Morro de Joi per Pas des Sanat, primer intent

 Coyote i Les Bouganvillies de Cas Patrò Lau

 Cami trasversal des de Can Silles per damunt Can Llebre

El Coyote al inici del Pas del Clau                                                                                         El Pas del Clau

d

 La Clau del Pas del Clau                          El Porxo Vell

Cresta per pujar Morro den Joi   

                                    Vista sortida Passadis dels Filats Vells      Morro den Joi, al més amunt del Figueral de Can Llebre

 

 Passadis dels Filats Vells                                                                               Figueral de Can Llebre

 Font de Can Llebre                                           Fonteta de Can Verdú

Els rentadors de Biniaraix ens acullen a primera hora del matí en el inici del recorregut. El Coyote i Correcamins ens han proposat fer una volta per el Barranc a la cerca de possibilitats. Passat S’Estret i un poc abans del pontet de fusta, sortim per l’esquerra a la mala passant per damunt d’un porxo en reconstrucció, per la zona de Can Llebre. Anem pujant per una rosseguera empinada fins localitzar un tiranyet que discorre en horizontal i que sembla comunicar amb Can Silles per la dreta. Agafem a l’esquerra el caminoi en direcció aparent a un forat gros fet a la pedra fins arribar a un punt en el que el marge s’ha enfonsat i hem de passar de grapes sota una mata per accedir a una canal inclinada. Un parell de pedres rodolen posant a prova els reflexos i la duresa de pell d’alguns. La canal s’amplia i inclina, mentre destriem restes d’esglaons i, fins i tot, marges enrunats. La canal es talla amb una pedra llisa que ens permet la sortida a la dreta amb l’ajut d’uns petits esglaons i un filferro que penja d’una soca d’ullastre i va a parar a un clau encaixat en la pedra. Estava clar que la clau del pas estava en el clau. Seguim pujant per una pendent més suau entre mates i argelagues amb tendència a tombar cap a l’esquerra a la cerca del Morro den Joi. Al cap d’una estona arribem a un conjunt de marges que ens menen pujant per les escaletes i els esbaldregats que ha provocat la caiguda dels pins. En un moment determinat destriem entre la malesa a la dreta una teulada. Cap allà en dirigim per descobrir una construcció que desprès identificarem com Es Porxo Vell. La teulada nova, el camí net i altres signes de reconstrucció palesen l’activitat recent. Un parell de pedres planes ens conviden a fer la berenada a ombra. Decidim retornar a l’activitat agafant el camí que neix darrera el porxo. Camina que caminaràs, en uns minuts arribem a la cresta, a on un replanet es converteix en balconada sobre la Vall de Sóller i la part Occidental del Barranc, amb els Cornadors com a protagonistes. Seguim la carena en direcció cap a les parets rogenques del Morro den Joi, seguint canals obertes entre els pinots que conformen el paisatge. Un de ben curiós, crescut  en horitzontal com tapant Fornalutx i el Puig de Sa Bassa, marca l’entrada en el nostre camp visual de les parets del Penyal del Migdia. La cresta en ofereix una altra sorpresa en la forma d’una pedra rectangular obrada per fer-la regular i col·locada per mans antigues per marcar la separació dels termes de Sóller i Fornalutx, tan petits des de ací dalt. La nostra crestejada es veu interrompuda per un coll previ al Morro. La cosa te mala pinta per l’esquerra, per lo que decidim baixar del Coll per la dreta cap a la part superior del Comellar, a on s’observa una coveta. El Coyote creu destriar restes d’esglaons en la baixada però com du tot el sant dia veient-los no li fem massa cas. Quan es al davant del forat ens mira i diu “No vos acabareu de creure fins que ho veigeu!”, per desaparèixer al instant en el seu interior. Arribats a l’entrada ens endinsem en un estret passadís en la que es troben uns antics filats (fets amb canya, no fa falta dir res més) xapats en dos o tres bocins. No fa falta dur frontal ja que, sorprenentment, la llum del altre costat ens guia fins a la sortida. Som al altre costat del coll en una balconada que s’obre amb la Serra de Son Torrella, Es Penyal Xapat i Es Morro de Ses Solanes donant ombra a Monnaber. Com atlots ens entra la xerrameca mentre cerquem la possibilitat de continuar. Un intent per amunt i un altre per avall (amb cordes de seguretat incloses) ens fan evident que avui no podrem continuar per aquest camí. Mentre desfem camí per el fresc crull decidim posar-li el nom (a falta de confirmació toponímica oficial) de Passadís dels Filats Vells. Retornats al comellar iniciem una baixada mentre intentem connectar amb la part inferior del Morro per alguna sortida a l’esquerra. Fem un parell d’intents però cap de les opcions resulta viable. Sense adonar-nos arribem a un indret en el que es veuen figueres enmig del caos que forma el xaragall. Aquests arbres en acompanyaran fins arribar a les immediacions d’una barraqueta. Hem passejat per Es Figueral de Can Llebre. Un pel decebuts per no trobar pas, decidim anar a dinar a Sa Font des Verger i en el camí que seguirem, mantenint l’alçada anant de marge a bancal el paisatge i el sol primaveral ens acompanyaran fins a la mina de la Font. Per el camí, qualque eixelebrat decidirà tirar per amunt i anar aferrat als cingles per descobrir dues fontetes; la de Can Llebre i la de Can Verdú. Dinar, descans, visita a la cova a on sorgeix l’aigua, xerrada i descens cap a Can Silles, passant per Can Civella en obres. De camí unes dotzenes de cireres en el seu punt ens omplen la boca, llevant-nos el regust de la no culminació del pas. Millor feines per fer que escalabrades, diu aquell... i te raó.

Aturada per visitar a en Gori de Can Silles que avui te taula grossa. Ha tocat recollir i tondre les ovelles amb l’ajut d’una petita part dels amics que te. Ens informa de que hem estat a la part inferior del Pas des Sanat i ens anuncia que continua al altra costat. Ja tenim més deures! Comiat, descens a bon ritme i unanimitat per el final de la jornada. Gelat a la fabrica de Sóller. Quatre som, quatre gusts demanem. No tenim remei. El de iogurt amb mores, una delícia. El d’ametlla i gatò, un clàssic.

Hora Inici = 09:10 Hora Final = 16:15

Nota.- Els Ermassets varen localitzar aquest indret el setembre passat, tal com s’indica en http://ermassetsexcursionisme.blogspot.com/2010/09/avui-lhem-trobat.html. Gracies i enhorabona, companys ¡