OTRO CASTELLET O CASTELLOT

Salida por un "agujero negro" ( esto es, zona poco transitada) en el límite entre Escorca y Pollensa. Fuimos al Castellet o Castellot . Un pico del que sólo habia oido hablar Bergant...( no sé a quien...)

Es un picachu escarpado a pesar de su muy discreta altura. Subimos por la cara sur por una zona donde un par de árboles ayudan a treparlo

 El Castellet , esa pequeña roca prominente, al fondo la zona del Tomir

 paso "tuneleado"

 zona débil que nos permitio subir al picachu

vistas...
 .

Trescant per els Marges de Can Pontico

Font del Penyal des Clot?

Amb una aproximació certament millorable però que ens ha permès gaudir del espectacle d’una font desconeguda (els amics de FONTS DE TRAMUNTANA ens trauran aviat de dubtes) arribem a la part baixa de S’Hort de Sa Plana, a la que aconseguir arribar desprès del elegant Pas retrobat sota el guiatge de Guapeton i Es Senyor de Sa Torre ja fa un temps.

Pas de S'Hort de Sa Plana

A S’Hort de Sa Pla divisió per afrontar el Pas de Sa Paret de Llevant i recórrer tots els cingles sobre els Marges de Can Pontico fins al Pas des Pi. Cosconar i pista fins a Lluc per tornar. 

Entrada TALAIOT SA PLANA

Els altres, exploració per la part baixa dels cingles gaudint d’imatges extraordinaris i rapinyades assortides. Ambos grups ens retrobarem per compartir les sensacionals emocions que hem experimentat en trescar per el Talaiot circular de Sa Plana, un extraordinari conjunt digne d’estudi i admiració.

El millor del dia, i ha hagut moments sensacionals, el vol dels voltors aprofitant el fort vent per navegar les bufades amb una elegància poques vegades vista.

Vista posterior Talaiot SA PLANA

Desde dintre Portal

Portal TALAIOT

Vall d'Albarca amb Serra de Sa Pomera Borda

Cingles sobre Marges de Can Pontico

Gorg Blau tal com era

Imatge 1906 Gorg Blau

Continuant amb una entrada anterior i a partir de les imatges acuradament recollides, ordenades y publicades per l’encomiable grup de FOTOS ANTIGUAS DE MALLORCA (FAM) m’he decidit a publicar aquesta nova entrada amb algunes referides al Gorg Blau.

Gorg Blau es el nom de l'indret més estret del torrent del mateix nom despres de néixer a la Vall d’Almallutx, en el lloc per on el travessava el camí de Sóller, amb un pont. Al costat del pont s'arribà a excavar un túnel per als cotxes. Una mica més avall, a Cals Reis, el 1906 s'hi construí una central elèctrica que aprofitava l'aigua per produir electricitat. Avui estat sepultat per el formigó emprat en la construcció de la paret que tanca i embalse les aigües de la Vall d’Allmallutx.

Convertit en imatge per els visitants

Abans de la construcció de l'embassament, el lloc es féu famós per la conjunció de l'alçada de les parets del torrent, pel color de l'aigua i pel pontarró i inspirà poemes(reproduit al final). Fou pintat, fotografiat, objecte de visites turístiques i reproduït en targetes postals.

Un grup de jovenetes d'un temps...

Formigó i destrucció del Gorg Blau

Sense Comentaris...

Imatge utilitzada a la declaración de Tramuntana com a ESPAI PROTEGIT PER LA UNESCO

Vitrall de Joaquin MIR fet al 1911 sobre el GORG BLAU

Si voleu tenir una historia més detallada i exhaustiva vos convidem a visitar la entrada que Toponimia Mallorca te sobre el GORG BLAU, excepcionalment detallada i precisa.   

Gaudiu-ne!

