Font de l'Astor

Com que la calor segueix pitjant amb força ja no queda més remei als que ens quedam per aquí (bona part dels raconers estan disfrutant als alps) que cercar recorreguts curts i a prop de la mar per tal de refrescar-nos una mica i poder acabar abans que el sol torri el cul a les llebres.

Així aquest dissabte Coyote i Pmmp es decantaren per anar per la SErra del Cavall Bernat i visitar la Font de l'Astor. Per tal de fer una mica més llarg el ja de per si curt recorregut decidirem enfilar-nos fins la Talaia Vella des de Cala Sant Vicenç.

Pujant cap a la Talaia Vella.

Per què seguir les fites, anem a cercar "ronya".

Situats a la Talaia Vella continuarem el recorregut clàssic cap a la SErra des Cavall Bernat però en arribar al primer coll ens amollarem pel vessant nord pels costers de càrritx. Ja en ser aprop de la mar girarem a l'esquerra per anar a cercar la davallada a la Cala de la Ferradura.

Vistes a la SErra des Cavall Bernat.

Baixant pel vessant nord.

Cala de la Ferradura.

Localitzada la canal de baixad a la Cala de la Ferradura ens hi amollàrem amb compte ja que el terreny és molt descompost. Fent un passet de desgrimpada a la part baixa que ens va permetre arribar ja gairebé a ran de mar.

Desgrimpada.

Per arribar fins la Font de l'Astor haviem de sortejar un caos de blocs fins un resalt curt d'uns 3 metres però amb un passet que desploma un poc fins i tot que va posar la dosi de "ronya" del dia. Superat el pas continuarem entre blocs fins troibar el forat d'entrada a la cova on hi ha la font on hi ha una nova grimpada.

En entrar la cova sorpresa desgradable. Qualque capdefava  sense res dins es cap havia gravat a damunt la roca una inscripció. Ja ho deia Albert Einstein que de beneit no en tenia gens: "Només hi ha dues coses infinites, l'univers i l'estupidesa humana i de la primera no n'estic segur".

Pas clau de grimpada.

El pas vist des d'adalt.

Aquest ja s'hauria pogut grava una altra cosa...

Dins la font a part de referscar-nos una mica amb l'aigua i l'agradable temperatura gaudirem d'un lloc certament meravellós.

Abans de continuar tocava pegar un capfico i menjar un poc de fruita fresca abans de iniciar la pujada amb el bater de sol per tornar novament a Cala Sant Vicenç.

Font de l'Astor.

Dins la cova on hi ha la font.

Un capfico refrescant.

Davallant el pas.

El segon passet ara en grimpada.

IR A BUSCAR UN PASO ...Y ENCONTRAR OTRO

Eso es lo que nos paso el otro dia.

Habia visualizado  en el blog de p2fz un croquis de una vuelta que habian realizado y me sorprendio un paso que no conocia...si , si  habeis leido bien , que no conocia ni me sonaba de nada !...y para mas escarnio Beatriz habia oido hablar de ese paso.

La idea era ir cerca del salt de son Nebot y se suponia que lo encontrariamos fácil. ..De entrada se me olvido llevar el croquis , asi que toco utilizar el olfato.

Fuimos al lugar que "olia mejor" y pronto nos percatamos que evidente , evidente no habia nada , pero ya que estamos vamos a ver si se puede . Y cuando ya estabamos aceptando la retirada como mejor opcion tuvimos todavia la ilusión de mirar una repisa ... el amigo pmmp perdio el tiempo en subir, mirarla y cantarnos la victoria...

Es uno de los pasos menos evidentes que hay. Yo creo que hicimos historia con este paso ... pero si no , es igual, el caso es que pasamos un dia estupendo haciendo lo que nos gusta ( planear, caminar, buscar, improvisar..)

Corolario y a la vez paradigma del raconer : si quieres encontrar nuevos pasos , no vayas siempre por el mismo sitio.


Despues fuimos a ver teixos por la serra homónima redescubriendo un paso que ya debieron de utilizar los de medio ambiente para numerar a los tejos.

Hala pues...

 paso todavia sin nombre

 paso

 paso

 hacia serra dels teixos

 pas en la serra teixos arriba para subir ... y abajo para bajar

 

A ran de mar, però no tant

Aquest dissabte hem fet una ruta de les que podríem classificar d’estiu, facileta, amb diverses possibilitats de bany en aigües transparentes i sortosament, sense grumers.

