Morro de Sa Corda

Jornada d'exploració pel Morro de sa Corda i de ronya per donar i regalar. La intenció inicial era arribar a la Cova des Soldat fuit. Sabiem que per arribar-hi feia falta escalar així que duiem cordes i tot el material necessari. Al final el pes va resultar un fet clau.

I es que no ens imaginavem que el terreny seria tan descompost i delicat (tot i que ja ens havien informat, però va superar el que ens esperavem).

Aproximació per la pista de Sa Coma des de la carretera a Cala Tuent i poc abans d'arribar a la caleta de roques sortirem per la dreta. un poc més envant de la desviació al Pas des Cocó i començarem a costejar per terreny molt esquerp,  descompost i ple de fullaca.

Aproximació per la pista que duu al Racó de sa Coma.

Després d'un tram sense complcacions excessives arribarem al primer punt clau, una travessia en diagonal bastant vertical i sobre roca dolenta (peró que semblaria el Naranjo en comparació amb el que ens trobariem més envant) fins un pi.

El primer obstacle amb que ens trobarem.

La pujada vista des del pi.

Fins aquest punt havien arribat ja els Raconers l'any 2009 i havien abandonat aquí ja que la cosa es posava xunga xunga i això que hi havia en Toni Sinever. Coyote ens ho recordava i ens endinsarem a lo desconegut.

Com que tampoc no teniem clar del tot per on anar tantejarem un parell d'opcions, sempre per terrenny molt vertical i extremadament descompost. Finalment agafarem una canal de carritx en baixada cap a la mar fins un punt on s'acabava el carritx i tot era terra descomposta.

El pes de les motxilles ens dificultava l'avanç. Pmmp s'en va d'exploració sense motxilla hi fa la travessa fins que veu que ha de ser per allà tot i que no esta clar del tot. Amb el pes de les motxilles decidim assegurar aquesta baixada amb una corda.

Davallada per terreny molt descompost.

Travessies inclinades sobre terra

Després travessia per terreny de terra on tot se n'anava fins un punt on tocava grimpar uns quants metres per sobre el buid però on sortosament la roca era bona i que ens deixaven al punt que seria clau. Des d'abaix semblava factible, si superavem aquest pas, amb un bloc damunt el coster de terra ja es veia una canal de carritx en diagonal esquerra.

Grimpades sobre la mar.

Trepador en su salsa.

Però en arribar-hi comprovam com el bloc esta literalment aferrat amb la terra i hi ha un crui que te tres dits d'ample. Si posam el peu allà sen va tor per avall. Intentam trobar el pas per davall seguint una nova i molt exposada travesia en davallada. Asseguram com podem el pas amb un clau.

Pmmp va davant i just en el punt on gairebé no hi ha res per posar els peus se li rompen les dues preses de ma i es queda en equilibri de peus (assegurat). Avança dos metres mes i la repìsa s'acaba. Hi ha una grimpada vertical com la d'abans però es tot terra. Massa exposat i impossible de protegir. Decidim tornar enrera.

El problema ara es desgrimpar el tram vertical sobre la mar. Trepador clava dues varilles de ferro i li passam sa corda per ajudar-nos en al desgrimpada. Però el problema esta en que no podem recurperar-la. Finalment hemn de deixar un cordino amb un maillon.

El terreny es cada cop més descompost i exposat.

Decidim tornar enrera.

Un poc decebuts per no poder seguir tornam enrera i trepador s'enfila per una canal a explorar i ens avisa que hi ha una possibilitat de pujar per adalt. No es veu el que hi ha a l'altra costat però ja que hi som decidim provar a mem si per allà es factible. Això si el terreny exigeix assegurar amb corda.

Coyote s'encarrega d'obrir el primer llarg haguent de fer un passet complicat i obrint-se pas entre una esparraguera i una canal plena de terra, branques i pedres que es desfeien. Reunió a una mata i després de pujar Pmmo obre el segon llarg fins un repla de pins.

Coyote obrint el primer llarg de la canal de pujada.

Pmmp arribant a la primera reunió.

Trepador pujant el segon llarg.

Segona reunió a un comode repla de pins.

Des del repla veim com hi ha dues possibilitats d'avançar cap el cingle de pins que ens hauria de dur cap a la base de la cova, però cap d'ells es còmode i requereix deixar alguna corda fitxa per tornar i s'ha fet tard. Decidim deixar-ho per un altre dia.

Pero vet aquí que des d'on estam tenim davant un fort pendent de carritx que duu directament cap un coll. Si a l'altre costat hi ha sortida podem davallar directament cap el comellar que baixa del Pas des Cocó. Començam la dura pujada ajudats pel carritx i en arribar al coll alegria: hi ha possibilitat de baixar,bé cap a l'esquerra per un pendet de carritx que puja cap a la part superior del pas des Cocó o bé tot dret per avall.

Des del punt on erem hi havia que baixar tot dret per avall novament.

Vistes des del coll.

Ben contents al coll per haver trobat pas cap a l'altra banda.

Després de posar la fita raconera al coll i la foto de rigor ens amollam per avall. El que de tot d'una pareixia fàcil es posa més complicat però hi ha arbres per rapelar si fa falta, però no en ferà ja que trobarem un lloc on podem desgrimpar i on trobam un fil de ferro. El batiam com el Pas des Filferro tot i que aquest filferro estava allà de casualitat, havia caigut de més adalt d''alguna barrera per evitar el pas de cabres i havia quedat enganxat a un lloc estrategic per ajudar a la desgrimpada.

Pas des filferro.

Pas des filferro.

Acabam la jornada amb un capfico merescut donada la basca que feia al Racó de Sa Coma.