Deus ex Machina es una expressió llatina que significa “Deu sortit de la màquina”. Actualment es emprada per referir-se a una situació en la que un element extern intervé per donar-li solució, sense necessitat de seguir la seva lògica interna. El dia d’ahir es presentava bastant incert des de el punt de vista climàtic i El Jefe va fer la proposta de emprar la seva nova joguina, un GPS, per fer un recorregut (un “track” diuen els entesos) que va publicar el GEM ja fa un temps i que pertanyia a la ruta de regularitat desenvolupada per el integrants d’aquesta estimable organització. El mateix permetia donar la volta a la muntanya màgica de Galatzó, de forma elegant y per camins oberts tot el temps. Dit i fet ¡¡ Ja fa estona que no anem a terres de ponent i, a mes a mes, la joguina tindrà l’avantatge, no petit, de limitar les discussions entre els mascles “alfa” del nostre ramat.
Començarem a l’arc d’entrada, al lloc anomenat Sa Corba, per agafar la pista ben marcada que ens portarà a les cases. Aviat arribarem a una cruïlla de camins, vora la qual es troba Cal Amo en Biel, també conegut com Cal Garriguer, petita construcció amb un fasser situar al costat dret. Seguim per l’esquerra entre camps de garrovers i ametllers, amb el Puig Batiat (640 m) que domina la Vall de Galatzó sempre avinent. Sense adonar-nos arribem a una curiosa barraqueta situada a l’esquerra. El seu humil aspecte no delata la seva cabdal funció. Es tracta del Graner del Delme (diezmo), es a dir el lloc a on es guardaven les contribucions en espècie destinades al suport de l’església i, també, a les exaccions del Senyor de les terres. Es moment de separacions. Un grup amb menys temps decideix anar cap Es Tramuntanal, per fer una ruta que els durà fins al Batiat, per estirar-se per les crestes del Moletó i Sa Mola de S’Esclop. Bon camí, amics ¡¡. La resta arribem en cinc minuts a les cases de possesió de Galatzó, immenses, amb una façana decorada amb dibuixos fets amb pedretes, que formen tot un conjunt de formes evocadores... La seva visió ens permet adonar-nos de que som a la finca més gran de Mallorca, ja documentada al Llibre del Repartiment. Les més de 1.900 quarterades (14 milions de metres quadrats) d’extensió suposen casi el 10% del terme municipal de Calvià, al qual ajuntament pertany.
Sortint per un pas provisional que ens porta a l’esquerra, a través de les vaqueries i porqueres, agafem el camí del Comellar de Ses Sínies. Es tracta d’un recorregut que deixa a la dreta Sa Moleta de Galatzó i a l’esquerra Sa Coma des Voltor, per anar seguir el fons d’una valleta que enllaça sitjes, forns de calç i altres construccions fins arribar al Pou de Ses Sínies, a on unes taules a veïnat de unes reconstruïdes barraques de carboner i una sitja mig carregada ens conviden a un primer descans i refrigeri. A partir d’aquí el camí pica per amunt de forma continua per embrutar-se. Es el moment de que la maquineta miraculosa faci palesa la seva utilitat. Amb les restes d’un poblat talaiòtic a la esquerra, anem per un tiranyet entre mates i càrritx, enllaçant rotlos de sitja un rera altre. Una parell d’ells no varen mai ser emprats, com ho delata la seva pedra nua. Hem d’anar a cercar el coll de Es Pinotells, que separa la Serra del mateix nom i les darreres crestes de Sa Mola de S’Esclop. També i sense adonar-nos, hem abandonat Calvià per ingressar a Estellencs. Un terreny favorable i uns primers bolets fan que dos companys diguin que fins ací hem arribat. La resta agafem el camí que va per el costat dret del Torrent dels Gorgs, cap a les cases de Sa Coma d’en Vidal, a les que arribem en suau baixada. Les restaurades construccions son a la part baixa d’un bosquet de polls que amaguen la Font des Moro. Per una pista flanquejada per xiprers, reprenem el camí que baixa de forma ràpida entre alzines i les primeres vistes de Sa Marina d’Estellencs. Camina que caminaràs, ja som a la cruïlla de camins que enganxa amb la via normal del Galatzo, a partir de la Ma-710, per agafar en direcció al Boal de Ses Serveres, deixant a la nostra dreta l’ascens per el Pas dels Cossis. El recorregut es un vertader goig, amb vistes permanents sobre la vall d’Estellencs, mentre es va obrint pas, poc a poc, la Serra