Balma Serra de Ses Farines

De forma no planejada ens constituïm en escamot d’exploració arqueològica-metal·lúrgica i ens dirigim a Sa Serra de Ses Farines.  Cotxe a Escorca, trobada i xerrada distesa amb la gent de Doble Vuit... i cames ajudeu-me cap Es Camí des Burgar. El primer objectiu del diu ho tenim a Sa Balma des Burgar devora la qual hem passat en infinitats d’ocasions sense fer-hi massa cas. Ajudats per una topografia cerquem el que queda del que anomenen morterets, emprats per capolar la matèria primera per obtenir el coure. Descobrirem que el nostra major enemic es l’acumulació de material orgànic d’origen caprí, forma arrodonida, color obscur i olor marcada (es a dir merda de cabra). En Paw, fa la descoberta. Una depressió brunyida en la pedra viva de dimensions reduïdes. Poca cosa. Però més que a bastament per esperonar-nos en lo que constitueix l’objectiu principal: la cobejada i esquiva Balma de Ses Farines.  Arribem a la llera del Torrent de Lluc per sortir-ne tot d’una i enfilar-nos per Boverons, en direcció cap a la vall que tanquen Es Quarter de Carabiners i Es Puig Roig. Som beneficiaris d’aquest avenç de la primavera i ens desfem de roba mentre mirem de cua d’ull els espadats, rellars i esquetjars del roquissar de  la vessant sud-est de la Serra, cercant tot enfony visible. Algunes de les nostres pitjors experiències muntanyenques han tingut lloc a aquestes rodalies  de bellesa espectacular i agrest. Seguim les instruccions rebudes i ens dirigim cap al quarter de carabiners seguint el torrentet  que neix a la Font del Poll. Girem a l’esquerra per anar a guanyar una zona molt plana que ens permet començar a pujar cap a la Serra per la vessant nord per una ampla canal enrajolada de càrritx. Una paret corre a la nostra dreta en direcció cap a Es Cap den Povores, mentre Sa Coma de Ses Cases s’empenyala en la seva carrera cap el Torrent de Pareis. La Torre de Son Palou o de Tuent es retalla llunyana.  Davant hi ha una successió de gran lloses inclinades que ens porten cap a un coll en el que guarda l’entrada un quer monolític de grans dimensions. Arribats al collet, girem per fer el cim que tenim a tocar de ma i, des de aquesta privilegiada situació,  examinar el terreny a explorar. El més alt de la Serra de Ses Farines es al davant nostre marcant la direcció de tota la serralada cap a la timba del Entreforc. Desprès de rellegir la descripció, identificar un parell de possibilitats i rumiar-nos-ho una estona partim a la cerca . Vint i un minuts més tard, en Paw s’exclama. “Aquí, aquí... ja l’hem trobat !”  El que anava davant ha passat a just dues passes i n’hi s’ha adonat. Gracies, Paw per la teva vista privilegiada! Dins un petit circ rocós, compareix la minúscula balma a la que identifiquem per la única fotografia de la que disposem. Amb l’ajut de la topografia identifiquem i netegem els morterets que estan situats a l’esquerra, en una pedra que amb mostres clares d’haver estat rebaixada per aplanar-la. Ara surt un, després un altre... i així fins contar pràcticament una vintena. Ara ens dirigim cap al element més impactant de la balma. A la part interior més plana es situa lo que s’ha identificat com les restes molt desfetes d’una fornal de reducció per fondre i obtenir coure. Veiem un rotllo de pedres de forma vagament circular i vora mig metre de diàmetre. El seu interior esta cobert per complet de les restes de la presencia de cabres. Al exterior les herbes creixen bones. Donant un tomb per el petit recinte, veiem el que els seus descobridors varen identificar com les escòries procedents del procés de elaboració, uns pedrolins petits i obscurs amb aspecte vitri, escampats entre cebes de muntanya, càrritx i un parell de mates. Asseguts al fons de la petita balma veiem per el únic espai obert el Tomir i, com llunyans testimonis de l’activitat humana, les cases de Son Massip i Ses Tosses, relativament prop de S’Aram, al Clot D’Albarca, el més proper lloc localitzat a on existeixen pedres amb contingut metàl·lic suficient. Les raons que varen portar als humans fa vora 3000 anys a amagar-se dins aquest indret per elaborar el primer metall que l’home va dominar havien de ser molt poderoses ja que les dificultats per proveir i habitar aquest lloc son més que evidents. Un misteri més o una bona mostra de l’esperit emprenedor i bastant caparrut del ser humà, el que més vos roti.

