Pas Superior de La Roca Llisa i Balconada sobre Es Cingle Verd

Es Rocam

Sa Tossa de Dalt

Aviat farà dues hores que hem partit de Mortitx fent servir Es Pas des Garrover tot arribant a la mítica Malè i baixar per el portell del Corral de Ses Cabres fins a on Trepador i Correcamins volen començar la descoberta. Camina o rebenta, he dit !

Sobre Es Cingle Verd

Als peus de Sa Tossa de Dalt

L’avantsala del Torrent de Sa Roca Llisa queda descrita perfectament pel nom amb el que s’esmenta als mapes; Es Rocam. Dos forats que s’obren a la paret nord de Sa Tossa de Dalt marca el proper objectiu, deixant l’entrada habitual al Pas de Sa Roca Llisa a la esquerra. 

Anem progressant deixant un comellar a l’esquerra mentre Es Musclo de Ses Cordes comença a traure el nas enmig d’una mar vella de blau intens. El terreny es exigent encara que ocasionalment sembla seguir una línea determinada. De sobte un boci de camí sorgeix enmig del no res. La sorpresa es majúscula. Més guiats per la intuïció que altre cosa ens dirigim cap a un collet amb un petit xap. Arribats al mateix els esglaonats petris ens fan evident l’obra del homo en el paisatge.

Pas Superior de Sa Roca Llisa

Sortida del Pas

Esglaons Pas i Cova de Ses Bruixes

Es Capità recorda una vella historia que parlava que existia un camí que comunicava les terres d’Ariant amb els Cingles de Sa Roca Llisa per on menaven el bestiar que disposava a aquell indret de menjar i beure però no sortida. Aquest Pas Superior de Sa Roca Llisa continua per uns metres i aviat desapareix en connectar amb la llera del Torrent del Miracle. Una bona balconada acull les anques dels caminats embadalits amb la contemplació del paisatge ufanós d’aquest hivernal dia solsticial amb temperatura i llum primaveral. Ara som damunt del Cingle Verd del que més tard investigarem i registrarem algunes possibilitats de baixada. El Puig del Corb apareix darrera com un queixal elongació de la mandíbula que forma tota la serralada del Puig de Gironella. Els senyors de la contrada ens sobrevolen en majestuós silenci sense aparent esforç ni gaire interès per nosaltres, pobres criatures terrestres.  

Es Ninot

Del Puig del Corb al Musclo de Ses Cordes

Raconeres i la Serra de Gironella

Puig del Corb i Camps de Conreu

El crepuscle ens atraparà al Coll d’Ariant a l’ombra del Pa de Figa damunt del qual comença a regnar la lluna. Una darrera ullada a la vall de Shangri-La i el glu-glu de l’aigua de Sa Font de la Senyora son el millor equipatge per afrontar la llarga pista. Asfalt dur, claror minvant i cansament creixent és combaten amb ritme viu i conversa variada, encesa per moments.

Vall d'Ariant

Ahir tocava la fi del mon, proclamaven alguns pocavergonyes desenfeinats que han manipulat la saviesa dels antics maies. Una sort que no hagin encertat. Ens hauríem perdut una sensacional jornada. Una vertadera putada, si senyor.  Per ells, es clar. Si haguessin tingut l’ocasió de gaudir d’aquests paisatges i companys excepcionals no frissarien tant de que tot passes per ull.

Pa de Figa de Gironella

I es que tots nosaltres compartim la dita dels savis maies que escrigueren al seu llibre sagrat, el Popol Vuh, “Quan hagis d’escollir entre dos camins, demana’t quin d’ells te cor. Qui tria el camí del cor no s’errarà mai.”

Mira per on, uns raconers “avant la lletre”.