|
Es Rocam |
|
Sa Tossa de Dalt |
Aviat
farà dues hores que hem partit de Mortitx fent servir Es Pas des
Garrover tot arribant a la mítica Malè i baixar per el portell del Corral
de Ses Cabres fins a on Trepador i Correcamins volen començar la
descoberta. Camina o rebenta, he dit !
|
Sobre Es Cingle Verd |
|
Als peus de Sa Tossa de Dalt |
L’avantsala
del Torrent de Sa Roca Llisa queda descrita perfectament pel nom amb el
que s’esmenta als mapes; Es Rocam. Dos forats que s’obren a la paret
nord de Sa Tossa de Dalt marca el proper objectiu, deixant l’entrada
habitual al Pas de Sa Roca Llisa a la esquerra.
Anem progressant deixant un comellar a l’esquerra
mentre Es Musclo de Ses Cordes comença a traure el nas enmig d’una mar
vella de blau intens. El terreny es exigent encara que ocasionalment sembla
seguir una línea determinada. De sobte un boci de camí sorgeix enmig del no
res. La sorpresa es majúscula. Més guiats per la intuïció que altre cosa ens
dirigim cap a un collet amb un petit xap. Arribats al mateix els esglaonats
petris ens fan evident l’obra del homo en el paisatge.
|
Pas Superior de Sa Roca Llisa |
|
Sortida del Pas |
|
Esglaons Pas i Cova de Ses Bruixes |
Es Capità recorda una
vella historia que parlava que existia un camí que comunicava les terres d’Ariant
amb els Cingles de Sa Roca Llisa per on menaven el bestiar que disposava
a aquell indret de menjar i beure però no sortida. Aquest Pas Superior de Sa
Roca Llisa continua per uns metres i aviat desapareix en connectar amb la
llera del Torrent del Miracle. Una bona balconada acull les anques dels
caminats embadalits amb la contemplació del paisatge ufanós d’aquest hivernal dia
solsticial amb temperatura i llum primaveral. Ara som damunt del Cingle Verd
del que més tard investigarem i registrarem algunes possibilitats de baixada.
El Puig del Corb apareix darrera com un queixal elongació de la mandíbula
que forma tota la serralada del Puig de Gironella. Els senyors de la
contrada ens sobrevolen en majestuós silenci sense aparent esforç ni gaire interès
per nosaltres, pobres criatures terrestres.
|
Es Ninot |
|
Del Puig del Corb al Musclo de Ses Cordes |
|
Raconeres i la Serra de Gironella |
|
Puig del Corb i Camps de Conreu |
El crepuscle
ens atraparà al Coll d’Ariant a l’ombra del Pa de Figa damunt del
qual comença a regnar la lluna. Una darrera ullada a la vall de Shangri-La i el
glu-glu de l’aigua de Sa Font de la Senyora son el millor equipatge per
afrontar la llarga pista. Asfalt dur, claror minvant i cansament creixent és
combaten amb ritme viu i conversa variada, encesa per moments.
|
Vall d'Ariant |
Ahir
tocava la fi del mon, proclamaven alguns pocavergonyes desenfeinats que han
manipulat la saviesa dels antics maies. Una sort que no hagin encertat. Ens hauríem
perdut una sensacional jornada. Una vertadera putada, si senyor. Per ells, es clar. Si haguessin tingut l’ocasió
de gaudir d’aquests paisatges i companys excepcionals no frissarien tant de que
tot passes per ull.
|
Pa de Figa de Gironella |
I es
que tots nosaltres compartim la dita dels savis maies que escrigueren al seu
llibre sagrat, el Popol Vuh, “Quan hagis d’escollir entre dos camins,
demana’t quin d’ells te cor. Qui tria el camí del cor no s’errarà mai.”
Mira per on, uns raconers “avant la lletre”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario