domingo, 19 de febrero de 2012

Ternelles al detalle.

 Cuántas crestas conocidas y por conocer, Cavall Bernat, talaia d'Albercutx...
 Carrizos sacaojos en un paisaje alpino.
 Nuestras maestras.
Es paraigo, sa badia de Pollença i es Cap Pinar. Es collet d'on veniem, i sa baixada d'en Fernando i en Sebastià.
Una bona referència per trobar sa font de ses tres creus: a damunt sa seva boca creix sa mata més fosca dels voltants (a part, una fita damunt i una altra devant). Aigua beneïda per jornades de calor imprevista com sa d'ahir.
Sa cova dels nivells, i es motiu del seu nom. Aparentment, sa cova va estar inundada d'aigua molts d'anys. Ara està inundada de merda de cabra. Quedà pendent s'exploració de sa boca superior, per quan duguem personal més valent!
 Una de ses dents que envolten sa dolina més grossa de Mallorca.
 Fita per trobar sa font de la mare de Déu.
 Camuflaje de Plátano.
Una que vivió por allí.

2 comentarios:

guapeton dijo...

Personal mes valent !!!
Catxin dena !!! ...No a todos la merda de cabra nos abre los bronquios como a Victoriano.

Correcamins dijo...

Bona excursió, bona jornada.

El cim del Puig Gros de Ternelles és un lloc privilegiat per gaudir de bones vistes d’aquesta meravellosa illa de Mallorca. Si afegim les vistes llunyanes als cims nevats d’Escorca i el vol continu damunt nosaltres dels voltors, i respirant un aire fresc i sec i un solet agradable ... La “cova dels nivells”, etc.

La baixada cap a Ariant (per alguns el Shangri-La de Tramuntana) indescriptible.

I si afegim l’interessant història que en Nomisx ens va comptar magistralment, mentre estàvem baixant per davall del Pa de Figa, respecte de l’imperi del sucre a Perú, per part d’una família alemanya ... que es va fer molt i molt rica ...

Tot això amb la millor companyia i fent salut.

Som afortunats.