La solida plataforma del funicular contempla els nostres primers passos en direcció al Coll des Porxo Esbucat. Anem pujant a bon ritme entre restes de construccions mols esvaïdes que alguns experts cataloguen com un poblat de l’etapa talaiòtica. La previsió del temps es confirma amb la presencia d’un sostre de núvols grisos que el vent fort espitja, donant-les formes capricioses que deixen entreveure ocasionalment la costa d’Escorca i Cala Tuent. Cinc minuts més enllà, trobem a l’esquerra una fita sobre una gran roca. Sortim del conegut Camí de Binis per agafar el caminoi que marquen les fites i que aviat s’esvaeix entre el càrritx i el roquissar. Anem agafant alçada transitant per un xaragall relativament còmode i en direcció cap a un collet, marcat per la presencia en la paret de la dreta del primer exemplar de rotaboc que trobarem a la jornada. A la part superior trobem una pareteta que es l’avantsala de una ampla collada. Una mirada enrere ens mostra la imatge poderosa de Es Morro de Sa Vaca i dels Castellots. El pensament se’n va per uns instants cap als companys que estan lluitant en la descoberta de Sa Berga des Bou, en la confiança de trobar nous camins que mostrar-nos. A la part superior de la canal s’obre una collada immensa que constitueix una balconada sobre tota la carena de la Serra de Na Rius. Una paret seca corre d’esquerra a dreta fins perdre’s ofegada en l’oceà de càrritxeres fuetejades per el vent. Per protegir-nos fem la berenada protegits per la murada. Davant nostre tot el recorregut a desenvolupar. Les crestes de Na Rius, el cim secundari del Puig Major, les antenes de cap cucurull, la Es Morro den Pelut, els camps de call vermell de Binis, ... enredoltant la Coma Fosca. Esperonats per el sol que lluita per sortir, tornem a posar-nos en marxa, caminant en direcció diagonal esquerra agafant com a referència la part inicial de la carena de Na Rius. Spiderfrau fa de punta de llança i guia capdavantera. Anem agafant alçada fins sortir a l’esquerra i coronar la creta. Dues fites grosses certifiquen que son en el camí. El que no sabem es que seran les darreres que veurem en una bona estona. Transitem per l’esquerra de la Serra sense perdre massa alçada. Ens estranya no destriar els caramulls de pedres que ens ajuden a identificar el bon camí. Ocasionalment trobem el que identifiquem com senderois transitats de forma molt creativa. Sense adonar-nos anem baixant de mica en mica per intentar localitzar una rosseguera que ens portarà al inici de Sa Pomera Borda i el seu cable. La cosa no pinta bé. Anem amunt i a baix de forma incansable, però no destriem cap senyal que ajudi. Un poc més enllà s’endevina una canal amb la paret plena de explosions de colors dels rotabocs amb les seves fulles de tardor. A la part baixa s’albira l’entrada a la canal del Pas Z, protagonista d’una altra aventura al Puig Major. Sense massa confiança anem a cercar l’entrada a la canal dels Rotabocs. Quan ja som a punt de girar cua i desfer camí, Spiderfrau crida “Fita !”. Un caramull de pedres de forma sospitosa i dubtosa finalitat (no hi trobarem d’altra) sembla marcar l’entrada a una canal ampla i molt empinada, amb un teix de bones dimensions a l’esquerra com a tret més identificatiu. Amb més dubtes que altre cosa, decidim tirar per amunt a l’espera de que ens connecti amb el cobejat pas de Sa Pomera Borda. Inicialment el càrritx predomina en la canal, per donar pas a continuació a roca nua i humida, a l’ombra de la paret esquerra plena de mates de heura, rotabocs i teixos que donen a la contrada un aire peculiar. Anem guanyant alçada fent us de totes les nostres habilitats escaladores... el que les tenen, es clar. Spiderfrau obre camí i marca el pas, els altres anem tira, tira... No convé mirar massa enrere ja que, si be no hi ha molt de patí, el coster es inclinat, impressionant. Al cap d’una estona la canal s’estreny definitivament. Una corona d’arbres i colors es burla dels nostres esforços, bloquejant el pas. Decidim sortir per la dreta, pujant per un conjunt de pedres llises. En alguna ocasió hem de reforçar la confiança amb la col·locació d’un boci de corda per afirmar les conviccions i els esperits. Anem juntets, per evitar incidents i reforçar-nos els uns als altres, sense frissar entre la boira que entra i surt esporàdicament. De sobte el karst torna dolç i el vent impacta a les nostres cares amb violència. La mirada topa a l’esquerra amb un tancat de filferro i una fita mig esbucada. Som a la cresta ! Hem sortit de la canal a la part superior de Sa Pomera Borda i molt a prop des Sostre des Niu des Voltor. Un