Una vegada més donar les gràcies a l´autor de http://www.toponimiamallorca.net/
"No se por qué las fotos originales verticales se me han quedado horizontales. Lo siento.
viernes, 20 de abril de 2012
Pas d´en "Reynes". Cingle verd del Tomir
Per nosaltres això comença fa dos dies quan en Miquel Àngel m´escriu, informant-me de l´existència del pas. Una petita referència per un terreny gran i vertical per trescar. Sortim equipats per lo que poguem trobar. Damunt el mapa pensam on es podría trobar el pas, però aquella suposició ens du a una canal, i vaja canal!. Superada, seguim trescant i pensant on es podría trobar el pas. El nostre bon fer de la muntanya avui nos donarà el premi. Després de baixar per un altre passet a un circ, afrontam aquest per anar fins l´altra punta del circ. O està allà enfora el pas o haurem de tornar enrere. No cabien més posibilitats. Hem superat el pas, el qual està equipat amb cable, i a l´altre costat hi ha una ratjoleta amb el nom del pas i l´any (2005).
Una vegada més donar les gràcies a l´autor de http://www.toponimiamallorca.net/
Pas
Un alzinar penjat. Una xulada
PD. M´indica en Miquel Àngel que Reiners és la forma catalana original a partir de la qual es derivà el
llinatge castellanitzat Reynés.
"No se por qué las fotos originales verticales se me han quedado horizontales. Lo siento.
Una vegada més donar les gràcies a l´autor de http://www.toponimiamallorca.net/
"No se por qué las fotos originales verticales se me han quedado horizontales. Lo siento.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Enhorabona Miquel i companyia.
T'han de vigilar de ben a prop a tú, sempre tens curolles interessants i motivants per anar a fer.
Salut i fins aviat!!!
Tomàs Mut.
Ja l'hi he comentat a n'en Ramiro però t'ho torn a dir a tu. Enhorabona sou una font d'inspiració.
Salut!
Gràcies Tomàs i Pedro pels comentaris.
Sospecho que es donde nos acercamos Juan Bujosa, Sebas y un servidor el sábado (Plan B del día)
Íbamos en busca del Pas du Diable pero tomamos un sendero que arranca más arriba de la Font de Muntanya. Llegamos a una altura superior a ese pas, quizás cerca del de Reynes y ahí desaparecía el camino de repente. Como no teníamos arnés, ni ganas de enmarronarnos, ladeamos hacia el Pas de Sa Paret y remontamos por una loma que hay poco antes, y que termina en un mini circo, remontable con una trepadita frontal o por una encletxa más fácil a la derecha.
Me recordaba a la zona por la que subimos el día de la nieve, pero por si acaso, Sebas bautizó ese pas como 'Pas de Diaparet'. Regresamos, esta vez sí, por el Pas du Diable. Camino del coche nos cruzamos con la romería del Xtreme Trail o comosellame.
Publicar un comentario