Ses Antenes

Jornada d'exploració raconera per Formentor. Des de l'aparcament de Cala Figuera partirem cap el Coll de l'Home on ens dividirem ens dos grups d'exploració. Un grup partí cap a la zona de les Fonts Salades i el Cingle de ses Bufaranyes a la recerca d'alguns topònims sobre el mapa i l'altre grup començà a crestejar cap el Puig de ses Aritges amb l'objectiu d'anar fins Ses Antenes.

Pujada cap el Coll de l'Home.

Pujant cap el Coll de l'Home.

Començant a crestejar.

Trepador gaudint de les vistes.

Després del berenar a l'ombra d'una balma rodejats d'endemismes iniciarem el recorregut per la Serra de ses Antenes. Vistes impresionants i recorregut espectacular, amb passos molt aeris i trams de roca no gaire fiable.

Crestejant amb vistes espectaculars.

Bergant a un dels trams més espectaculars.

La Punta de ses Antenes als nostres peus.

Després d'un tram espectacular de cresta arribarem a un punt on haguérem de treure l'instint per davallar cercant la millor opció i poder arribar fins les puntes de  la serra que li donen el nom.

Bergant estudiant la davallada.

Ses Antenes.

Finalment trobarem la davallada bona i Pmmp començà a enfilar-se a la primera i esmolada punta, seguit de la resta del grup. Al minúscul cim, la fita posada pel grup d'Esporles ja fa bastant de temps. Ambient increíble.

Davallada cap a la següent punta i visita a un petit forat, magnifica finestra cap a la timba del vessant nord i grimpada cap a la següent punta, no menys espectacular i aèria.

Coyote i JMitch arribant adalt de la primera punta.

El Forat.

El grup adalt de la segona punta.

Ara l'objectiu era davallar fins a la mar. Des d'adalt semblava factible però després de la incòmoda baixada trobàrem que el salt final sobre terreny molt descompost semblava fer inviable la baixada, però Pmmp va trobar el pas per l´únic lloc on la roca era fiable i poguerem pegar el primer capfico de la temporada (esquivant els grumers)

La caleta.

Pas de baixada a la mar.

Després de dinar quedava la llarga i feixuga pujada per la Coma de ses Aritges on comprovàrem que la calor comença a pitjar ja de bon de veres. Davallada novament cap el Coll de l'Home i cap el punt d'inici.

Començant la pujada.

Un bon lloc per descansar.

Arribant adalt de la Coma de ses Aritges.

Un 10 d'excursió!

ALFABIA

Fuimos al pico culminante de la sierra de Alfabia .

Paso original para subir y mas original si cabe para bajar.

Salimos del Km 8 de la carretera de Bunyola a Orient. Se sigue un camino marcado con fitas y alguna flecha roja y cuando se llega a una pared medianera se gira a la derecha y se va a un escondido camino que se dirige al Penyal des Corbs ( Ver fotos , descripción y track en el blog de Socay) (anteriormente me había hablado pmmp de este fántastico camino, y Bergant me había mandado enlace al bloguero que publicó el paso que haremos de subida

 subida

 subida

)                                                 .paso de bajada



Las fitas nos llevan a un ,mas que  paso, sitio por donde se puede pasar y que nos sube de una manera original al pico de Alfabia.

La bajada la haremos por " el pas nostro" ( je, je ...pero no se que nombre darle, quizá el pas de s´encletxa o diaclasa) que sale a unos diez minutos después de la cima de Alfabia...Este "paso" nos deja al cabo de diez minutos en  un camino carbonero que nos bajará al punto de inicio.