Miquel Costa i Llobera

Adéu, tristor encastellada
del pla de Cúber i Almallutx!...
Seguint arreu l'aigua que fuig
d'aquella terra desolada,
sorprèn mos ulls la portalada
d'un paradís...
L'aigua s'atura a son encís
i com que diga: reposau!
—Dolça és la calma del Gorg Blau!

Les colossals penyes bessones,
formant un freu meravellós,
sols deixen caure un raig dubtós
sobre l'estany pur i sens ones.
D'encantament blavors pregones,
com un safir,
aquest estany fan resplendir
i com que diguen: somniau!
—Dolç és el somni del Gorg Blau!

L'antic camí en solitari
voreja l'aigua, recobert
baix del penyal, i sembla obert
per un exèrcit llegendari...
Passant del Gorg al mur contrari
pel rústec pont,
somriu la coma de la font
com un idil·li tot suau.
—Dolç és l'oasi del Gorg Blau.


Sortint del Gorg, per entre molsa,
ramatges, eures i ramells,
l'aigua jugant fa amb els aucells,
seguit, seguit, música dolça.
La neta escuma que ella espolsa,
singlota o riu?
a qui escolta pensatiu,
com que li diga: meditau!
—Dolça és la parla del Gorg Blau.

Per entre flors, per entre espines,
lo que era estany se fa torrent,
i avall, endins, se va perdent
per un rocam com en ruïnes...
No hi troba ja murta ni alzines,
molsa ni flors,
quan allà baix, desfeta en plors,
dins la gran Fosca, l'aigua cau...
—Ai!, com la vida és el Gorg Blau!

Puig Major de Son Torrella tal com era

A partir de les imatges acuradament recollides, ordenades y publicades per l’encomiable grup de FOTOS ANTIGUAS DE MALLORCA (FAM) m’he decidit a publicar aquesta entrada amb algunes referides al Puig Major de Son Torrella.

Aquesta muntanya, la més de alta de Mallorca y de totes les Illes Balears i Pitiuses, ha estat visitada des de l’antigor per naturals i forans. Les construccions dels nevaters (camins, porxos, cases de neus, ...) així ho palesen. Les tretes d’herbes medicinals i les excursions per veure Mallorca a trenc d’Auba eren habituals en la primera meitat del segle XX.

Si voleu tenir una historia més detallada i exhaustiva vos convidem a visitar la entrada que Toponimia Mallorca te sobre el PUIG MAJOR   

Gaudiu-ne!

Voltants Puig Major, Penyal del Migdia al fons

Creu al cap cucurull del Puig Major (anys 50)

Baixant pel camí de Nevaters desprès d'una jornada de feina

Turistes i pagesos agafant camamil·la?

Cami de Nevaters

A prop del Garaus, amb Puig de Ses Vinyes i Serra de Na Rius al fons

L'assesinat del Puig Major

COMA CARNICERA, derecha hidrografica.

Teniamos el dia libre y ya que saliamos desde Palma J.M. propuso el pas d´en Pep Serra en Soller que no conocia . Nosotros si que lo conociamos (y además habiamos sido los redescubridores) asi que pensé que podiamos ir a probar también  la idea que tenia de conectar el pas Llis con la coma Carnicera ( o carnissera)..ja que hi som...

Subimos con una clarividencia extraordinaria por caminos de herradura hasta el pas d´en Pep Serra y despuès nos desviaremos para visitar la poco frecuentada torre de s´Arrom.. A partir de aqui por la "faja intermedia" y "mas o menos sin perder altura" llegaremos al pas Llis.. Una vez superada la primera parte del paso en vez de seguir recto hacia arriba , nos vamos a la derecha y en diagonal bajaremos al afluente derecho de la coma Carnicera.

Bajaremos torrenteando hasta llegar a un salto muy grande que no parece posible superar sin cuerda. Alli giraremos a la derecha y a traves de un   marge (que parece restos de un caminoi) llegar con una inusitada elegancia a la font de la mina carnicera

No nos queda mas que volver por el camino que nos lleva a la cova de la "mamalluda", a Sa Coma y al cementerio de Soller donde cerramos el circuito.

 subiendo hacia pas pep serra

 tower

 por ese altiplano o faja de la derecha venimos

 pas llis

El Esperó Aries i Montcaire

Vall de Son Torrella i Penyal des Migdia

Casa de Neu Sa Regana

Pas Sa Volta de Sa Coma de N'Arbona

Progressant cap Esperó Aries

Cuber i Serra d'Alfabia

La obaga de la Coma de N’Arbona ens acull en aquest mati de dissabte més primaveral que hivernal. La eixuta Font dels Coloms palesa la sequera extrema que regna a les terres de Mallorca ja fa mesos sense indicis de reparació. El camí de nevaters que corre aferrat als cingles de la Sa Regana ens mena fins a la primera casa de neu, un fenomenal buit obert als peus de dues heures que es projecten cap el cel blau d’aquest ventós dia. Un centenar de metres abans de la paret que marca el final del Comellar, sortim per la esquerra pujant per una coma que es va estrenyent fins que albirem dos margets que formen una escaleta. Ens situem per damunt de Sa Volta de Sa Coma de N’Arbona amb un vista privilegiada sobre tota la Vall de Son Torrella i les Serres de Massanella i dels Teixos.

Esperó Aries

 Una berenada per recuperar forces i tot d’una partim per amunt en demanda del cim secundari del Penyal del Migdia, el situat a ponent de la seva protuberància principal, La Reina. Un tirany mig esvaït i una dotzena de fites ens porten fins a una canal que ens situa a la cota 1376 m del Penyal i ens permet admirar tota la pujada que hem fet fins a la hora. El vent ha augmentat de forma evident i fueteja els cossos amb reiteració. Es temps de posar-se roba i coneixement per  progressar per la carena fins arribar a la creta de Ponent. Ara seguim la carena a pocs metres del abisme mentre gaudim del espectacle de la Vall de Binis a la dreta i Monnaber, Fortnalux i Sòller a la esquerra. El objectiu es el anomenat com Esperó Aries, una dels mítics penyals que varen marcar els inicis de la escalada a les nostres terres allà pels anys 70 del segle passat. Dificultat extrema i roca de qualitat més que dubtosa eren algunes de les seves característiques que la varen fer famosa, com indica Coyote, el nostre particular expert en vies impossibles. Darrera del Esperó hi ha el Pla des Migdia, una zona relativament planera enrajolada de càrritx. 

Cap es Pla des Migdia

Seguin el precipici, girem cap a Llevant, per arribar a una canal que es precipita cap al abisme. Es tracta de Sa Canal dels Rotabocs, un terreny just apte per Malats de Corda amb les botes ben fermades i el cap buit. Seguin la carena i, poc més enllà de 50 metres, topem amb les fites que ens menen cap el Pas. Es tracta d’anar enllaçant un conjunt de replans inclinats amb l’ajut de mans i càrritx per fixar millor la posició. No es un pas delicat però, en cap cas, per anar amb un grup amb gent poc avesada als gran espais. Com diu Es Senyor de Sa Torre, “Hi ha molt d’ambient!”. Finalment sortim darrera al vèrtex superior d’un xaragall que te a la seva part superior un conjunt ben curiós de prop d’una dotzena de mates de ginebró. Una baixada ràpida i decidida per pegar a un dens pinar i, pocs minuts desprès al Cami de Binis, just damunt Sa Roca Saltadora. Agafem la pista en direcció esquerra per anar a pegar al Coll dels Cards Colers a on dinem protegits com podem de les gotes de aigua i el fort vent darrera un porxo més que esbucat, mentre tenim discussions sobre la ubicació de Sa Font de S’Ermita i la Casa de Neu perduda de Binis.

Contrafort del Macis del Puig Major

Inici del Pas de Baixada. Complicat.

