viernes, 20 de diciembre de 2013
martes, 17 de diciembre de 2013
PAS DE CAN GRAU
vista desde el paso de escaladores,equipado con cuerdas
Solo añadir a lo que ha escrito Bergant que nos costó encontrar el pas de can Grau. Suponiamos que tenia que estar aproximadamente en el collado que la cresta de los acantilados (que vienen del penyal de Honor) hace en la vertical de las casas de can Grau. Efectivamente esa es la zona pero para hallar el lugar exacto tuvimos que probar en 4 puntos. (probablemente desde abajo se localize mas facilmente)
Penyassegats de Son Creus
La idea era pujar pel pas de Son Creus i tornar pel pas de Can Grau.
Primera fita però era trobar la font des Llinar, la trobam però abans ens topam amb una caseta
derruïda. Aquí trobau una molt bona explicació de la font:
https://sites.google.com/a/fontsdetramuntana.com/fontsapps/home-1/bunyola/des-llinar
Ara tira per amunt a cercar el pas de Son Creus. Molta gent ja ha publicat coses i el GEM va pujar ja fa uns quants anys. Llavors crestejam i ens topam, perquè cercam, unes cordes que tiren cap al buid. Un misteri.
Seguim baixant a la mala, fins trobar el pas de Can Grau.
El nostre amic Tomàs es el responsable de que tenguem aqueixa curolla:
http://www.secretsdetramuntana.es/?p=1003
I també en Tomàs nos dona una gran explicació de la propera fita que trobam: la cova des moro.
http://www.secretsdetramuntana.es/?p=897
I seguim trescant, fins topar amb unes cordes fitxes, bastantes, que ens duen una altra vegada adalt. Un altre misteri. Indicar que pujar o davallar per aqueixes cordes tenen la seva perillositat. Es bastant vertical i exposat. Però qui ho va montar sabía lo que feia.
Una altra vegada dalt, ens dirigim de nou al pas de Son Creus. Ara ho feim de baixada. Trescam un poc més i tornam cap al cotxo. Acabant l´excursió li coment a en Ramiro que ja fa temps en Tomàs m´havía fet el comentari de que havía equipat un pas per sa Comuna.
Per no quedar en dubtes una telefonada ho arregla. Efectivament ell ho va equipar per motius escaladors, i ens indica que les cordes primeres que veim se suposa que són de gent que va anar a una cova enlairada o ho varen intentar.
Primera fita però era trobar la font des Llinar, la trobam però abans ens topam amb una caseta
https://sites.google.com/a/fontsdetramuntana.com/fontsapps/home-1/bunyola/des-llinar
Ara tira per amunt a cercar el pas de Son Creus. Molta gent ja ha publicat coses i el GEM va pujar ja fa uns quants anys. Llavors crestejam i ens topam, perquè cercam, unes cordes que tiren cap al buid. Un misteri.
Seguim baixant a la mala, fins trobar el pas de Can Grau.
El nostre amic Tomàs es el responsable de que tenguem aqueixa curolla:
http://www.secretsdetramuntana.es/?p=1003
I també en Tomàs nos dona una gran explicació de la propera fita que trobam: la cova des moro.
http://www.secretsdetramuntana.es/?p=897
I seguim trescant, fins topar amb unes cordes fitxes, bastantes, que ens duen una altra vegada adalt. Un altre misteri. Indicar que pujar o davallar per aqueixes cordes tenen la seva perillositat. Es bastant vertical i exposat. Però qui ho va montar sabía lo que feia.
Una altra vegada dalt, ens dirigim de nou al pas de Son Creus. Ara ho feim de baixada. Trescam un poc més i tornam cap al cotxo. Acabant l´excursió li coment a en Ramiro que ja fa temps en Tomàs m´havía fet el comentari de que havía equipat un pas per sa Comuna.