Una font per Bàlitx d´Avall

Dins el quart día de travessa per Tramuntana amb la meva família vàrem descobrir una font.
 Havíem pernoctat a Bàlitx d´Avall i per començar la ruta d´aquell dia, vaig dur a la meva dona i al nin petit a la font de la Mare de Déu i a la font Roja perquè així les coneguessin , les quals es troben a uns 450 metres de les cases. Després continuàrem pel camí de carro que segueix des de la mateixes fonts cap als altres Bàlitx, un camí que ens va agradar molt, jo tampoc el coneixía, amb uns escupidors i una pujada suau. Vaig reparar tot d´una que a la nostra dreta hi havía un torrentó i que tenía un tub, però ja estàvem a una certa distància i altura; però el camí en un moment donat ens va apropar cap al torrentó, ja no vaig veure el tub, però li vaig indicar al meu nin, que allà enfora posiblement hi havía una font perquè hi havía un grapat d´arbres característics. Dit i fet, tant el nin com son pare vàrem demanar permis a sa mamà per anar a explorar i deixar el camí temporalment. El Bergantet va agafar la directa i per un tiranyet ens va dur als arbres assenyalats. En primera instància vàrem quedar defraudats perquè no trobàvem res en el lloc escollit. Vàrem tornar unes marjades per amunt i trobam el premi. Es tracta d´una font, amb una mina bastant llarga (devers 80 metres entre la boca i la part superior), dos forats d´aireació, a la part alta hi ha uns enderrocs i no s´esbrina on es l´ull de la font. No tenía aigo visible. A la boca de la mina continúa una canal que va en direcció al torrentó on havía vist el tub. A la part alta de la font hi ha escalons que pujen a les marjades i també hi ha unes grans lloses que no entenc el seu perquè. Hi ha diversos elbaldrecs i la zona es troba totalment deixada.

Torrent de Mortitx

Una altra vegada per Mortitx :-P

Aquest pic Trepador i Pmmp es carregaren uns quants "sacs de patates" per fer el Torrent Fondo de Mortitx i que el poguessin disfrutar. Tots ets integrants del grup superaren el repte amb nota i disfrutaren del torrent, alguns en es seu "bateig" i d'altres amb es "retorn" al cap de molt de temps.

Es torrent estava ja eixut però amb es gorgs habituals plens d'aigua encara ben fresca i perfecte per disfrutar-lo de manera tranquila i amb una temperatura agradable. En arribar a la mar començava el segon repte i més complicat, la sortida pel Pas d'Iràs i no Tornaràs.

Passant el Gorg des Bec d'Oca.

Aproximant cap es Torrent Fondo.

Primer rapel del Torrent.

"Guaaapo això!"

Una agradable nedada.

Debutant a Mortitx.

Descobrint Mortitx.

El pas des Forat.

Un tobogan refrescant.

Arribava el Salt Gran.

Ferreret al seu hàbitat.

Arribada a la mar.

Només començar la pujada pel Pas d'Iràs i no Tornaràs ja varem veure que tardariem bastant i que Pmmp i Trepador hauríen d'anar ajudant a progressar a la resta del grup els diferents passos. Superat el primer tram complicat i damunt la mar ens trobàrem amb el problema afegit de que una part del cable de seguretat està espenyat i Pmmp va haver de muntar una corda per assegurar aquest tram.

A punt per començar el Pas d'Iràs i no Tornaràs.

Començant el pas.

En aquest tram el cable està espenyat.

Espectacular tram del pas.

Prosseguirem la pujada per terreny més fàcil i entre bromes de "i si sortim per es Pas Original?" fins arribar a la xemeneia on hi ha el pas més complicat i on a més hi ha algunes roques que no son fiables. Aquí novament alguns hagueren de tirar de jumar.

La xemeneia més complicada.

La calor començava a pitjar i més amb la suada de l'esforç i els neoprens. Ja només quedava el tram final de ferrata i després l'esquetjar incòmode de baixada fins l'inici del torrent on alguns tornaren a pegar un capfico dins el primer gorg per refescar-se.

Darrer pas complicat.

Final del pas.

Final del pas.

Quedava només el camí de retonr on al cap de tots ja només hi havia la cervesa (i la orxata) que ens esperava a Pollença.

PUIG DE S´ALZINAR

Desde la entrada a Montcaire en la ( de soltera) C-710 ( ahora tiene otro apellido). ,tomaremos un antiguo camino que nos llevará hacia el Puig de s´alzinar. Al principio la senda-camino esta claro, después aparece poco fitado.

Mirador privilegiado del Puig Major.

Volveremos por cards collers visitando algunas fuentes.

na COSTITXA

Como últimamente todo el mundo va a na Costitxa pensé que igual entraba en el próximo examen para renovar el carnet de montañero. Por si acaso hemos ido a dar una vuelta por ahí .

 Font de sa coma

 la gran diaclasa