Planicia -Salt d'es Fonollar

ANDAR POR LA MONTAÑA

En nuestros recorridos por la montaña, cuando hacemos paradas durante el itinerario para escuchar y observar, en silencio, toda la Vida que hierve a nuestro alrededor, y comparar nuestra respiración con la de ella - el sonido del agua, movimiento de las ramas, olores, viento, frutos que caen del árbol, el lenguaje de la vegetación – se abrirá en nuestro cuerpo y mente la puerta que permite adentrarnos en las sensaciones más primarias de nuestro ser y descubrir que nosotros también formamos parte del latido inconmensurable del Universo (extraído de un artículo sobre senderismo de la zona del Pallars - Lleida).

Foto de ayer sábado en Planícia.

PLANICIA-SALT DES FONOLLAR

La montaña es mi reino !

Casas des Fonollar

Casas de Planici

Unas primeras imagenes de la excursion de hoy

Rutes Amagades de Mallorca, numero 84, Edició Especial

Recorregut
Monestir de Lluc-Es Camell-Sa Cometa dels Morts-Font dels Pixarells-Sa Terra de Ses Olles-Torrent de Menut o Binifaldó-Torrent d’Alqueda-Son Llobera-Bosc de Ca S’Escriva-Torrent de Lluc-Pas de Sa Mata-Son Colom-Son Colomí-Ses Tosses-Aubarca-Monestir de Lluc

Desprès d’un parell de sortides de pinyol vermell, una encertada reflexió ens convida a fer una descoberta pausada per les terres properes a Lluc. Per el Camí que ens portaria cap a Binifaldó visitem Es Camell (amb grimpada inclosa de Es Senyor de Sa Torre) i intentem localitzar Sa Cometa dels Morts. Ens despistem i, en una mostra notable de caparrudessa aragonesa, en Guapetón no es dona per vençut fins que, mes de 50 minuts mes tard, la localitzem definitivament, just al costat de la pista. El descens cap a aquesta cavitat natural, lloc d’enterrament de alguns dels primers pobladors de l’illa te un poc de mística, que la foscor, la sonoritat i les gotes d’aigua que sua la roca, brillant a la llum de les llanternes, s’encarreguem de remarcar. Unes quantes fotos de fortuna i sortim per fer un mos. Tan perduts anaven amunt i avall a la recerca de Sa Cometa que... hem perdut en Miquel ¡¡¡ 15 minuts porta fent passes tot sol, intentant trobar-nos i ningú s’havia adonat de la seva absència, obcecats amb la punyetera Cova. Reprenem la marxa retornant cap el Camí que ens portarà fins a la Font dels Pixarells, d’original forma i d’aigua no molt fiable. En pocs minuts arribem a un mirador amb dos bancs de pedra que permeten gaudir d’una excel·lent visió que abasta des de el Puig Tomir fins al Puig Roig. Aquí en Miquel es pren la revenja i ens demana per el nom de un putxet de forma gairebé piramidal i tapat de verd que s’alça entre Es Caragoler de Femenia i Es Cami vell de Pollença. Empegueits, demanem sopes; es tracta de Montibudell (656 m). Poc abans d’arribar a una àrea recreativa a veïnat de la carretera Ma-10, sortim fora pista per l’esquerra seguint en Sebastià, que ens porta en decisió cap a la Terra de Ses Olles. Pocs minuts desprès trobem restes de camí i una tanca de filferro que seguim fins localitzar unes fites que ens desvien de nou cap a l’esquerra. En pocs minuts travessem un excel·lent bosc de alzines, amb petites parets de pedra i restes de tests que palesen l’origen del nom de lloc; una repoblació feta molts d’anys endarrera, amb plantes traslladades en cossis. En mig del bosc destaca un poderós exemplar de pi blanc, enorme, ben dret, semblant i comparable al Pi de Sa Biga de Mossa i, lamentablement, no catalogat. Superant un parell de tanques de “requilla” per la esquerra arribem al Torrent de Manut o Binifaldó desprès de 25 minuts de caminar.

Canviem l’orientació i seguim el jaç cap a l’oest, en direcció al Clot d’Albarca. Uns cinc minuts mes tard arriba l’ocasió de sortir per la dreta, en direcció a un comellar amb un parell de caramulls de pedres i una alzina que brota miraculosament de la roca grisa. Iniciem una grimpada per un terreny exigent, amb ganivets de pedra, esmolats per milers d’anys de pluja i vent. Amb en Sebastià per un costat i Es Senyor de Sa Torre per altri, arribem al cap cucurull d’un putxet a on resultem premiats per una visió fantàstica. Amb l’esquena guardada per el Pare Tomir, flanquejats per Es Puig Caragoler de Femenia i Es Puig Roig per la dreta, s’alça al fons, sobre Es Clot d’Albarca, la immensa Serra de Na Rius. En Guapetón albira Es Pas de Sa Pomera Borda, els passos del abecedari, Es Castellots, ... A l’esquerra presideix la contrada Es Penyal des Clot (524 m) als peus del qual s’obre el bot del Torrent que ens ha obligat a sortir del seu recorregut. Es tracta ara de marxar uns 25 minuts entre petites elevacions amb tendència al Oest en suau baixada fins arribar a un comellar darrera el qual localitzem unes parets de marge que en dirigeixen de nou cap el Torrent. Tornam a caminar entre còdols, grava i petits gorgs secs amb comoditat fins que deu minuts mes tard un altre bot , encara que equipat, ens obliga a sortir cap a la dreta. Als peus del desnivell veien un poll, que agafarem com a referència per perllongar fins a un collet i evitar-ne un altra que s’obri a continuació. Arribats al collet, agafem cap a la dreta i a uns centenars de metres, arribem a una paret amb un portell. En Joan Miquel ens demana un téntol. Esta fent un vertader esforç caminant amb un grip que l’hauria de tenir allitat. Entre riures, menjar per amunt, cafè per avall i beguda per tots, fem un bon dinar cap allà la una.
Darrera es portell es veuen restes de camí que ens condueixen fins el Torrent de Mossa o d’Alqueda i, potser, ses Cases de Sa Plana. Seguint el seu curs descendent, a pocs metres desgrimpam per un bonic tallat per arribat al punt a on aquest curs s’uneix al Torrent de Binifaldó que hem seguit fins ara. Es tracta d’un bonic i petit entreforc, al que baixem per un inclinat pas que ens marca un ferro rovellat del que encara penjen restes de filferro. Seguim el curs del Torrent per arribar a la darrera dificultat. Un petit precipici ens obliga a sortir, un altra vegada, del jaç, aquesta vegada per l’esquerra, per damunt unes lloses inclinades que exigeixen anar en coneixement. En Sebastià, rata vella, ha sortir per la dreta i ha trobat un còmode camí (possiblement la continuació de que hem abandonat en arribar al Torrent de Mossa) que ens porta a un portell a on espera. Des de aquí ja es veuen les cases de Son Llobera. Ràpida i silenciosament arribem a la intersecció de la pista i el Torrent.

Una decisió; en Joan Miquel, en Sebastià i en Jaume torner per la pista cap al Monestir. La resta, de forma discreta superam un portell que ens dona accés al extraordinari alzinar de Son Llobera, seguint el curs del Torrent. Ben aviat s’uneix al curs principal del Torrent de Lluc o d’Aubarca, com el denominarem a partir d’ara. Desprès de superar un parell de dificultats per la presència d’aigua, marquem un ritme viu, ara per dins, ara a un costat, ara a l’altre per arribar al Pas de Sa Mata, cames ajudau-me. En una hora som al punt en el que la primera d’un seguit de fites ens convida a abandonar el Torrent a la dreta i guanyar alçada per l’antic i enrunat camí de comunicació entre Lluc i Sa Calobra. Només quatre raconers arriben al Pas de Sa Mata i baixar de nou fins es Torrent. En total una hora i 20 minuts per fer un camí, que ara hem de desfer. Tenim la intenció d’agafar la pista asfaltada entre Son Colomí i Son Colom. Una porta oscil·lant ens ajuda a abandonar definitivament el Torrent. Pasam ben lleugers al davant Son Colom per evitar una inoportuna topada amb algú. Sortim ràpidament del asfalt per una pista a la esquerra que ens conduirà fins a la finca de Ses Tosses. En arribar-hi, males noticies. Hi ha gent i hem de passar al ben davant. Mala sort. Es Senyor de Sa Torre passa davant, mentre esperem a Homo Graphicus, embadalit fent fotografies. De cop i volta, una sorpresa. Els dos llogaters, uns caçadors de Selva, no només ens conviden a passar al interior de les cases i ens animen a pujar fins a un mirador veïnat (des de on es tenen les millors vistes de tota Mallorca), si no que ens conviden a prendre beguda i menjar (excepcionals taronges), si no que ens donen una lliçó de com s’agafem els tords amb els filats que tenen preparats. Es Senyor es revela com un alumne aplicat i en pocs minuts es veu capaç de agafar-ne. Quan marxem hem tingut ocasió de compartir una estona de conversa amb dos autèntics cavallers, que de tal manera han de ser qualificats aquells que tracten tan be a les finques com a les persones. Deu vos guardi, senyors ¡¡¡

Amb els ànims per el núvols i amb les millors imatges i records d’aquests darrers anys, reprenen la pista asfaltada que ens porta cap a les Cases d’Aubarca, mentre la posta de sol pinta de colors ocres i groguencs el cel, la terra i la muntanya. Arribats i en tant admirem la seva façana i els contraforts que la sostenen, Es Senyor de Sa Torre torna a fer de les seves i desapareix sota l’arc de mig punt en direcció cap a la clastra. Quan ja pensaven en començar a correr davant dels guardes i els cans de la finca, la madona surt i ens convida a entrar. No només això. Te el detall de mostrar-nos la zona de la cuina i cambres properes que te netes com una patena i plenes de detalls que la fan un petit museu que evoca un temps ja passat. Les imatges en donen testimoni. No basten les paraules per fer una descripció.

Aquest cronista acaba la jornada marxant a pas viu cap a Lluc, en tant que el sol s’amaga per descansar i tornar ple de força. Avui possiblement hem tingut ocasió de connectar, ni que sigui per una estona, amb l’esperit i l’ànima d’aquells pioners que varen transitar per aquesta Serra. Ells sabien que, per damunt de paisatges extraordinaris, vistes excepcionals i altres prodigis, Tramuntana es, també, el resultat del treball i l’esforç de generacions de homes i dones que han regat, de vegades literalment, amb la seva suor la terra. Des de el respecte i l’admiració sincers no podem mes que donar gràcies a aquestes persones, desconegudes, per haver-nos fet donació de la seva amabilitat, saviesa i senyoriu.

Algunes imatges mes a http://s137.photobucket.com/albums/q235/fjsn/20080209TerradeSesOlles/

Hora Inici = 09:20 Hora Final = 17:40
Referències
Mascaro-Pasarius, làmina 5
Mapa Alpina Tramuntana N
Les Fonts del terme d’Escorca, Pare Bartomeu Roig, El Tall

Sr de Sa Torre caçant torts

Lluch-Pas de sa Mata

Una de crestas

Me hacia ilusión ponerla por lo chula que es.

Es facil.

Donde se desarrolla la acción?

BOTILLA POR MAR O POR TIERRA

Pas du porc...proximamente objetivo dels raconers

Pongo la foto de la ladera bajo el pas de botilla y te marco las dos posibles vias para llegar, una pegado a la orilla del mar, y la otra, la que hicimos atravesando un maremagnum de matas , arbustos, aritjas y carritx, hasta llegar al pequeño escalon terroso donde esta el marge que ayuda a superarlo. Desde lejos se identifica por que encima de él se situan dos pinos muy juntos

La excursión del sabado recorrio algunos de los parajes mas bonitos de Mallorca. Empezamos en la entrada de la carretera de Ariant y al cabo de una hora llegamos al coll de Ariant. Victoriano tuvo una arrancada de cavall y subio espoleado todo el trayecto, comprensible ya que estaba ansioso por disfrutar de su montaña despues de unos dias de turista en Turquia, menos comprensible es que nomisx , hombre cabal donde los haya, lo acompañara en el ascenso desbocado.

Poco después nos reunimos todos en la Torre de Ariant disfrutando de su magnifica arquitectura y al poco tiempo nos dirigimos por el sendero a la font de la Mare de Deu donde hicimos el "berenar". Seguimos mas o menos por el limite de las tierras de cultivo hasta por un portell salir de la zona vallada ya muy cerca del coll de Pollensa.

Aqui , iluso de mi, me deje convencer por los cantos de sirena de Victoriano que me decia que habia un sendero por medio del terreno karstico que en diez minutos nos llevaba al camino de la caseta de Milicians....los diez minutos se convirtieron en mas de sesenta ( esto debe ser la magia de la montaña....)

Después de atravesar un terreno infernal como mal pudimos , el grupo se disgrego y cada uno aparecio como pudo en la caseta de Milicians (..contento me tiene el otomano!).

Aqui Tomeu y Trini deciden volver hacia atras ya que quieren llegar pronto a Palma.

Los demas , acompañados de frio y viento, empezamos a bajar hacia la font Gallarda. Ahora si, Victoriano nos lleva bien y sin mas problemas que la falta de camino , llegamos a la font.

Aqui comemos y disfrutamos un buen rato . Posteriormente nos dirigimos a la punta de la sal donde hay una pequña barraca reformada.

Es tarde , hay gente se ha desfondado , empiezan las dudas sobre lo que tenemos que hacer a partir de aqui...

Al final 4 deciden volver por la pista de Ariant y no complicarse mas el dia, y 9 decidimos volver por el pas de Botilla ya que parece que hay muchos que no lo conocen y les hace ilusiòn, y ademas nos han acusado de "amariconarnos".

Afortunadamente hemos hecho ese paso varias veces y lo conocemos bastante bien, aparte de que ahora esta algo fitado. Victoriano nos hace de guia ya que fue el primero que nos trajo aqui ( de bien nacidos es ser agradecidos !), Durante la subida hay algunos que intentan hacer un experimento por otra via y casi la cagan... afortunadamente con la ayuda de Toni todo queda en un mínimo susto. Ya sin mas problemas llegamos al final del paso y conectamos con el camino que viniendo del pla de les mates velles nos lleva al coll des coloms. Este camino es una repisa en la ladera y las vistas hacia el mar son espectaculares.

Vamos justos de tiempo. LLegamos al coll des coloms a las 17,45...recibimos la llamada de nomisx de que ellos ya estan en el coche. Les emplazamos a que en una hora nos recojan en la entrada de Ternelles.

Sin perder tiempo y ya con el crepusculo nos dirigimos por una ladera de carritx hacia la pista principal de Ternelles ( Antiguamente habia un camino del que ahora solo queda el inicio). Después saboreando el paisaje en penumbra llegamos a la entrada de Ternelles donde vienen a recogernos (18 ,45 h)

Excursión para repetir !!

Xisco,el cameraman

Botilla 2

Botilla

Caps de Fibló

Ahir, en el decurs d'un recorregut per la Vall d'Ariant varem tenir ocasió per ser testimonis d'un interessant fenomen natural. La formació sobre la mar de tres mànigas o caps de fiblò. Les imatges no son mes que un pobre registre de la magnitut i espectacularitat (aixo si, ben enfora i a resguard) de lo que realment varem veure.

Tots esperem les imatges que Correcamins i altres varen tenir ocasió de enregistrar i que, de ben segur, milloraran les actuals.

Ariant, l'ambaixadora de la Serra

Recorregut

C710 (km. 5,3)-Coll d'Ariant-Torre d'Ariant-Font de la Mare de Deu-Coll de Pollença-Puig dels Moros-Caseta dels Milicians-Comellar Font Gallarda-Font Gallarda-Racó d'en Martorell-Punta de la Sal-Font del Solleric

Opció Pas den Botilla

Costejant damunt El Racó de les Olles-Pas den Botilla-Corral dels Bocs-Coll dels Coloms-La Cel·la-Ternelles

Algunes imatges mès a http://s137.photobucket.com/albums/q235/fjsn/20080202FontGallarda/

Hora Inici = 09:30 Hora Final =17:40 (per Ariant) 18:30 (per Pas den Botilla)

Referències

Mascaro-Pasarius, làmina 1W
Mapa IGN Son Marc 644-III
Mapa Alpina Tramuntana N
Els Cingles d’Ariant (153-168) i La Muntanya Altiva (169-184)
Mallorca Vora Mar II, Joan i Vicenç Sastre

VALL D´ARIANT

Hoy hemos estado en uno de los lugares mas encantadores de la serra : la vall d´ariant

Es también el" non plus ultra", donde se conservan endemismos botánicos desaparecidos de otros lugares. Y por donde también se encuentra ocasionalmente otro endemismo actual : el tramuntano máximus.

LOS JUEVES NUNCA MUEREN

El mitológico grupo de los jueves , cual ave fenix , renace otra vez.

Ayer fuimos a una montaña clásica por una via vanguardista. Y , quizas lo mas importante, vimos dos posibles alternativas a explorar en otras salidas...

La cima esta autoretratada en una foto. En la otra foto la via alternativa