Per no quedar en dubtes una telefonada ho arregla. Efectivament ell ho va equipar per motius escaladors, i ens indica que les cordes primeres que veim se suposa que són de gent que va anar a una cova enlairada o ho varen intentar.
domingo, 15 de diciembre de 2013
EL PASO sin nombre conocido
No sabemos que nombre tiene este paso .Practicamente va al mismo lugar que el pas des marge 1, la unica diferencia es que sale de la vertiente de cala tuent en vez de desde la vertiente de sa costera. .O era un "borrador" anterior al marge 1 o era la via propia de una posesion.
Que sensación tan agradable encontrar algo tan desconocido.
Despues subimos al queixal ( cuadrado) y al picudo ( pa de figa?) que en realidad era lo que veniamos a preparar...
lunes, 9 de diciembre de 2013
Cingle des Carboner
A la fi arribava el dia de resoldre el misteri del Cingle des Carboner, tot i que no hi havia garantia d'èxit segur i ni tan sols a primera hora del dematí teniem clar si fariem aquest recorregut o un altre.
Finalment el grup de raconers partien cap al Port de Pollença per iniciar el recorregut pel Camí de Cala Boquer. L'inici pla i suau no era res més que per encalentir les cames perquè la jornada prometia "ronya" de primera categoria.
Començarem a guanyar altura pel vessant sud de la Serra des Cavall Bernat amb un sol que començava a encalentir l'ambient de valent. En arribar al Morro de Bóquer hora de berenar mentres els "penjats" del grup que volien davallar cap el cingle començaven a preparar-se per l'aventura.
Coyote i Pmmp començaven a montar la reunió que ja tenien estudiada i mentre el primer iniciava el rapel cap lo desconegut, amb un inmens buid a darrera i la mar 300 metres més abaix, la resta del grup continuava crestejant cap el Cavall Bernat cercant un bon mirador per fotografiar els "valents" (o capbuids).
Mentre Coyote estava berallant-se amb la paret cercant la millor manera de baixar el temps va passar i Bergant i Pmmp que esperaven noticies es començaren a posar nerviosos. La comuniació era nula i no haviem pensat a dur els "walkies".
Quan Pmmp ja estava preparant una altra corda per baixar i intentar tenir comunicació, Jmitch divisa Coyote caminar per abaix. "Luis dice que bajeis". Aleshores Bergant inicia el rapel de baixada però després d'una trentena de metres torna a remuntar ja que la baixada és més sèria del que pareixia. Pmmp s'amolla per avall per reunir-se amb Coyote.
Efectivament la primera part de la baixada és més o manco fàcil però poc a poc es va posant més vertical. La reunió a una minça repisa de d'on Coyote havia montat un altre rapel de 35 metres amb un poc de diagonal.
Semblava que ja estava fet, però encara hi havia que davallar una canal en direcció al cingle on haguerem de montar un altre curt rapel. Des d'allà incòmoda rosseguera fins arribar a la sitja. Espectacular. Èxit aconseguit.
El misteri del Cingle des Carboner es resol en davallar cap a la mar i trobar restes de camí amb marge que davallen cap una canal que deixa ben aprop de la vertical amb la mar. No hi hagué temps per explorar molt perquè s'havia fet tard.
Tocava ara la feixuga pujada dels més de 90 metres per la corda, bastant verticals a la seva primera tirada. (Passos de IV) Adalt Bergant ens esperava per donar-nos l'enhorabona. Jo des d'aquí li donc les gràcies perquè ell i Guapeton (a qui també es va trobar en falta) son els grans artífexs d'aquesta curolla i també el mèrit es seu.
Amb alegria per l'èxit aconseguit iniciarem la baixada cap a Cala Boquer ben carregats i cansats. En arribar al cotxe Pmmp s'en dona compte que ha perdut la cartera al cingle.
El diumenge Pmmp i Coyote tornen a baixar per recuperar la cartera, però això ja es una altra història...
Finalment el grup de raconers partien cap al Port de Pollença per iniciar el recorregut pel Camí de Cala Boquer. L'inici pla i suau no era res més que per encalentir les cames perquè la jornada prometia "ronya" de primera categoria.
Inici del recorregut pel Camí de Cala Bóquer.
Anant a cercar la pujada cap el Morro de Bóquer.
