domingo, 1 de junio de 2008

Ariant-Punta de la Sal-Font Gallarda






Unes bones gestions ens permetien trescar per Ariant amb l’autorització de la propietat. A la hora de partir les condicions eren dolentes. Pluja fina i persistent feia mal pronòstic. La pista asfaltada s’inicia al km. 5,300 de la carretera C-710 de Lluc a Pollença, vora les Cases de Son Grua. Deixant Ses Penyes Vermelles i el seu foradet a dreta, aconseguim arribar al Coll d’Ariant en uns 70 minuts, lloc a on berenarem amb la visió del Puig de l’Esbaldregat (783 m). En partir, en poc mes de 5 minuts arriben a la Torre d’Ariant (o Ariant de Dalt). Tenim ocasió d’admirar la petita clastra, la capella situada a la dreta i alguns detalls arquitectònics d’interès. Sortint fora pista descendim fins a la Font de la Mare de Deu, de la qual mana un abundós cabdal d’aigua fresca de mina que s’endinsa dins la roca. Es temps per admirar el Pa de Figa (702 m) en tant fem camí per la seva part inferior entre boscos d’alzines i falgueres. Portell darrera portell arribem finalment a tornar a la pista, poc abans del Coll de Pollença. A partir d’aquest moment la massa imponent del Puig Gros de Ternelles (838 m) ens farà costat, en tant que la mar es presenta aferrada i plana amb la petita taula plana que constitueix el Castell del Rei al fons, sobre la Cambra de la Senyora i presidint l’indret. El camí va fent voltes a dreta i esquerra fins que destriem el nostre destí inicial la Punta de la Sal. En un deu minuts arribem al peu del Pas du Porc, una canal vertiginosa que en portaria fins les immediacions del Puig de Ternelles. Altres 20 minuts passen abans d’arribar a la Font del Solleric, de la que mana un bram d’aigua que ens refresca i alegra. El dia s’ha estirat i el sol comença a pegar amb força. Ben arribat ¡¡ L’aigua s’escapa entre les roques banyant la contrada coneguda com a S’Hort del Solleric, un esponerós prat d’un verd intens. El camí s’aplana a partir d’ara i ens dirigim perdent alçada suaument cap a la caseta de bany de la Punta, a la que arribem uns 20 minuts desprès. Abans tenim ocasió d’admirar la badia de la que forma part Cala Solleric i Cala Romagueral i gaudir de l’ombra d’una peculiar figuera fermada que ha nascut dins una roca sobre el camí.
Una vegada a la Punta de la Sal no em tenim a bastament i, lliurats del pes de les motxilles, visitem una piscina natural oberta sobre la mar i la zona de bany dels propietaris, a la que s’accedeix per un caminoi empedrat que surt a l’esquerra de la caseta. Es hora de dinar i aprofitarem l’ombra dels pins de la Punta per fer-ho. Entre mossegada i mossegada, les altures del Castell del Rei es tapen poc a poc amb núvols. Arribades les 13:30 es moment de decisions. Els que volen visitar la Font Gallarda han de partir i els altres podran gaudir de un mes que merescut descans. El camí cap a la Gallarda surt un poc abans de la darrera corba i ens porta en direcció cap Es Racó d’en Martorell per damunt de la Pesquera de les Oblades i la Pesquera de les Canteres. El nostre guia ens porta amb precisió i decisió fins al Racó en menys de mitja hora. Es el moment d’admirar el miracle i l’espectacle que ens ofereix la petita gruta que recull en gorgs de colors verds, blaus, ocres, ... l’aigua que sorgeix de la roca. Iniciem el retorn a la Punta per agafar la pista una altra vegada. Afortunadament el sol ha anant minvant en la seva força i els núvols ja tapen el Puig de Ternelles. La pista de tornada constitueix un exercici de primer ordre. En quelcom mes d’una hora som al Coll de Pollença a on ens rebrà al ben mig del camí una serp que fa les delícies dels mes petits. Es el moment d’aprofitar el fet de que tenim permís i ens dirigim per la pista cap a les Cases de Ariant de Baix, a on resideixen els titular de la finca. En poc minuts travessem el petit jac del Torrent del Miracle, que neix a la Font d’Ariant, per arribar a l’entrada, destacada per uns xipressos espectacular i una jardí fet amb varietats pròpies digne d’admiració. L’espectacle del massís que uneix el Pa de Figa i el Puig Gros de Ternelles i que conneixem com Les Dents del Diable paga la pena per tota la jornada. A la dreta, sobre un pujol de bona mida, s’alça la torre de Ariant d’Alt. Poc abans d’arribar el guia ens senyala la desviació cap a la vall somiada de La Male. Des de aquí, només ens queda patir la tortura de l’asfalt sota un sol, ara sí, primaveral fins arribar al Torrent de Sant Jordi i la carretera.

