Sa Roca Llisa

La jornada es presenta moguda i assortida en les opcions. Matinal curta, intensa per Son Cabaspre i rodalies, Sa Fosca en eixut i en parella torrentera i, tot un clàssic, Sa Roca Llisa entrant per La Malé i sortint per Es Rafal d’Ariant.

Les vinyes de Mortitx, en les que s’està a punt d’iniciar la verema, ens acullen sota un cel que s’endevina no gaire estable. Agafant el camí a la dreta, que travessa les fileres de vinya carregades amb raïms de gra petit, obscur i amb un punt d’acidesa, ens dirigim en direcció cap Es Clot de Ses Someres, travessant els marges del antic olivar de Mortitx.

L’ample camí segueix amb sentit clarament descendent entre pins i mates, mentre es fa evident al fons el Coll de S’Era, la Collada que separa Mortitxet del Olivar de Pedruixella Petit i la Serra de Pedruixella. Arribats a una cruïlla de camins sota una gran pedra, tirem per avall a l’esquerra per arribar a un ampli clar entre els pins emboscats, veïnat d’una paret seca amb filferro. A partir d’aquest moment, amb el guiatge de Es Jefe i l’ajut de fites, anem a cercar l’inici del Pas des Garrover, pujant a bon ritme entre el ferest terreny típic del nostra karst. Guanyant alçada ens adonem que la climatologia es disposa a fer-nos una mala jugada. Ja fa estona que els nuvols baixos han començat a pentinar el cims del Puig Ciurò i el Puig de Ses Moles, mentre la llunyana mar desapareix sota un sostre gris. Arribats a les rodalies del inici del Pas des Garrover, comença a ploure. De mica en mica, sense adonar-nos, l’aigua va calant les nostres robes d’estiu. Una arruixada de vint minuts, suficient per banyar bísties i mates. Es un bon moment per aturar i tapar-se, mentre Es Jefe juga una estoneta amb el GPS. A bon ritme assolim el coll que presideix l’entrada a La Malé. Una roca gegantina a la seva entrada i un comentari, disparen l’esperit aventurer i competitiu de Christianne i Paw, que s’enfilen en un dir Jesús! (ozú, en andalús) fins a dalt de tot. Les seves robes de colors trenquen l’ambient grisenc que porta la boira que comença a entrar. Descens ràpid i humit amb una ullada i dos comentaris a Sa Coma de S’Indi. La Figuera de La Malé esta carregada de fruits, massa alts per servir-nos per massa cosa més que augmentar la gana. Aturada per berenar al costat del Pouet, gairebé sense aigua. Dues mossegades ràpides, un parell d’acudits i Au partim, que hi ha un jornal a guanyar ! La bassa situada a la sortida, en el Corral de Ses Cabres, esta completament buida, testimoni d’un estiu intens. Superant el portellet veïnat, tot d’una sortim cap a l’esquerra en direcció a la mar, resseguint el camí que comunicaria amb Es Rafal d’Ariant. Fites, punts blaus i restes de senderoi ens ajuden a perdre alçada en direcció cap a la mar. En poc menys de mitja hora, localitzem l’inici del Torrent que ens guia fins a la Roca Llisa. L’estretor i els desnivells ens exigeixen posar en marxa les nostres minses qualitats acrobàtiques. Anem a bon ritme i les converses surten de forma espontània, com l’aigua rajant d’una fonteta. Una en particular, esbojarrant, surrealista, en la que Paw recorda el visionat de la pel•lícula Spiderman en una república ex-soviètica situada al Asia Central doblada al rus en fa petar de riure. En sortir del barranc del torrent, tombem cap a la dreta a la cerca d’una canal estreta i inclinada que ens comunicarà amb un replanet. Les fites ens guien, de nou, per amunt, fins a un collet. Arribats al mateix, Spiderfrau i Correcamins ja cerquen com arribar a una cova situada a la dreta, mentre la resta admirem la caiguda del Torrent del Miracle en la llunyania i les parets gegantines del Cingle Verd. Un arc retallat en la distancia  fa venir a la memòria la esgarrifosa jornada de la descoberta del Pas del Sineuer. I és que, saps que ens va venir de just aquell dia !