replanet permet que alguns facin canvi de roba i oli de forma discreta. Amb el vent desfermat i una boira espessa que no deixa veure les instal·lacions del cim, alguns decidim seguir la cresta per anar a cercar el vèrtex geodèsic del cim secundari, mentre altres van més baixos, protegits de les bufades i mirant encuriosits les plantes protegides amb precaució i sembrades en aquest indret extrem. A pas ràpid agafem la carretera. Sentim el xiuxiueig musical de l’aire impactant amb les torres de comunicacions. Quan ja som a punt de sortir de la pista asfaltada per anar a cercar Es Morro den Pelut, son interceptats per un vehicle militar des de els que se’ns informa amablement que som en zona restringida i que hem de demanar permís per fer-ho. Desprès d’aconseguir el contacte per aconseguir-ho en el futur, sortim per desgrimpar fins a la sortida de Sa Coma Fosca. La temperatura ha baixat de forma considerable i ens abriguem abans d’afrontar la pujadeta fins al Morro den Pelut. Un grup de companys excursionistes venen d’aquest indret i tenim ocasió d’intercanviar salutacions i bons desitjos. Una companya demana “Que sou de Racons de Tramuntana ?” En contestar afirmativament ens indicarà que ens ha reconegut en veure les dues roses costitxeres. Amb un somriure a la cara pugem fins al Morro den Pelut. Dues fotos i cerquem un petit rotllo de pedres amb el que protegir-nos mentre gaudim del menjar i recuperem forces. Al nostres peus la vall de Binis i la costa de Sa Costera. Sa Paret Llarga i el seu cim veïnat, que varem conèixer la setmana passada, es veuen amb nitidesa, només trencada per els ocasionals tels de boira que entren i surten. Dues parelles de voltors s’enlairen i aprofiten les tèrmiques per guanyar alçada sense aparent esforç. Es un privilegi poder contemplar aquestes aus magnifiques en el seu medi natural. Tots callem i mirem. No gosem trencar l’encant d’aquests moments gairebé màgics. Es temps de partir. Anem resseguint la cresta des Pelut, per anar a cercar un pas que ens ha connectar amb una rosseguera que ens deixarà a prop dels Binis. En teoria Spiderfrau i P ho han fet fa uns anys. Confiem en la seva experiència i en la localització d’alguna fita o senyal indicadora. Anem perdent alçada de forma contundent sense veure res de res. Ara per l’esquerra, ara per la dreta. Mira aquella canal, ara aquella rosseguera, desprès aquella encletxa... Res de res. El temps passa i es moment de decisions. Tenim a la vista el Camí de Binis i S’Alzina Fumadora. Optem per tirar cap a la zona de Sa Coma Fosca. De sobte lo que sembla una fita s’albira al final d’una cresta estreta i amb talls als dos costats. La tensió s’incrementa. Sembla que som al inici de la sortida de la Directa al Morro den Pelut. Alguns han tingut males experiències a aquest indret i no els hi fa gens ni mica de gràcia l’opció. No hi tenim d’altre i iniciem la baixada. Fita rere fita, anem perdent alçada mentre a la dreta s’obre un comellar que mor a un circ rodo. En un moment desgrimpen a la dreta en direcció a la part superior del circ. El terreny es transitable i només fa falta anar amb compte i coneixement. Per baixar empra’m la llera del torrentó que desaigua la pluja recollida en la contrada. Spiderfrau agafa el paper de forces de xoc i va davant, ben falaguera i divertida. Els altres seguim les seves passes. La part final la forma una canal rocosa per la qual sortim per la dreta i que comunica, desprès de tres esglaons gegantins, amb una rosseguera en la que dos exemplars extraordinaris de rotabocs flanquegen la sortida. El camí de Binis esta a tocar. Allà coincidim amb el grup que ens hem trobat al Pelut. Enhorabones, salutacions, bons desitjos... i cap el cotxe s’ha dit. Les bones noticies arriben des de Es Pas de S’Argamassa, a on els nostres companys estan acabant la seva descoberta de Sa Berga des Bou. Objectiu complit, imatges grabades. Desprès d’uns exercicis de calistenia per estirar ossos i muscles, coincidim amb unes begudes calentes i fredes ens repleguem tots amb els cossos atupats i la pell marcada amb les carícies de pedres i herbes de Tramuntana. Es temps de contar i reviure la jornada, planificar les properes i, sobretot, gaudir d’aquests moments encisadors, mentre la fosca ens encercla de mica en mica. El dia ha estat profitós. Un pas nou (encara que no el cerquéssim) que segurament aixecarà el interès d’alguns dels mascles alfa que, inquiets, ja cerquen nous reptes per al futur.
I compte contat, compte acabat !
Hora d’inici= 09:00 Hora Final=16:30
Referències
Mascaro Pasarius, lamina 8
No hay comentarios:
Publicar un comentario