Pas du porc

Començam a caminar a les 9'15 des de l´inici de la pista que porta a Ariant. Els raconers afortunats per disfrutar la sortida en petit comité són el Sr. de Sa Torre, en Correcamins, en Nomisx, i el que sotasigna.
La idea original es anar a la part alta del puig Gros de Ternelles, sense fer cim, i baixar pel pas du porc, i després es decidiríen les següents passes, o Milicians, o pas d´en Martorell, o pujar per la pista cap a Ariant...
Idò, en bona marxa pujam per la pista asfaltada, i just abans de la primera curva deixam la pista, i comença l´aventura del dia. La pujada, ja coneguda pels raconers, es fa ara amb tranquilitat, cercant sempre l´opció més fàcil. Ja bastant amunt la meteo fa el seu primer avís, i cauen les primeres gotes. Però en arribar al Paraigo, ha deixat de ploure, i berenam just damunt la roca. I a les 11'35 continuam la marxa, però en Nomisx, decideix tornar cap als molins de Llinàs. Els tres que quedam reiniciam la pujada, ara amb un altre ritme més viu que imposa el Sr. de Sa Torre, passant just per devora de la font de ses Creus. La pujada, en principi, la feim en diagonal dreta, talment com coneix tan bé en Victoriano que ens portaria al Pla de les Mates Velles. Més amunt, comença a ploure, devers les 12'30 o 12'45, i ja no turaria en tota l´excursió. La ruta és fa més de cap al cim, i no sabem que li va passar a en Victoriano, o va ésser un mal d´altura o la pluja, que li va afectar en el cervell. Primer una discusió de botànica amb en Correcamins i llavors una altre anècdota, però que no puc explicar, per no fer un desprestigi ( ja ho contarà ell personalment un altre dissabte).
Ara el que du el guiatge som jo. Ens apropam als cingles per cercar l´entrada del pas du porc, i tenim la gran i grata sorpresa del dia: no crec que molta gent hagi tengut la sort que vàrem tenir ( i no donaré més detalls d´això, els raconers no presents els hi explicaré de paraula) .
I amb una bona pluja iniciam el pas du porc a les 13'13, anant alerta a les llenegades, però la baixada es va fer sense cap incidència, a excepció d´una gran pedra que se li va escapar a en Victoriano, i com no podia ser d´una altra manera, a qui li va faltar poc per ferir?
I a les 14'15 acabam el pas, arribant a la pista xops.
No hi ha res que pensar, amb l´estat en que esteim i amb la pluja que no minva, iniciam la pujada per la pista. Assolim el coll de Pollença i entram a la vall d´Ariant. Seguim per la pista, fins arribar al tirany que porta a la font de la Mare de Déu. Pegam un glop i acabam la pujadeta per arribar a la Torre d´Ariant a les 15'20, lloc adequat per dinar a cobert.
Després d´un guanyat descans, continuarem per la pista que ens porta al coll d´Ariant, i després la baixada cap a la carretera, finalitzant l´excursió a les 17'00 h. ben xops com he dit abans.
Encara que va ésser un dia gris, en Correcamins, el Sr. de Sa Torre i jo vàrem disfrutar molt.