domingo, 3 de octubre de 2010

Nova aproximació al Murteret

Es Murteret
Morro de sa Torre de Lluc i Cala Codolar.
Grimpada en el bot de 15 mts.
Grimpada en el bot de 10 mts.
Artilugi estrany que trobàrem dins la torrentera que baixa al Murteret
Idò sí. En Bergant té la culpa de que avui alguns estiguem rebentats. I el primer en estar fet pols és en Bergant (ja t´ho mereixes!). Després d´un estiu sense grans marxes, sense estar en forma, aparesc en el món raconer i ja propós una d´escàndol: Es Murteret.
Aquesta curolla ja venía de la passada temporada, quan vaig fer la primera aproximació tot solet en els balcons del Murteret: http://raconstramuntana.blogspot.com/2010/04/es-murteret.html
Una ruta raconera de primer ordre. Dos rapels, un de 10 i l´altre de 15, ja dins la torrentera, molt abaix, i més terreny per trepitjar. Un infern!
Hi tornarem? No ho sé, però s´han de cercar altres formules per no fer l´excursió tan llarga com diu en Correcamins.
Dins la torrentera també trobàrem restes de filferro. Ja m´agradaría veure els pagesos antigament com caçaven els cabrits en aquest lloc tan inhòspit.

4 comentarios:

nomisx dijo...

Enhorabona per l'esforç i la constancia en la cerca del teu sommi! Recupera les forces aviat que, de ben segur, vindran jornades properes per possar-se a to.
Per cert, lo que vareu trobar ha estat fabricat per VAISALA (www.vaisala.com) un dels principals fabricants del mon en sistemes de medició meteorologica. Podria ser lo que queda d'una sonda llançada a partir del any 1997, que es la data de fabricació impresa en lo que queda del circuit electronic. Una vertadera troballa, si senyor !!

Miquel Àngel dijo...

Segurament es tracta d'una radiosonda emprada per al seguiment d'un voltor a l'època pre-GPS.

FTer dijo...

¡Ya sabía yo que no ibas a tardar en volver después de tu exploración en solitario de primavera! Parece que se va a hacer duro ese racó, pero estoy seguro de que lo conseguireis. Como bien decís teneís que recortar la aproximación y, lo más importante, la vuelta.

Saludos.

Fernando Sanchez-Cuenca Alomar dijo...

Día también memorable para mi. Os dejé (me rajé) cuando montabais el primer rápel. A los pocos minutos de subir por esa pendiente infernal me dio una pájara. Bajé el ritmo, dosifiqué fuerzas, hice dos paradas estratégicas (agua y una manzana en la primera, una cocacola caliente en la segunda) y aún así pensé que no iba a llegar al camino del Puig Roig (estuve una hora y media sólo en ese tramo, 300 mts de desnivel según mi reloj). Allí me esperaba Juan Bujosa, que me resucitó con agua y un plátano. En la Font des Poll nos encontramos al resto de la gente y reencontré las fuerzas justas para llegar a Escorca.