dels Puntals de Planícia. Un enfiloi de sitjes, forns de calç, parets, marges, covetes, ... als peus del Morro de Ses Serveres (632 m) i el Puig Babaiós (553 m), ens porten fins a una intersecció a on s’indica la direcció cap a Sa Font de Dalt, donant la volta a l’anomenat Boal de Ses Fonts, a on es localitzen més de 7 deus diferents (Guapeton dixit). A la dita font arribarem mitja hora més tard, per mes que suposa una decepció. No raja i el previst dinar es demora uns minuts per desfer el trajecte i localitzar un lloc a on fer-ho sol a la cara. En acabar, s’afronta l’ascens cap el Pas de Na Sabatera. Ritme ràpid i constant amb el sol al ben davant, per sortir al poc de l’ombra de les alzines i marxar per el terreny típic de la contrada, argelaga, càrritx, romaní, ... Al mateix pas, ocasió per gaudir del paratge i traslladar-ho a imatges fotogràfiques, per estirar-se fins a les restes de la caseta de forestals i continuar fins el Coll des Carniceret (703 m) i la seva impressionat torre de vigilància. Ja som a terres de Puigpunyent, a on un caminoi estret entre arboces de madur fruit, en porta fins al asfalt, poc abans de la Font des Pí. A partir d’ací, el GPS agafa el relleu i ens porta per la part alta del Comellar de Sa Font des Pi, entre un seguit de pistes enllaçades a dreta i esquerra, fins passar a prop de Sa Font des Ratxo, superant sense passar-ne vorera les construccions de La Reserva, i arribar al Coll des Pumarà, a on tornem a ser dins Galatzó i Calvià. Gràcies, maquina misteriosa ¡¡. Seguint el jaç del Torrent des Ratxo, i acompanyats a la dreta per la canaleta que portava aigua de Sa Font fins als Molins de les cases de Galatzó a les faldes del puig arrodonit de Es Castellet (467 m), anem a ritme viu fins arribar a Cal Garriguer a on avui matí ens havien separat de la pista, per on desfem camí passa rera passa.
Mentre ens atraquem al punt de destí, just poden imaginar com es devien sentir els senyors de les finques de Galatzó (Calvià), Son Fortuny (Estellencs) i Son Net (Puigpunyent) quan, tal i com conten les llegendes, quedaven per dinar a una taula situada al cap cucurull del Puig, sense sortir, cap ni un d’ells, de les seves terres... ben al contrari de lo que nosaltres hem fet ¡¡¡
I val mes que fem via, si no volem que la fosca ens porti la imatge maleïda del Compte Mal, senyor que va ser d’aquestes terres, qui fou condemnat a cavalcar sense descans una bístia en flames en just càstig a les seves malifetes, i ens vagi al darrera... lo que seria una vertadera putada per les nostres cansades extremitats.
Per cert, agraïment final per els GPS (es a dir Gloriosos Passajadors de la Serra).
Hora Inici = 08:45 Hora Final 16:05
Referències
Mascaro-Pasarius, làmines 15, 16 i 24
Mapa Alpina Tramuntana Sur
Camins i Paisatges, vol. I, Gaspar Valero i Martí
Començarem a l’arc d’entrada, al lloc anomenat Sa Corba, per agafar la pista ben marcada que ens portarà a les cases. Aviat arribarem a una cruïlla de camins, vora la qual es troba Cal Amo en Biel, també conegut com Cal Garriguer, petita construcció amb un fasser situar al costat dret. Seguim per l’esquerra entre camps de garrovers i ametllers, amb el Puig Batiat (640 m) que domina la Vall de Galatzó sempre avinent. Sense adonar-nos arribem a una curiosa barraqueta situada a l’esquerra. El seu humil aspecte no delata la seva cabdal funció. Es tracta del Graner del Delme (diezmo), es a dir el lloc a on es guardaven les contribucions en espècie destinades al suport de l’església i, també, a les exaccions del Senyor de les terres. Es moment de separacions. Un grup amb menys temps decideix anar cap Es Tramuntanal, per fer una ruta que els durà fins al Batiat, per estirar-se per les crestes del Moletó i Sa Mola de S’Esclop. Bon camí, amics ¡¡. La resta arribem en cinc minuts a les cases de possesió de Galatzó, immenses, amb una façana decorada amb dibuixos fets amb pedretes, que formen tot un conjunt de formes evocadores... La seva visió ens permet adonar-nos de que som a la finca més gran de Mallorca, ja documentada al Llibre del Repartiment. Les més de 1.900 quarterades (14 milions de metres quadrats) d’extensió suposen casi el 10% del terme municipal de Calvià, al qual ajuntament pertany.
Sortint per un pas provisional que ens porta a l’esquerra, a través de les vaqueries i porqueres, agafem el camí del Comellar de Ses Sínies. Es tracta d’un recorregut que deixa a la dreta Sa Moleta de Galatzó i a l’esquerra Sa Coma des Voltor, per anar seguir el fons d’una valleta que enllaça sitjes, forns de calç i altres construccions fins arribar al Pou de Ses Sínies, a on unes taules a veïnat de unes reconstruïdes barraques de carboner i una sitja mig carregada ens conviden a un primer descans i refrigeri. A partir d’aquí el camí pica per amunt de forma continua per embrutar-se. Es el moment de que la maquineta miraculosa faci palesa la seva utilitat. Amb les restes d’un poblat talaiòtic a la esquerra, anem per un tiranyet entre mates i càrritx, enllaçant rotlos de sitja un rera altre. Una parell d’ells no varen mai ser emprats, com ho delata la seva pedra nua. Hem d’anar a cercar el coll de Es Pinotells, que separa la Serra del mateix nom i les darreres crestes de Sa Mola de S’Esclop. També i sense adonar-nos, hem abandonat Calvià per ingressar a Estellencs. Un terreny favorable i uns primers bolets fan que dos companys diguin que fins ací hem arribat. La resta agafem el camí que va per el costat dret del Torrent dels Gorgs, cap a les cases de Sa Coma d’en Vidal, a les que arribem en suau baixada. Les restaurades construccions son a la part baixa d’un bosquet de polls que amaguen la Font des Moro. Per una pista flanquejada per xiprers, reprenem el camí que baixa de forma ràpida entre alzines i les primeres vistes de Sa Marina d’Estellencs. Camina que caminaràs, ja som a la cruïlla de camins que enganxa amb la via normal del Galatzo, a partir de la Ma-710, per agafar en direcció al Boal de Ses Serveres, deixant a la nostra dreta l’ascens per el Pas dels Cossis. El recorregut es un vertader goig, amb vistes permanents sobre la vall d’Estellencs, mentre es va obrint pas, poc a poc, la Serra dels Puntals de Planícia. Un enfiloi de sitjes, forns de calç, parets, marges, covetes, ... als peus del Morro de Ses Serveres (632 m) i el Puig Babaiós (553 m), ens porten fins a una intersecció a on s’indica la direcció cap a Sa Font de Dalt, donant la volta a l’anomenat Boal de Ses Fonts, a on es localitzen més de 7 deus diferents (Guapeton dixit). A la dita font arribarem mitja hora més tard, per mes que suposa una decepció. No raja i el previst dinar es demora uns minuts per desfer el trajecte i localitzar un lloc a on fer-ho sol a la cara. En acabar, s’afronta l’ascens cap el Pas de Na Sabatera. Ritme ràpid i constant amb el sol al ben davant, per sortir al poc de l’ombra de les alzines i marxar per el terreny típic de la contrada, argelaga, càrritx, romaní, ... Al mateix pas, ocasió per gaudir del paratge i traslladar-ho a imatges fotogràfiques, per estirar-se fins a les restes de la caseta de forestals i continuar fins el Coll des Carniceret (703 m) i la seva impressionat torre de vigilància. Ja som a terres de Puigpunyent, a on un caminoi estret entre arboces de madur fruit, en porta fins al asfalt, poc abans de la Font des Pí. A partir d’ací, el GPS agafa el relleu i ens porta per la part alta del Comellar de Sa Font des Pi, entre un seguit de pistes enllaçades a dreta i esquerra, fins passar a prop de Sa Font des Ratxo, superant sense passar-ne vorera les construccions de La Reserva, i arribar al Coll des Pumarà, a on tornem a ser dins Galatzó i Calvià. Gràcies, maquina misteriosa ¡¡. Seguint el jaç del Torrent des Ratxo, i acompanyats a la dreta per la canaleta que portava aigua de Sa Font fins als Molins de les cases de Galatzó a les faldes del puig arrodonit de Es Castellet (467 m), anem a ritme viu fins arribar a Cal Garriguer a on avui matí ens havien separat de la pista, per on desfem camí passa rera passa.
Mentre ens atraquem al punt de destí, just poden imaginar com es devien sentir els senyors de les finques de Galatzó (Calvià), Son Fortuny (Estellencs) i Son Net (Puigpunyent) quan, tal i com conten les llegendes, quedaven per dinar a una taula situada al cap cucurull del Puig, sense sortir, cap ni un d’ells, de les seves terres... ben al contrari de lo que nosaltres hem fet ¡¡¡
I val mes que fem via, si no volem que la fosca ens porti la imatge maleïda del Compte Mal, senyor que va ser d’aquestes terres, qui fou condemnat a cavalcar sense descans una bístia en flames en just càstig a les seves malifetes, i ens vagi al darrera... lo que seria una vertadera putada per les nostres cansades extremitats.
Per cert, agraïment final per els GPS (es a dir Gloriosos Passajadors de la Serra).
Hora Inici = 08:45 Hora Final 16:05
Referències
Mascaro-Pasarius, làmines 15, 16 i 24
Mapa Alpina Tramuntana Sur
Camins i Paisatges, vol. I, Gaspar Valero i Martí
3 comentarios:
Nunca hay discusiones entre machos alfa, ya que solo uno tengo razón...
M'ha agradat el relat. Això avança cap a l'excel·lencia (en la línia de les rutes amagades).
no entenc quines ganes teniu de trepitjar finques que no son vostres!!!
que venc jo a la sala de casa vostra????
voleu protegir la serra amb milers de senderistes cada setmana????
nomes molestau a nosaltres, pagesos que estiman la serra mes que ningu d'aquesta illa i acabam fards de gent que trepitja el sembrat, molesta anyells i obri les tanques dels bous i a més intenten entrar dins ca nostra per veure la clastra.
JA N'HI HA PROU
Publicar un comentario