Hora Inici = 09:10 Hora Final 17:30

Referències
Mascaro-Pasarius, làmina 1W
Mapa Alpina Tramuntana Nord
Mallorca Vora Mar, vol. II Els Cingles d’Ariant

sábado, 31 de mayo de 2008

TALAIA DE CAL REIS

font des pols, cas secretari
pas de s´estaló


val d´orient

talaia de cal reis




pas de s´escaleta



Influidos por las previsiones meteorológicas ( y dicen que es una ciencia !) y ya que a primera hora esta lloviendo discretamente, decidimos ser prudentes y realizar un itinerario sencillo.

Como en un gran hermano cualquiera ya hay dos de entrada que dejan el grupo y se van por su cuenta ...el resto, ocho , nos dirigimos hacia Alaro , donde para hacer un poco de tiempo ( sigue goteando) empezamos la jornada con un buen café.
Dado que no diluvia , salimos en dirección a la plaza de Cabrit y Bassa y de ahi cogemos el camino hacia la font de ses artigues. Continuamos por la pista hasta el pas de s´escaleta. Después subimos a la talaia de cal Reis donde recibimos un acúmulo de energia positiva (MOntaña parece ser utilizada en la antiguedad para observacion astronómica) y hacemos un berenar tardio.

Seguimos avanzando y a la altura de Orient dos nuevos nominados abandonan el grupo al oir cantos de sirena desde Soller...Llegamos al pas de s´estaló y por la senda iremos hasta es Rafal. Cien metros después abandonamos el camino principal para por un sendero acercarnos a la font de can Secretari donde fem el dinar.
Dos nuevos nominados salen del grupo y por el camino de la font de sa bastida se dirigen a Alaro.
El nucleo duro del grupo persiste en su ideal y llega otra vez a las casas y font de ses Artigues. Dado que es una hora impúdica para terminar una excursión (14,15 h), decidimos alargarla un poco mas subiendo por un camino poco conocido hasta es Verger( creo que se llama cami des penjats, pero igual me equivoco...). Una vez ahi y dado que fa un bochorno tremendo tomamos unos refrescos largamente deseados...Mas tarde y por el camino clásico del castel de alaro , volvemos hasta el pueblo. Son las 6 de la tarde, una hora mas decente para acabar la excursión.

viernes, 30 de mayo de 2008

TORRENT FONDO DE MORTITX


Un vídeo que ya vimos hace unos meses del Torrente Fondo de Mortitx.

Aunque técnicamente no es un gran vídeo, tiene el mérito de haber sido filmado con dos cámaras, que no se mojaran y que no se me notara el “tembleque” por ser mi primer torrente, mejor dicho, mi segundo torrente.

Lo mejor: El bot de s’escotorrador (al final) que hacen los escaladores Xavi y Isidre y, como no, la salida por el pas de “Iràs i no tornaràs”.

http://www.vimeo.com/1091652/l:transcoded_email
.

jueves, 29 de mayo de 2008

martes, 27 de mayo de 2008

MOLA DE TUENT

LA FORÇA DE TRAMUNTANA.

Una excursió de record especial: un dia de tardor intens, amb fort vent, mar brava a la vista i un lloc inhòspit i poc conegut de la Tramuntana, com és la zona de la Mola de Tuent. Al final, el foc i la calor dels amics.

Un lloc per tornar e investigar més a fons. Un lloc pels que tenen esperit “raconer”

Poso aquest vídeo, que no és dels millors, però crec que transmet “força”.

http://www.vimeo.com/1069606
.

lunes, 26 de mayo de 2008

AGUA DE MAYO
















Mucha lluvia en estas vacaciones de mayo que nos ha dificultado hacer excursiones, pero que nos ha permitido disfrutar de los rios y cascadas en todo su esplendor

sábado, 24 de mayo de 2008

Pas du porc

Començam a caminar a les 9'15 des de l´inici de la pista que porta a Ariant. Els raconers afortunats per disfrutar la sortida en petit comité són el Sr. de Sa Torre, en Correcamins, en Nomisx, i el que sotasigna.
La idea original es anar a la part alta del puig Gros de Ternelles, sense fer cim, i baixar pel pas du porc, i després es decidiríen les següents passes, o Milicians, o pas d´en Martorell, o pujar per la pista cap a Ariant...
Idò, en bona marxa pujam per la pista asfaltada, i just abans de la primera curva deixam la pista, i comença l´aventura del dia. La pujada, ja coneguda pels raconers, es fa ara amb tranquilitat, cercant sempre l´opció més fàcil. Ja bastant amunt la meteo fa el seu primer avís, i cauen les primeres gotes. Però en arribar al Paraigo, ha deixat de ploure, i berenam just damunt la roca. I a les 11'35 continuam la marxa, però en Nomisx, decideix tornar cap als molins de Llinàs. Els tres que quedam reiniciam la pujada, ara amb un altre ritme més viu que imposa el Sr. de Sa Torre, passant just per devora de la font de ses Creus. La pujada, en principi, la feim en diagonal dreta, talment com coneix tan bé en Victoriano que ens portaria al Pla de les Mates Velles. Més amunt, comença a ploure, devers les 12'30 o 12'45, i ja no turaria en tota l´excursió. La ruta és fa més de cap al cim, i no sabem que li va passar a en Victoriano, o va ésser un mal d´altura o la pluja, que li va afectar en el cervell. Primer una discusió de botànica amb en Correcamins i llavors una altre anècdota, però que no puc explicar, per no fer un desprestigi ( ja ho contarà ell personalment un altre dissabte).
Ara el que du el guiatge som jo. Ens apropam als cingles per cercar l´entrada del pas du porc, i tenim la gran i grata sorpresa del dia: no crec que molta gent hagi tengut la sort que vàrem tenir ( i no donaré més detalls d´això, els raconers no presents els hi explicaré de paraula) .
I amb una bona pluja iniciam el pas du porc a les 13'13, anant alerta a les llenegades, però la baixada es va fer sense cap incidència, a excepció d´una gran pedra que se li va escapar a en Victoriano, i com no podia ser d´una altra manera, a qui li va faltar poc per ferir?
I a les 14'15 acabam el pas, arribant a la pista xops.
No hi ha res que pensar, amb l´estat en que esteim i amb la pluja que no minva, iniciam la pujada per la pista. Assolim el coll de Pollença i entram a la vall d´Ariant. Seguim per la pista, fins arribar al tirany que porta a la font de la Mare de Déu. Pegam un glop i acabam la pujadeta per arribar a la Torre d´Ariant a les 15'20, lloc adequat per dinar a cobert.
Després d´un guanyat descans, continuarem per la pista que ens porta al coll d´Ariant, i després la baixada cap a la carretera, finalitzant l´excursió a les 17'00 h. ben xops com he dit abans.
Encara que va ésser un dia gris, en Correcamins, el Sr. de Sa Torre i jo vàrem disfrutar molt.

Ariant-Es Paraigua-Coll de Tirapau-Llinas



Una jornada gris, ventosa, d'aquelles en les que l'ànima s'encongeix ... va finalitzar amb aigua, fent dificil el recorregut inicialment pensat (Pas del Porc-Font Solleric-Font Gallarda-Milicians-Ariant).
La tornada en solitari des de el Paraigua fins als Molins de Llinás es va complicar per el terreny relliscós i una perduda que va costar mes de mitja hora refer. L'espectacle dels torrents plens i el correr de l'aigua arreu ho varen, com no podia ser d'altra manera, compensar.

viernes, 23 de mayo de 2008

Colors






Toubkal






Una nova expedició d´uns raconers per terres africanes. Entre els 13 i 20 d´Abril en Toni, en Pep Lluis i en Joan fèren cim al Toubkal, i a altres cims. Al contrari dels altres raconers que ànaren fa uns mesos, ells no vàren patir les diàrrees ja mencionades en el seu dia.

Jo no hi he estat mai pel Marroc.

Aquestes fotogràfies exposades són d´en Toni.

jueves, 22 de mayo de 2008

PARC DE LLEVANT

Com a complement de la sortida del passat dissabte a la zona del Parc de Llevant i per encàrrec de Trepador (jo no vaig sortir), penjo aquestes fotografies.







lunes, 19 de mayo de 2008

Sa Pedrissa


Parc de Llevant.......sol solet...






Lo dit a les 12'20 en el camí den Mondoi, i sense pluja ens apropam a la platja de s´Arenalet d´Albarca, on es troba el refugi de s´Arenalet, edifici que abans era la casa d´estiueig dels antics senyors de la possessió. Seguim vorera mar per arribar a la propera cala de la Font Celada, on es troba, com diu el nom, una font. Seguint vorera mar i per l´anomenat camí dels carabiners, i ja amb el cel ben estirat, cap a la platja des Matzoc, baix la vigilància en mig de la mar pel faralló d´Albarca, acompanyats per la fragància de les camamil·les i per uns corbs marins que vaig poder fotagrafiar. Però havíem de fer una aturada per dinar, i el lloc escollit va ésser un racó conegut per en Fernando, ("vaya pedazo sitio más bonito"), on hi ha un pont de roca espectacular i una entrada de la mar preciosa. Seguim, i en una forta pujadeta, cap a la torre des Matzoc, construcció edificada en el segle XVIII, i on es troba un canó, amb una bòveda molt ben conservada a l´interior. Després seguim cap a la platja des Matzoc, on a partir d´ara deixam la costa, i anam primer cap al refugi de s´Alzina, antiga casa dels senyors de la possessió d´Albarca, abans de passar primer per una zona de figueres ( lloc per tornar passar en el moment de la cuita), i després de passar per un alzinar. En aquesta casa es troba una tafona en bon estat. Seguim cap es Verger i en pujada continuada, passant per una font, on poguerem prendre la fresca una estona i beure de la seva aigua. I finalment arribam a, a les 17'05 a s´Alqueria d´Avall, inici de léxcursió, on es troba una sínia per retratar.

Talaia Moreia....cargol treu banya






8 raconers no s´asustaren amb la pluja i marxaren cap al parc de llevant.

Inici a les 10 des de s´Alqueria d´Avall, i baix les capolines, jaquetes i ,pel que sotasigna, davall d´un paraigüa, emprenguerem la marxa cap al campament dels soldats, continuant per la carretera dels presos, on hi ha a l´inici una placa en memòria dels presos republicans. Sempre escoltats a la nostra dreta pel puig del Porrassar i amb una pluja que pareixia que tenia que ésser inacabable. En un moment donat deixam a la dreta el camí de l´esquena llarga i seguim recte, en direcció Tudosa i Talaia Moreia. En un moment donat deixam el camí de na Tudosa, i ens desviam a la dreta per enfilar-nos fora camí, però per un tirany, cap al cim de la Talaia Moreia, on hi ha una torre i un vèrtex geodèsic. En aquestes altures jo ja havia agafat una burrada de cargols. A la baixada, en Toni també s´apunta amb la cuita, perquè en hi ha per tot. La baixada es fa fora camí, en direcció a la platja de s´Arenalet d´Albarca, i devers les 12'20 atura de ploure, en el moment que conectam amb el camí des Mondoi.