Per fer un poc de “fondo”, l’hem allargat. De tal forma que vàrem caminar uns 15 quilòmetres.

Inicialment, l’objectiu era molt més ambiciós: era anar a ran de mar des del Port de Valldemossa. Es dir, anar per ses roques, fora camí. Fent, òbviament, un recorregut molt més curt. Això per poc que coneixem l’orografia, aviat es compren que és molt complicat, amb passos atrevits, que poden necessitar corda.

Al final, optàrem per “caminar a plaer” i contemplant el blau intens.

 

La ruta, resumidament, va ser:

Des de Ca Madó Pilla (Valldemossa), baixada a ran de mar fins a les proximitats de s’Estaca. Després en direcció a sa Badiola; Es Guix, camí de ran de mar fins a Sa Foradada. 

Seguidament, pugem en direcció al pas des Gat; mirador d’en Visc.

Baixem cap a Cala Deia, deixant de costat la Torre de sa Pedrissa.

Ara farem sencer el “camí des pintors”. Seguim, baix Llucalcari;  Alconàsser i fins a l’Escar d’en Jeroni (Bens d’Avall).

Ara comencem a pujar per asfalt; i rebem una cridada del nostre amic i company “Bergant”, que ens convida a una cervesa a un lloc especial i privilegiat de la costa de Tramuntana. Els 400 metres des de el desviament, segons les seves indicacions, se’ns fan com 4.000 metres o com 400 metres de desnivell. La calor pitja fort. La cervesa i les vistes valdran la pena.

De tornada, seguim. Un dels tres companys abandona, per motiu de tenir que tornar en bus per la línia 210 per recuperar es cotxe.

Els dos que quedem, anem a Can Prohom, i ara pel camí de Castelló, seguim en direcció a Sóller poble, passant per Can Gamundí i gaudir d’un suc de taronja de mig litre cada un, preparat per la senyora Michelle (francesa d’origen, sollerica de tot cor).

I el darrer tram, fins a la cruïlla del camí de Rocafort, des del qual es veuen precioses vistes de Sóller i moltes murtes. Arribada a la parada del bus.

SOS: Poseidon MkIII al rescate.

El jueves hubo un sonado rescate en helicóptero de 14 turistas atrapados por una crecida en el torrent de Pareis, provocada por las fuertes lluvias previstas, anunciadas, e incluso con alerta activada.
Pues bien, dos días después, tuvimos ocasión de comprobar que el sentido común es el menos común de los sentidos.

Equipados con el Poseidon MkIII, fiel compañero de aventuras, nos dispusimos a remontar y descender el torrente, si fuera posible.
Encontramos una avalancha de gente bajando el torrente, que daban por hecho que estaría seco. Ni un bañador, ni una triste bolsa de plástico para el teléfono... incluso con guía de una presunta empresa de aventuras. ¡Con empresas así, la aventura está garantizada, desde luego!
También nos topamos con dos alemanes cruzando los gorgs en pelotas, y otros tratando de buscar una salida alternativa del torrent, para evitar el agua... ¡en un mapa de Mallorca entera!

Aquí no se hacía pie. Se formó un tapón monumental, pero no hizo falta el helicóptero. El Poseidon MkIII se bastó él solito.

No somos quién para dar sermones, pero nos vemos en la obligación de recordar a nuestros lectores que un torrente es un medio hostil para el ser humano. Patinazos, desprendimientos, hipotermias, agotamiento, deshidratación... todo esto está al acecho. Y el de Pareis, por muy transitado que esté, sigue siendo un torrente, ¡el más grande de Mallorca, además!, así que nadie puede poner una reclamación por encontrar que tiene agua después de llover (encontramos un señor muy cabreado por esta circunstancia, aunque sabía lo del rescate dos días antes).

Así pues, tras presenciar peligrosas escenas para evitar el agua, y mochilas volando por encima de los gorgs, el Poseidon MkIII tuvo bastante trabajo, haciendo varios viajes para salvar cámaras de fotos, teléfonos, unos valiosos bocadillos, mochilas, ropas secas, alguna relación de pareja a punto de zozobrar por hipotermia, e incluso a un señor que no sabía nadar.

Pensamos que al igual que la existencia de hospitales no nos anima a irnos dando cabezazos contra las paredes, el disponer de unos servicios de rescate extraordinarios no nos obliga a despreciar el peligro en la montaña. ¡Háganse amigos de algún excursionista y vayan con él! Disfrutarán, aprenderán, e irán más seguros.

¡Gracias, Poseidon MkIII! ¡hasta nuestra próxima aventura!

