CULEBRAS -- VALLIBIERNA

Embalse de Llauset

paso del caballo

Desde la cresta cimera

Desde el pueblo de Aneto subimos por la carreterilla que nos deja en la presa de Llauset a 2135 m., Seguimos el GR11 hasta la cola del embalse donde el GR gira a la derecha. Nosotros seguimos recto, ¡ to tieso! , hasta el collado de Llauset. Aqui giramos a la derecho y un sendero nos llevará hasta el Culebras 3062 m. Después atacaremos el famoso " paso del caballo" y llegaremos al pico Vallibierna de 3067 m. Volveremos por los ibones de Coma Arnau y después por el GR 11 y el ibon de Botornas.

Tiempo : 7 horas

PIC DE LA MADAMETE

Al fondo pic de la Madamete

Lac d´Aubert

Salimos del pont de la Gaubie , 1538 m, en la carretera que desde Bareges sube al col del Tourmalet., seguimos el GR 10 hasta la cabaña de Aygues Cluses , lac de la Madamete y el col de la Madamete ,2509 m. Aqui giramos a la derecha y llegamos a la cima 2657 m. Despues bajaremos al col de Tracens, lac de Tracens y lac dets Coubous . y de ahi volveremos al punto de inicio.

Horario : 8 h

Zona : Neouvielle (Pirineo Francés).

EL CASCO

El Casco del Marboré de 3006 metros es el contrafuerte oriental de la brecha de Rolando.

Salimos del col de Tentes ( Gavarnie,Francia, 2200 m) hacia el refugio de Serradets (2587 m) y de ahi nos dirigimos a la Brecha ( 2807 m).

Aqui giramos a la izquierda y por el paso de los Sarrios (se trata de una cadena a modo de pasamanos, vertiente española,) llegaremos a la cima del Casco.

Volveremos otra vez a la Brecha y al refugio de Serradets y ahora bajaremos por l´Echelle de Serradets ( una cornisa algo aerea ) que nos deja en el circo de Gavarnie al pie de la Grande Cascade. De ahi camino -pista hasta el pueblo de Gavarnie.

Tiempo: 9 horas.

Algo de nieve en el circo de Gavarnie ( no habitual en esta época).

cim des puig roig

Menage a trois perfecto en el cim des Puig roig, nos ha pasado de todo y nos lo hemos pasado pipa, es Senyor i sa senyora de sa Torre siempre son garantía de un día inolvidable. Nunca agradeceré lo suficiente la suerte de haberles conocido. Gracis.

SERRA DE S'ESCARDÁ

CON LA IDEA DE REGRESAR A CASA A MEDIA TARDE, TONI ES SINEVE PROPUSO INVESTIGAR LA SERRA D'ESCADÁ, primero bajamos a unas antiguas marjarjades que se encuentran en "sa coma des negre", todavía quedan olivos y las recias paredes de una casa, luego subimos a la serra d'Escardá por la zona que dá al norte y que cuelga sobre s'Entreforc.
lLas vista fueron espectaculares, sobre todo de la pared del Entreforc. A continuación en busca de "es forats" fuimos recorriendo la sierra hasta llegar a su punto más alto, encontramos una piqueta con un cordino, suponemos que en años atrás alguien escalaba o rapelaba por estos andurriales.
Toni me pidió que "arribat el día"esparcieramos sus cenizas en aquel preciso lugar en dirección a Sa Fosca.
Paramos a almorzar en una bauma debajo del mirdor de s'entreforc que los escaladores llaman "Es Burga", Tomeu con la ayuda de su compañero que lo apoyaba desde el lugar que nos encontrabamos, nos hizo una pequeña demostración de como se escala un SeptimoB.
"Om"

Nova aproximació al Murteret

Es Murteret
Morro de sa Torre de Lluc i Cala Codolar.
Grimpada en el bot de 15 mts.
Grimpada en el bot de 10 mts.
Artilugi estrany que trobàrem dins la torrentera que baixa al Murteret
Idò sí. En Bergant té la culpa de que avui alguns estiguem rebentats. I el primer en estar fet pols és en Bergant (ja t´ho mereixes!). Després d´un estiu sense grans marxes, sense estar en forma, aparesc en el món raconer i ja propós una d´escàndol: Es Murteret.
Aquesta curolla ja venía de la passada temporada, quan vaig fer la primera aproximació tot solet en els balcons del Murteret: http://raconstramuntana.blogspot.com/2010/04/es-murteret.html
Una ruta raconera de primer ordre. Dos rapels, un de 10 i l´altre de 15, ja dins la torrentera, molt abaix, i més terreny per trepitjar. Un infern!
Hi tornarem? No ho sé, però s´han de cercar altres formules per no fer l´excursió tan llarga com diu en Correcamins.
Dins la torrentera també trobàrem restes de filferro. Ja m´agradaría veure els pagesos antigament com caçaven els cabrits en aquest lloc tan inhòspit.

Es Murteret – Primer Assalt - II

L’obsessió d’en Bergant, ahir dissabte casi es va complir del tot.
La jornada raconera 100 %, que va reunir a un bon grapat de amics, impacients de retrobar i/o recercar els llocs més desitjats: racons esquerps i espectaculars de la nostra estimada Serra.

El projecte era baixar a un punt anomenat ES MURTERET, situat a nivell de la mar, als peus del Puig Roig, a través d’un comellar molt vertical, per un terreny “horrorós”, de l’estil d’un altre punt memorable per aquest grup, como és “Sa Crivella”.

En ruta i sortits ja del camí que fa la "Volta al Puig Roig" (a 40 ± minuts del Quarter de Carabiners), després de 2 ½ hores de caminar, alguns comencem la davallada. Altres es queden, i faran la volta poc després. Es veu factible, però la cosa es va complicant. El terreny, típic és abrupte i traïdor (roques + càrritx que tapen els forats i petites encletxes + molta pendent). Anem salvant els punts més compromesos, fins arribar a una rosseguera que ens conduirà bastant avall. En aquest punt 4 companys han fet la volta i tornen per amunt. Ara només som 5, i la cosa pinta “aventura”. El terreny molt vertical. Muntem un primer ràpel i tot seguit un segon. Deixem les cordes, ja que haurem de remuntar (tenim jummars).

Ja son casi les 15,00 hores. Segons l’altímetre, estem a un 160 metres per damunt del nivell de la mar (hem descendit uns 400 metres). No tenim temps de seguir, ja que la tornada serà llarga. Arribem a una cresta i comprovem que l’arribada a “Es Murteret” és possible, però necessitarà d’un parell de ràpels més i 2 hores més de temps. El lloc és senzillament “espectacular”. Girem i mirem la paret que hem de remuntar ... jo estic preocupat.

Arribats al camí, alguns tenen rampes a les cames i tots estem un poc al “límit” físic. Fa molta calor i no tenim casi aigua. Ara ja només queden 2 ½ hores de camí. 3 aniran per pista i 2 anirem per “Boverons”. En total 10 hores de camí.

El segon assalt haurà de tenir en compte:
1. Aproximació molt més curta (tramitar permisos per anar amb cotxes fins a Cosconar).
2. Temperatura màxima de 20 graus.

Paret "baixada" i "pujada": pareix increible.

Es Murteret, Primer Assalt, cronica a la correcuita

Es Murteret

Prominéncia costanera, el nom de la qual és el resultat d'una metafora en semblar-se a aquest estri casolà per la forma cilíndrica i una altra pedra que recorda la maça del murter. El topònim ja apareix citat per l'arxiduc Lluís Salvador. La zona costanera des Murteret sembla que va ser un dels millors indrets de la contrada per a capturar cabrits amb cans i llaços.

Extracte de "La Costa d'Escorca", pàgina 137

Aquest petit fragment va despertar la passió den Bergant que ens ha portat a l’aventura (que d’altra manera no es pot catalogar) de la jornada.

Descens per Es Burgar. Primera escisió den Toni, Pippos i el seu amic cap a Sa Rota den Negre, per iniciar travessia cap a Sa Serra de S’Esquerdar, travessant Es Torrent de Sa Font. Bona sort, companys !

Pujada vertiginosa per Pas des Boverons per sortir al peus de Sa Serra de Ses Farines i el seu arc enganyosament proper i atractiu. Arribada al Quarter a on es berena a l’ombra del mur que dona cap a Sa Roca Roja i el Pas de Sa Paret, evident en la seva localització i nom per aquell que fa de partió amb Cosconar.

A marxa ràpida agafem el camí que neix a la part alta del Torrent dels Ferrerets per anar a cercar, a l’ombra de uns vells i enormes pins, Es Cingle Pla. Seguim el camí, de vegades sostingut per parets, altres enmig de la vegetació, ocasionalment superant bocins completament desapareguts, admirant el paisatge marí que ens ofereix un dia de tardor amb inspiració estiuenca. La mar plana, aferrada, delimitada per un tel de núvols que impedeixen distingir l’horitzó, esta puntuada de taques i retxes blanques que constitueixen les barques sortides a gaudir dels plaers de la pesca i la Mediterrània. La Torre de Lluc, damunt Es Morrillo den Bordils, ens guarda per la esquerra mentre tota la immensitat d’aquesta contrada ens aplana amb la seva imponent presencia. L’ombra del Puig Roig ja fa estona que no es tapa i el sol pica fort. En un punt abans del Coster des Noguer, en un revolt del terreny, en Bergant anuncia que ara comença de veritat l’excursió. Allà baix, diu, hi ha Es Murteret, l’objectiu. Hi ha decisions. Un grupet estirarà la jornada per es camí fins als voltants del Coll dels Asses. Nou ens amollem per un terreny indomable, que no permet un sol moment de descans. De mica en mica, perdem alçada fins assolir dues puntes bessones en les que unes fites construïdes per Bergant la primavera passada marquen el darrer punt que va assolir en la seva descoberta. Es Murteret s’endevina al fons d’un comellar format per una rosseguera rosta i molt desfeta al costat d’una paret vertical en la que han fet el niu uns falcons marins que s’enlairen i comencen a xisclar per advertir-nos de la seva presencia. Baixem un poc més. Un parell decidim que les nostres forces arriben fins aquí i desprès de desitjar bona sort als cinc elegits per a la glòria, tornen a pujar. Per ells serà la feina i l’honor, per nosaltres la satisfacció d’haver-ho intentat. El seus noms mereixen ser citats; Bergant, Correcamins, El Coyote, César i Trepador. Una llarga estona de descans abans d’afrontar la pujada ja que, si ha costat baixar, que n’he de dir de la pujada. Horrorosa, inacabable, tremenda. Quan ja pensem que som a la vora, una camieta de color rosa situada més enllà elegantment portada per Unamas ens indica que el vertader camí esta encara lluny. Quina putada ! Finalment arribats, moment per menjar alguna cosa i recuperar l’alè i omplir panxes. Avaluem los possibilitats d’èxit dels companys i no veiem gaire clar. Comença’m a desfer camí cap a Carabiners. Tenim el privilegi d’estar a un dels pocs llocs de Tramuntana des de els que es poden admirar fins a quatre torres de vigia, amb la presencia des Morro de Sa Vaca endinsant-se a la mar. A mida que ens atraquem al coll, ens adonem de que anem curts d’aigua. Seguint el camí cap a Cosconar, donem la volta al Coll i ens encaminem cap a Sa Font des Polls, la única de la contrada disponible. Quan ens amollem per es torrentet que ens porta cap a S’Aljub de Sa Font la cosa pinta malament. Tot esta eixut i no es veu gota d’aigua córrer per enlloc. De sobte, el miracle. Un fil d’aigua surt mansament de la Font per pegar a un abeurador amb el fons ple d’algues i cabots. Per omplir una botella de un litre d’aigua ens hi peguem més de cinc minuts, però avui cada gota compta. Som cansants i encara ens queda una estona de feina. De fet dues hores. Alguns es refresquen, altres fan mitja becaina, un parell mengen o escolten les converses dels altres. Un interludi per tancar la primera part de la jornada i afrontar la darrera. Casi a toc de siulet, marxem descendint per Es Torrent que neix a Sa Font per anar a cercar l’inici del Pas des Boverons. Convé adaptar el ritme per no acabar escampats en aquestes ferestes i belles terres. Una mirada enrere ens mostra el nas poderós de Sa Roca Roja, que ens fa mitja befa per el nostres resultats. El descens es fa llarg, fatigós, amb les frontisses rovellades i les puntes dels dits castigades, delatant la negror que vindrà demà. L’ull maleït del arc de Sa Serra de Ses Farines, se’n riu dels nostres bategats cossos. Una estoneta a l’ombra, asseguts a les roques del tàlveg del Torrent de Lluc i per amunt. Com sempre aquest en aquesta ascensió, cadascun amb el seu ritme, controlant respiració i batec de cor i anima. Moment per analitzar la jornada i escoltar lo que el retrobat Javier ens ha de contar. Enhorabona i ben retornat, Javier !! La tarda guanya la partida definitivament i la llum ofereix algunes de les millors perspectives de la zona. I n’hi ha tantes !

El renou de les maquines en la carretera es la targeta de visita brutal del retorn a la civilització. Que hi hem de fer!. Amb ànsia, inquietud i desencís esperem noves dels cinc privilegiats. La tecnologia no ens ajuda i el camí de retorn es fa llarg com una quaresma. Finalment tenim noticies. Cansats com cans apallissats s’han quedat a poc metres del objectiu. L’historia de la descoberta de Sa Crivella es repeteix. Haurem de tornar a fer un altre intent, amb tot el coneixement adquirit avui. Per lo bo i el dolent. Però, tots i totes, finalment partirem cap a cases, cansats i trinxats per les carícies que la nostra estimada Serra, una altra vegada, ens ha proporcionat amb contundència de bruixa de rondaia.

Com que no n'aprenen, ja n'hi ha que somien en conmemorar el primer aniversari de Sa Crivella de la millor forma possible. Ja vos ho podeu imaginar !

Hora d’inici= 09:30 Hora Final=18:45

Referències
La Costa d’Escorca, Ordinas et al.
Mascaro Pasarius, lamina 1
Rutes Amagades de Mallorca, # 28