Pensavem passar un poc de calor i haver de dormir fora del sac, però al final un incòmode vent que va bufar tota la nit ens va fer aficar-nos bé dins els sacs, a la vegada que va difiultar la toma de fotografies nocturnes tot i tenir el trípode.
En quant al tema fotogràfic el vent es va encarregar de fer net l'atmósfera i els niguls baixos varen tapar els primers moments de la sortida de sol fent que aquest sortís cremat, però a canvi ens va deixar meravelloses estampes dels cims costaners surgint entre la boira.
Al cim del Massanella amb els darrers rajos de sol del dia.
El sol posant-se per darrera el Puig Major.
Contemplant els estels.
Coyote fotografiant la sortida del sol.
En Bergant donant lliçons de toponima a les "futures generacions raconeres".
Hora del berenar.
Despedint-nos de Massanella fins la pròxima.
4 comentarios:
Qué envidia!!!
siempre duermo mal en los vivacs, pero nunca me canso... será que es verdad aquello de que "sarna con gusto no pica".
La sensación de meterte en el saco y tener las estrellas como techo es fantástica.
Enhorabuena.
Saludos,
Diego Sans.
¡qué bien descrito, Diego!
Enveja sana.
Acaba agost, i ja comencem a fer la llista de llocs 101 que volem visitar-retrobar-grimpar-desgrimpar-rapelar-raconejar-descobrir-redescobrir- per terra-mar-aire ... la nova temporada.
Paraules del llenguatge “raconer”, que sonen bé.
Vaja dormitori que trobareu, ben ample i ben oratjat.
Publicar un comentario