Conten que un moro fou capturat en un dels cingles de Sa Costera. El portaren a les cases de Sa Costera i li demanaren el nom. Tan sols contestà: “Amet, Amet”.Nosaltres, humils caminants de la Serra de Tramuntana del segle XXI, ignorants d’aquelles històries de penes i patiments, som afortunats de poder transitar per aquests llocs amb les millors circumstàncies possibles i, clar, amb no poc esforç i suor.
Les excursions d’aquest grup d’amics no són simples sortides a la muntanya, són qualque cosa més, són petits viatges, curts e intensos, al passat, un passat on no tot eren penúries, ja que hi havia una cosa important que per raons obvies hem perdut = L’AMISTAT I EL RESPECTE AMB LA NATURA. Aquesta situació bàsica de l’esser humà crec que ni s’apreciava en el seu moment, ni s’aprecia ara, simplement ho donem per fet o ho ignorem del tot.
La consciència de l’home en estat Natural crec que s’ha de exercitar (practicar). Nosaltres ho fem mig conscientment, pujant comellars plens de càrritx i argelagues florides, que “t’acaricien”, contemplant la blavor de la mar, o les flors de plantes endèmiques relictes, damunt els cingles, envoltats d’una aureola invisible d’energies positives, en silenci o rient, entre bons amics i bona gent, com els habitants de Sa Costera (on vaig conèixer a dues dones impressionants).
Una excursió per recordar.
Gràcies a tots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario