lunes, 28 de enero de 2008

PROPIETARIS I DRET DE PAS

A todos aquellos que se creen con la autoridad de cerrar un camino público y que quisieran impedir el disfrute general de todas las miríadas de maravillas sagradas que contiene una montaña, como puede ser la “Mola de Planícia” y limitarlo para ellos únicamente y/o para el ejercicio de sus viles escopetas, les dedico este poema de Joan Alcover, si son capaces de entenderlo, que lo dudo:

Si vols estendre pels amples horitzons de la muntanya
l’esguard contemplatiu,
has de pujar-hi
recorre pam a pam tota la terra
que des del cim dominaràs; atura’t
al comellar, al bosc, guaita la mina,
saluda els nius humans, vulles conèixer
la clapa de verdor si és blat o és ordi,
i així, escorcollant cosa per cosa,
a la comtemplació ton ull prepara.

Con unas preciosas palabras referidas a dicho poema de Joan Alcover, en una dedicatoria que hizo a un excelente libro, el escritor Josep M. Llompart explicó la diferencia entre “ver y contemplar”:
Perquè contemplació vol dir expandiment de l’ànima damunt la cosa contemplada; i per tant, no la simple complaença estètica, ni tampoc la visió només sentimental del món exterior, sinó l’aprofundiment dins ell a la recerca d’una coneixença essencial. Essencial, però gens abstracta, sinó més aviat impregnada del batec humà. Tanmateix, per assolir aquesta coneixença en cal a un altra de prèvia, diguem-ne analítica “escorcollar cosa per cosa”, que consisteix en la vivència, o dient-ho en termes més exacte, la convivència amb ell.

A través, doncs, d’aquest conviure amb les coses i amb la humanitat del món exterior, es produeix aquell expandiment de l’esperit damunt la Naturalesa que és el camí pel qual ascendeix el contemplador a la coneixença essencial i transcendent arran de síntesi.

Todo lo anterior se puede practicar perfectamente en la Mola de Planícia, así como en el resto de la Serra de Tramuntana; el resto de la Isla presenta enormes dificultades, pues está dominado por los comerciantes y especuladores.

La Mola de Planícia es un lugar ideal para que padres y educadores lleven a los más pequeños para iniciarlos en el respeto y amor por la Tierra, mucho mejor que dejarlos frente a una PlayStation; eso creo.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Per arribar i sortir del Racó Fosc varem haver d'usar la corda. No voliem ser menys que els llançats que s'endinsaren a la Fosca