Tornem a caminar en demanda de Sa Font dels Joncs tot seguint el Camí de Na Cavaió(1), que s’inicia al mateix coll i que baixa tot seguint els primers passos d’un dels torrents mítics de Tramuntana; S’Atlot Mort. El descens ens permet apreciar la imatge corprenedora dels contraforts sobre els que se situa el conjunt del Puig Major de Son Torrella i Es Penyal del Migdia, amb les variades –i complicades- variants per ascendir-les. Sa Font dels Joncs brolla lentament, tot suant unes quantes gotes sobre el abeurador que les bísties empren per calmar la set. Nosaltres girem en direcció esquerra per seguir el camí dels Colls i topar-nos amb els primers dels innumerables coll de tords d’avui. A partir d’aquí s’esdevé el miracle de            Montcaire. Una pista que torna cada vegada millor i que gira i regira a l’ombra del Bosc Gran ens porta, sota els cingles de Es Carritxar i S’Esclestar, cap el fons de la vall. Quan les alzines donen pas a les marjades d’oliveres, veiem el principi del Torrent dels Cabulls(2) fent partió amb un rellar diabòlic previ a Es Clot de Sa Caldera. Ja veiem les cases als peus de S’Olivar Clar. 

Vall de Bàlitx des de Coll des Trenc

Amb discreció passem per la part dreta de Sa Vinya Gran per admirar la bonica composició de font i berenador i continuar per el coster de Sa Vinya Petita en direcció a Can Codony, unes boniques i rústiques cases de pagès amb xiprer i lledoner aferrats a les parets. La font de les cases esta a un centenar de metres abans. Les vistes son extraordinàries La Font de Na Cama, bellament adornada, ens regala una mica d’aigua i serenor.  Ara toca caminar a la ombra del Puig de Sa Bassa, sota S’Empeltada en demanda del Coll des Trenc al que arribem tot seguint una pista de factura senzillament extraordinària. Aquest topònim marca l divisòria entre Fortnalux i Sòller i, tot seguit, enllacem, amb millor o pitjor fortuna, un conjunt de pistes seguint Es Bosc de Bàlitx mentre admirem la posta de sol darrera Sa Galera. La llum ja s’ha esgotat quan les cansades cames ens atraquen fins al avui abandonat replà del Mirador de Ses Barques.

Vall de Montcaire

Jornada dura, exigent, sense descans ni temps per collonades. Com diria un dels savis del grup, “una jornada per col·leccionistes”. La agresta bellesa de la part de Ponent del Penyal i les balconades del Esperó Aries ja paguen la pena. Si a això hi afegim el regal (gràcies!) de la vall amagada de Montcaire (un dels Xangri-La’s de Tramuntana) es difícil demanar més.

Can Codony i Penyal des Migdia

Agraiment a Socay per la descripción de la ruta fins al Esperó Aries i el Pas de baixada, que ens va inspirar en la primera part de la sortida. Gracies ! 

Per els interessats en la toponimia vos recomenam la entrada a TOPONIMIA MALLORCA referida a MONCAIRE 

Per a tots aquells que volgueu saber més de les primeres vies d'escalada del ESPERÓ ARIES, aqui teniu un enllaç a la web de FORACORDA.

(1)   Segurament una deformació de la paraula Cavalló, que defineix un conjunt de deu vencills per a lligar garbes o altres coses.

(2)   Cabull vol dir Nici, beneitot.

PUIG DES CASTELLOT

Salimos tarde ya que he trabajado de noche y me tienen que esperar mis sufridos compañeros.

Nos invaden buenos propósitos para este nuevo año. De entrada empezamos haciendo un amigo  en las cercanias del Gorg Blau.

Subiremos a la cota 995 en el extremo occidental de la " serralada" que viene del puig de ses Bassetes

Posteriormente encontraremos un  "cisterno" del que nunca habiamos oido hablar.

Subida por el mejor ( y quizás único) sitio a la cima del puig des Castellot .

 nuevo cisternó

 paso de subida al puig des castellot y vista desde la cima