Fornalutx - zona alpina

A pesar de que la ‘calor’ havia provocat un rebuig casi general a fer qualque excursió “intensa”, tira i afluixa, les “cireres” decantaren la balança cap a la ruta proposada, per la zona “alpina” de Fornalutx, i que començava pel magnífic “Barranc de Biniaraix” , per arribar a la “font des Verger”, autèntic racó de Tramuntana.

Amb les cireres ben “estibades” (dins sa panxa i dins els tappers), després, vindria la forta pujada per la “rosseguera” fins al “portell de sa costa”, però tira-tira, i sense forçar en cap moment la marxa.

I com aquell que diu, l’excursió començava, ja que faltava molt: caminar la coma de Son Torrella per assolir la cresta, fins a la zona del “Penyal Xapat”, que sempre s’agraeix pujar-lo. Però, sortosament, les boires anaren cobrint e inclús envoltant-nos, fins a sentir un poc de “frescor” (estàvem a 1.000 metres), i corria un aire humit.

Una vegada fet el cim del Penyal Xapat, aquí, el Senyor de sa Torre va recordar un “pas” per iniciar el vertiginós descens que ens esperava. El “pas” va resultar de lo més interesant. Un “racó d’heures” i endemismes, amb una “pedrotes” immenses col·locades, des de fa ... molt i molt temps.

Baixada per rossegueres i bosquet d’alzines, tot vertical fins Monnaber.

Ara l’objectiu era anar a “sa Pedrissa” evitant ser vistos des de les cases. Però, una errada en el punt de la ruta ens va posar a “vista” de l’amo en Joan. El qual ens va veure i va començar a cridar; crida que te crida. Fent-nos fora a crits. Que trist. Com si fóssim poc més que delinqüents, botarem apresuradament les reixetes espinoses amb els crits de fons d’una persona amenaçadora.

Ja dins la protecció del bosc, vora el “torrent des Racó”, tornarem a la tranquil·litat, a pesar de que quedaven un parell de punts pròxims a les “cases des clot”. Bota que te bota, fins al darrer portell, aquest pareixia l’entrada/sortida de  Mauthausen.

I finalment, la baixada vertiginosa per la canal del torrent des racó, fins a Fornalutx.

Una bona cervesa i cafès per celebrar una jornada estupenda, plena de petites aventures i bon companyerisme.

Mallorca by Marcos Molina

Arte, creatividad y maestría técnica definen la obra de Marcos Molina. Su particular y distintiva manera de ver el paisaje de Mallorca reflejada en una pequeña obra de arte de poco más de 7 minutos, realizada con la técnica del TIME-LAPSE.

Gracias Marcos.

Pulsar para ver vídeo en VIMEO

PASOS de facil a dificil.

 pas de can garau ,dificilillo

 cova dels moros

 pas de son creus, facilillo

 ¿cementera?

 Pas innominado ( de Ramiro nº 324) de subida en coa rata

 el paso desde arriba, cuidadito, es un poco dificil

 pas innominado de bajada por coa rata ( de ramiro nº 325) aqui a pesar de que era corto puse un cordinoquitamiedos, dificilete

el fácil pas de son noguera , un camino muy elegante

Del portal de Betlem al Carib, pel pas des torrers i Talaia Moreia.

 Un petit talaiot

 Alerta trepitjar sa ceràmica talaiòtica que han esmicolat ses arades durant anys i anys...

 Aquestes no varen tenir collons de ficar-les dins un claper!

 Difuminat de colors mediterrànis

 Nedera màxima!

 Pujam cap el coll des Vent

 Badia d'Alcúdia

 Tapissat de càrritx

 Cap Pinar i cap de Formentor

Faralló d'Albarca, torre des Matzocs, i talaia de Son Jaumell al fons, des de sa talaia Moreia

 Una gentada

 Sa Font Celada

 Val la pena sa caminada

 Ens enrecordam des nostres companys per s'Al·lot Mort

 ...i ens fan més pena que enveja!

 Com el Carib, sense els taurons

 Al fons, el cap de Formentor

 Deixam enrera sa talaia Moreia

Pins de colorins

Com cada dissabte, no sabem si està prohibit, ni ho hem demanat. Som gent formada i informada, i sabem que no feim cap mal a res ni a ningú, caminant per sa nostra illa. Llocs que estimam més que els propietaris damunt els papers, que no ens venguin a donar lliçons de respecte a la terra.

I qui mos vulgui mal, que rebenti!!!!