Es Jefe va a donar un cop d’ull al inici del Pas per comprovar que el vent ha eixugat la humitat. La mar esta moguda, plena de muntanyes d’aigua amb crestes blanques que avancen sense descans per estimbar-se a les roques. Comença’m a baixar, cercant el canto esquerre de la timba. Un petit caminet, sostingut amb paretetes de marge, ens facilita la progressió sobre aquest conjunt de pedra diàfana i neta . Quan som al extrem i girem cap a la dreta per afrontar la darrera part, veiem a SpiderFraü que ha decidit intentar una directíssima al pas sense encomanar-se ni a Déu ni al Diable. Com no pot ser d’altra manera s’encinglarà ben aviat. Tota contenta es deixa retratar en aquesta situació abans de tornar a camí. El Pas es una repiseta estreta que es deixa transitar amb precaució i esment per uns 20 metres abans d’arribar a una canal que ens deixa als peus d’una figuera borda i les seves verdes fulles. Ara toca seguir baixant per la una torrentera cap a la mar, amb tendència a seguir el costat esquera. Es Coal de Ses Morenes i L’Escull desapareixen sota la grisor marina. Ben aviat destriarem el que Correcamins denomina un “Pi fotogènic”, solitàriament penjant de un cingle. El vent ens porta el bram de la mar batent la costa i, inversemblantment , algunes gotes salades. En dirigim per senders evidents i marcats amb fites cap els peus del Pi, perdent alçada de mica en mica. El cap cucurull del Musclo de Ses Cordes i la seva companya obscura i gegantina Sa Cova de Ses Bruixes es projecta sobre l’aigua, esdevenint referència i companya permanent a partir d’ara. El Pas des Pi es una petita desgrimpada situada sota un petit exemplar d’aquesta espècie, darrera unes mates. Es tracta del punt més baix del nostre recorregut que ara comença a pujar, per anar a cercar el Pas des Forat, situat sobre una endinsada esbaldregada, desprès d’un passadís estret i curt entre dues penyes gegantines, als peus de Sa Cova des Romani. Ens acostem i als seus peus destriem un petit marget. Abans hem baixat, ara toca pujar. En Paw comprovarà que el terreny s’esmicola i amolla una pedra per avall. Seny i coneixement ajuden a superar aquesta dificultat. La imponent presencia des Morro de Ses Cordes i Sa Cova de Ses Bruixes capta tota la nostra atenció, sols alterada per la visió d’unes cabres d’aspecte mefistofèlic. Spiderfrau protagonitza un moment “espurna de la vida” amb l’ajut d’un xarop obscur i ensucrat, just al damunt des Penyal de S’Udró. Darrera una volta, i als peus d’un quer situat sobre un marget, apareix Sa Font de Sa Caleta. La font raja poc a poc banyant aquesta balconada prodigiosa sobre Sa Caleta d’Ariant. Compartim menjar, beguda, silenci i admiració de la contrada. Una musiqueta rondina dins el cap. La tonada de “Rumores de la Caleta” al piano  de Isaac Albeniz es la banda sonora ideal per aquests instants. Quina meravella ! Quin goig !

En partim anem cap el Coll de la Caleta per un senderoi que puja entre pedres obscures, algunes d’elles tacades de verd, molt diferents de les que hem recorregut fins ara. Arribats al collet, darrera mirada enrere per dir fins a la vista al Cingle Verd i a Punta Beca, que tanca la línea de costa per la dreta. En dirigim cap a la Font des Rafal d’Ariant anant a cercar la llera d’un torrent que trevessa aquestes terres que, segons diuen, conformaven horts i camps de conreu. Mal de creure avui en dia, veien créixer sols càrritx i mates ! Arribats a la Font, amb la seva elegant mina i capelleta final es temps tenim temps per destriar la cova que guarda Es Musclo dels Llorers, amb un foradet veïnat de una balconada sobre una timba de més de 200 metres.

Les cases de Es Rafal d’Ariant ens rebran rere Es Coll de S’Era amb la dignitat d’aquells que saben que han perdut la batalla, més no la cara. Abandonades als anys 50, habitades esporàdicament per pastors, caçadors i senderistes, la desídia i l’oblit dels humans l’ha condemnat al seu estat actual. Sense sostre, amb les parets a punt de caure i fer el darrer bategot. Quin lloc més extraordinari per fer un refugi, un acolliment... però, com ja sabem, els que de veritat entenen d’aquestes coses, no els agraden els refugis al que no es pugui arribar en cotxe. Es Rafal ens ofereix figues just abans de partir per Es Comellar Llarg, en direcció cap al Torrent de Mortitx. Es Sementer dels Ametlers ens guarda l’esquerra del torrentet, com a testimoni d’un passat que roman en el fons de la memòria i les fotografies en blanc i negre. Un parell de branques verdes palesen que la lluita per la vida d’alguns exemplars, vells, amb l’escorça trencada i obscura, rodejats de males herbes, encara continua. Bona sort, companys !

Arribem al Torrent de Mortitx just al costat de Es Bec de S’Oca. En Paw s’entesta en baixar a gaudir de la seva imatge, el que aprofitem per descansar una estoneta i per admirar el desastre de botes que porta Es Jefe. Reunits, anem desfent camí seguint el curs eixut i ombrívol del Torrent. Recorregut divertit, variat, ple de sorpreses que acaba un hora més tard al Estret des Torrent, amb la visió del Tomir com a premi. L’horabaixa es esplèndid, lluminós i brillant, preludiant la proximitat de la tardor. En arribar a la pista que baixa del Refugi, girem cap a Ses Cases. El ritme viu, ansiós de vegades, ens porta a vorejar la vinya en la que s’han desenvolupat les feines del veremar. La flaira del raïm fresc, sotmès a la primera premuda per extraure el most ens envesteix en transitar al costat del celler. El vent esta ple d’aromes de terra, d’aigua, de roca... de tramuntana.

Es tracta d'un recorregut clàssic, de nivell, per fer amb poca gent, bons companys i sense frissar. Es el que tenen els clàssics: mai deceben i sempre es treu alguna cosa nova, interessant, que no s'havia descobert abans.

Asseguts davant unes begudes per recuperar forces, poc a poc tenim noticies de la resta de companys. Tot ha anat be. Toca parlar, planificar, estudiar... que farem aquesta temporada just encetada. Un no pot més que admirar la saviesa i experiència senderista i tramuntanera d’aquestes raconeres i raconers. Déu meuet, quina ens espera quan tornin tots els mascles alfa !!

Hora d’inici= 09:30 Hora Final=16:30

Referències

Mallorca, 12 excursiones-aventura H.Heinrich

Rutes Amagades de Mallorca #6, J. Garcia-Pastor

Mascaro Pasarius, lamina 1W

Mapa IGN Son Marc 644-III

Si voleu escoltar la tonada de “Rumores de la Caleta” clicau sobre el destacat anterior