Pas de n'Ali.

Qualcú està 'millorant' es paisatge a sa coma de ses cases, perillosament a prop de les restes pretalaiòtiques, darrera des misteriosament reformat quarter de carabiners.

Paisatge infernal i espectacular que ens reb adalt des pas de n'Ali.

 Morterets per capolar es mineral que contenia bronze abans de sa fundició.

 Sa fantàstica balma de Ses Farines.

Dispersió general de raconers, com diu en Correcamins... un parell de la secció part forana es decideixen a no tornar prest per veure 'Cine de barrio' i anam a repassar es pas de n'Ali, a mem si encara hi és.
Baixam pes camí des Burgar xino xano fent ús de totes ses llengües possibles per advertir des perill des torrent de Pareis als que tenen pinta de no sebre a on se fiquen, que ja no tenim s'helicòpter de s'112. Berenada al llit des torrent, i continuam per dins el seu llit sec fins passar per davall sa cova des Soldat Pelut, sobre el qual agrairíem qualsevol informació adicional a sa que se pot trobar per internet, ja que està en projecte convertir-lo en protagonista d'un còmic amb una gran presència des nostro torrent més gran.
Allà cercam ses fites per començar es pas de n'Ali, i ens tornam trobar ses fletxetes vermelles de n'Emilio que s'estàn començant a convertir en companyes d'excursió. Seguint unes i altres, arribam adalt, fent nombroses aturades per cercar rutes conegudes i per conéixer a s'altre marge des torrent. Quin lloc més impressionant! Una mar de guinavets de pedra impedeixen es pas a qualsevol que no trobi ses fites, i amb es contrast entre el càlid sol i es gèlid vent anam pujant per descobrir... una excavadora! Hmmm...
Aprofitam per pujar a sa serra de Ses Farines a retrobar sa nostra estimada -al temps que incompresa pels nostres companys raconers!- balma metalúrgica, sa primera que varem re-descobrir seguint es dossier de sa revista Endins, i sa més espectacular. Allà dinam i feim una becadeta reparadora impossible en presència de mascles Alfa, i per lo tant aprofitada al màxim. D'allà inventam una nova baixada cap es torrent des Boverons, amb èxit per sort i un gran coratge nostro, modèstia apart. Remuntam es torrent de Lluc fins enllaçar amb sa torrentera que ens durà al camí d'en Benet, que ens durà, ajudat per ses nostres atupades cames de tornada a Escorca, aturant de tant en quant per admirar des de diferentes alçades, la extraordinària vista d'aquells racons que veniem de trepitjar. Recompensa suficient -normal que sa gent no ho entengui- pel kilometratge i desnivells acumulats.
Es llit el trobarem bo!