Partim fent la darrera mirada amb un somriure als llavis. Com diu en Paw, no es per tant. Al cap i a fi venim de visitar un Polígon Industrial de la Antigor! Ens dirigim cap al Quarter de Carabiners a on es veu un grupet fent una becaina. Arribats al pati d’armes  el somriure obert de Unamas i JMallorqui ens rebrà sota l’escalfor del Sol. Hi ha presentacions i xerrada sobre les troballes del dia. Ens acomiadem d’un primer grup que va a donar la volta al Puig Roig, mentre acompanyem per la pista a un parell que han decidit abandonar i retirar-se cap a Lluc. Amb ells farem camí fins a la Font del Poll a on aturarem per fer un mos.  Mentre descansem acaronats per la llum i la musica de l’aigua en brollar de la mina i pegar dins la font, pensem en el personatge que acabem de conèixer; En Leonard, una autèntic Masai arribat des de Kenya per formar-se com especialista sanitari a Son Espasses i tornar al seu país a col·laborar en un dispensari. En l’estoneta que ens ha tocat compartir ens ha explicat les seves impressions de Mallorca i un poquet de la seva vida a Africa. Esta admirat per el paisatge de muntanya, tan diferent al del seu origen. Ens hem acomiadat entre promeses de tornar-nos veure a Masai Mara, el seu país natal. Hakuna matata !

El famós crit de guerra de “Cins minuts !” marca la partida. Hem decidit intentar localitzar Sa Coqueta, una altre balma situada en la part alta del Cingle den Amer, per damunt del Pas de Sa Mata. Fem camí cap a Cosconar i just desprès d’arribar a les parets que marquen la finca, sortim de la gris pista per la dreta per anar baixant entre marges, per agafar un comellar aferrat a una paret que baixa en direcció cap el torrent de Lluc a la esquerra del Torrent den Amer. La baixada la fem de forma relativament còmoda, per la esquerra d’una cresta que ens separa del Torrent.  Ben aviat arribem a un punt en el que el comellar progressa en direcció cap a Es Clot den Marti, a prop de Son Colomí. Decidim passar al altre costat per una llometa en el que es destrien restes de camí. Una desgrimpada interessant en col·loca en altre comellar ple d’oliveres de dimensions i aspecte extraordinari. En Paw ens atraca als nostres cosins els simis i s’enfila ben xalest al ben damunt de la més esponerosa. Anem baixant per un oceà de càrritx que amaga els marges encara presents en la contrada. Els Cingles den Amer ens flanquegen per la esquerra mentre anem perden alçada i la nostra mirada intenta destriar la ubicació de diminuta Coqueta sense èxit. Quan ja tenim a la vista Ses Covasses al altre costat passem al altre costat de la cresta per anar a cercar el camí des Pas de Sa Mata. En fer-ho tenim la sorpresa de descobrir unes pedres col·locades que marquen un pas evident. Deures pendents. Per un temps anem als peus dels Cingles den Amer en direcció al Clot d’Albarca fins adonar-nos que avui no trobarem Sa Coqueta. Casi millor, deures pendents per una propera sortida. Arribem al camí des Pas de Sa Mata i ens dirigim cap a la baixada al Torrent de Lluc. Arribats a la llera, la meitat mallorquina de les bessones rosses costitxeres, ens proposa sortir per l’esquerra just davant la desembocadura del Torrent den Amer i pujar fins el camí des Burgar sense necessitat de baixar en direcció cap a l’Entreforc. Camí nou i recorregut elegant que diria Guapeton. La presencia de fites ens guia, desprès d’unes primeres grimpades exigents, per un comellar en el que es veuen restes d’activitat carbonera. Poc a poc el cansament i el fosquet ens atrapen mentre la llum es va difuminant darrera Els Castellots. Arribem al camí i iniciem la lenta tornada cap a la carretera Ma-710 a ritme, amb poques aturades, satisfets i amb el cos i les cames atupades. Com gairebé sempre, un altre èxit del senderisme meta-arqueologic mallorquí !

Bones noves telefòniques. Totes les raconeres i raconers escampats avui per Tramuntana en no menys de quatre grups, del Port de Fornalutx al Torrent de Mortitx, han tocat mare sans i ben esclovellats.  Els fars del cotxes il·luminen la carretera que porta al Sud. Recorden el ulls seriosos i profunds den Leonard mentre m’explicava les malalties amb les que lluita a diari en el seu país. Algunes trivials, d’altres terribles, totes perilloses en una regió amb pocs recursos. Ja es ben curiós que el dia en que ens hem retrobat amb algunes de les més antigues restes de presencia humana a la Serra i a Mallorca, algú vingut del bressol de la nostra espècie, d’allà a on varem sortir fa devers 70.000 anys, hagi estat testimoni casual. De ben segur que, a la seva tornada,  els seus amics es compixaran de riure quant els hi conti que el gran problema sanitari dels blanquets es pagar o no l’aparcament del enorme hospital que s’han construït i no saben com posar en marxa.
 I de ben segur que els esforçats obrers metal·lúrgics de la Balma de Ses Farines pensarien el mateix !  

I compte contat, compte acabat !!

Hora Inici = 09:40 Hora Final = 19:00

Referències

Mascaro-Pasarius, lámina 1W

Mapa Alpina Tramontana N

ENDINS, 27-2005, D. Ramis et alter