Cova des Soldat Pelut.

En espera de fotos i cròniques millors, aqui teniu un petit resum. Començam a Escorca, i per no baixar pes típic camí des Burgar (que pa nohotro è demaziao vurgá), i també per bravejar i mostrar un camí que haviem descobert feia unes setmanes, varem baixar pel que noltros anomenam pas d'en Benet, que no sabem com el coneix la resta del món. Plou un poc, i discutim (aprofitant s'ausència de mascles alfa) si és un dia apropiat per fer sa ruta que voliem fer, o canviam es pla. Decidim prendre una decissió en arribar abaix, des d'on podem fantasear amb altres alternatives. Com era d'esperar, començam junts, però acabam arribant al llit del torrent de Lluc, a prop des pas de sa Mata, en diferents grups, tots els quals sense excepció deim haver trobat ses restes des camí original i s'itinerari més elegant que els altres. Un clàssic. Avançam cap a s'Entreforc, uns per dins es torrent, altres per defora, i arribats allà tenim sa mala notícia d'una baixa per indisposició. Sa víctima decideix tornar enrera tot sol, però per una vegada impera sa responsabilitat dins es grup, i torna molt ben acompanyat, a pesar de ses seves insistents negatives, per bons companys que posposen s'objectiu del dia per millor ocasió. Els altres, obligats a afrontar es deure de fer dissabte seguim per dins es torrent de Pareis, provant qualque rapel per gust.
Guiats per Trepador, s'únic que hi havia estat allà, començam una grimpada completament en vertical -més per gust que per necessitat (un passaven gust, altres flestomaven)- cap a sa cova, amb molta precaució per no deixar caure pedres ni persones dins es torrent de Pareis. I per no embrutar els calçons nous. En Coyote, vestit de camuflatge per s'ocasió, no aturava durant sa pujada d'alabar es bon agarre de ses soles de ses seves noves botes. I és que comparades amb ses velles, unes espardenyes d'espart també en tenen molt! Encara així, a sa cova veim un parell de patinades, i és que és tan inclinat, llis i humit, que sembla que hi hagin tirat Mistol. Per fi erem a sa cova que tantes vegades havíem vist des del torrent de Pareis, i que personalment, la considerava més com una part des paisatge que com un lloc accesible. La vista des d'allà dalt i sa cova en si mateixa són espectaculars! Disfrutam una estona des paratge, però decidim dinar abaix, ja que amenaça pluja, i no tenim ganes de veure sa combinació amb es Mistol durant sa baixada. Dinam al torrent de Pareis just sota sa cova, per fer contenta amb ses restes una marta que hem vist allà mateix en altres ocasions. Dinam massa, s'arrancada se fa feixuga, però Lluc està enfora i hem quedat allà amb aquells que per companyerisme han anat a menjar un arròs brut. Decidim remontar tot es torrent de Lluc, i per fer-ho més entretengut anam cercant alternatives més complicades als passos clàssics, per gran alegria de na Spiderfrau, que practica amb èxit rutes inverosímils. Ja arribant a Aubarca, tenim s'ocasió de comprovar sa pudor que fa es pixum d'una culebra assustada, i disfrutam de s'espectacle meravellós d'aquesta vall en primavera. Feim es darrer sprint per acurçar sa tediosa pujada final fins a Lluc evitat s'asfalt en lo possible, i som ben rebuts pes nostros companys i unes bones begudes reparadores abans de partir cap a cases.
Hem tornat fer dissabte amb èxit, i esperam que els que no hi eren també ho hagin disfrutat.