Començarem a guanyar altura pel vessant sud de la Serra des Cavall Bernat amb un sol que començava a encalentir l'ambient de valent. En arribar al Morro de Bóquer hora de berenar mentres els "penjats" del grup que volien davallar cap el cingle començaven a preparar-se per l'aventura.
Coyote i Pmmp començaven a montar la reunió que ja tenien estudiada i mentre el primer iniciava el rapel cap lo desconegut, amb un inmens buid a darrera i la mar 300 metres més abaix, la resta del grup continuava crestejant cap el Cavall Bernat cercant un bon mirador per fotografiar els "valents" (o capbuids).
Iniciant la pujada cap el Morro de Bóquer.
Raconers pujant al Morro de Bóquer.
L'objectiu vist des d'adalt.
Coyote preparant la reunió per baixar.
Mentre Coyote estava berallant-se amb la paret cercant la millor manera de baixar el temps va passar i Bergant i Pmmp que esperaven noticies es començaren a posar nerviosos. La comuniació era nula i no haviem pensat a dur els "walkies".
Quan Pmmp ja estava preparant una altra corda per baixar i intentar tenir comunicació, Jmitch divisa Coyote caminar per abaix. "Luis dice que bajeis". Aleshores Bergant inicia el rapel de baixada però després d'una trentena de metres torna a remuntar ja que la baixada és més sèria del que pareixia. Pmmp s'amolla per avall per reunir-se amb Coyote.
Efectivament la primera part de la baixada és més o manco fàcil però poc a poc es va posant més vertical. La reunió a una minça repisa de d'on Coyote havia montat un altre rapel de 35 metres amb un poc de diagonal.
Per avall s'ha dit.
Això baixa...
Els companys ens observaven des del Cavall Bernat.
Semblava que ja estava fet, però encara hi havia que davallar una canal en direcció al cingle on haguerem de montar un altre curt rapel. Des d'allà incòmoda rosseguera fins arribar a la sitja. Espectacular. Èxit aconseguit.
El misteri del Cingle des Carboner es resol en davallar cap a la mar i trobar restes de camí amb marge que davallen cap una canal que deixa ben aprop de la vertical amb la mar. No hi hagué temps per explorar molt perquè s'havia fet tard.
Objectiu complit!!
Ben contents damunt la sitja.
Restes de camí baixant cap a la mar.
Tocava ara la feixuga pujada dels més de 90 metres per la corda, bastant verticals a la seva primera tirada. (Passos de IV) Adalt Bergant ens esperava per donar-nos l'enhorabona. Jo des d'aquí li donc les gràcies perquè ell i Guapeton (a qui també es va trobar en falta) son els grans artífexs d'aquesta curolla i també el mèrit es seu.
Hora d'escalar els més de 90 metres que haviem rapelat.
Amb alegria per l'èxit aconseguit iniciarem la baixada cap a Cala Boquer ben carregats i cansats. En arribar al cotxe Pmmp s'en dona compte que ha perdut la cartera al cingle.
Iniciant el retorn.
Camí de Cala Bóquer.
El diumenge Pmmp i Coyote tornen a baixar per recuperar la cartera, però això ja es una altra història...
Es Carall Armat; primer intent al Cingle des Carboner
 |
| Pujant al costat de Llevant des Cingle des Carboner |
 |
| L'equip MDC (Malats De Corda) a punt d'iniciar el descens al Cingle |
 |
| Collada del Cingle des Carboner a Llevant |
 |
| Del Cap de Formentor a Cala Sant Vicenç |
 |
| Cala Sant Vicenç amb la punta de Coves Blanques al costat de Mar |
 |
| Serra des Morral, Albercutx i Puig de la Victoria |
 |
| The Boss at his Best ! |
 |
| P'habernos matao ! |
 |
| Negociant una canal |
 |
| Pau pontificant des de la Trona |
 |
| I que no esta ben trempat ! |
 |
| Serra des Cavall Bernat |
 |
| Cara lluenta, mariol·lo banyat, ben satisfets... |
lunes, 2 de diciembre de 2013
Suscribirse a:
Entradas (Atom)