un cotxe amb els vidres entelats, estibat amb sis persones, travessant una carretera banyada, enmig d’una nit emboirada, amb ses cames de fusta, riu que te riu. Al cap en venen bocins de dues cançons: “Another day on Paradise” i “With a little help from my friends” . No tinc ni idea de per que. Ho sabeu, vosaltres ?

Algunes imatges mes a http://s137.photobucket.com/albums/q235/fjsn/20080119CingledesPi/

Hora Inici = 09:30 Hora Final= 18:10

Referències

Mascaro-Pasarius, làmina 1

Mapa IGN Son Marc 644-III

Mapa Alpina Tramuntana N20

Itineraris Alternatius (I), Lluis Vallcaneres, Itinerari 19 Ses Basses de MortitxLa Ribera Secreta, Mallorca Vora Mar II, Joan i Vicenç Sastre