Ordesa - III

El dissabte tocava matinar novament. La previsió meteorològica ens deia que es podia embrutar el dia l'horabaixa així que començarem a caminar novament amb les primeres llums del dia, avançant cap a l'oest per la Faja Luenga.

Tota la primera part del recorregut presentava poc desnivell però en canvi haviem d'avançar molta distància hortizontal. Encara a l'ombra però amb els rajos de sol il·luminant ja els cims arribarem al Cuello de Millaris des don davallarem cap a la Plana Millaris deixant a la dreta el camí que puja cap a la Breche de Roland, per on davallariem l'endemà.

Començant a caminar amb les primeres llums del dia.

Pujant al Cuello de Millaris.

Plana Millaris.

El sol ens começava a encalentir camí del Collado del Descargador, i amb el Pico Blanco com a referència i que haviem de rodejar per la seva esquerra. Superat el coll davallarem cap a les meravelloses Planas de Narciso.

El camí recorregut ja era llarg, en un constant puja i baixa i el dematí havia avançat. La Pujada cap el Collado de la Catuarta ens va deixar un petit ensurt en separar-nos a la pujada i no trobar el Senyor de Sa Torre. Tot va quedar en un ensurt.

Planas de Narciso.

Cap el Collado de la Catuarta.

Bordejant el Pico Blanco trobarem un tram incòmode a mig coster,  sense camí i cap fita per no haver de baixar fins els Llanos de Salarons. Abans de la pujada final aturada per berenar per reposar forces i iniciarem la pujada cap el Cuello de Gabieto, per un tirany ben fitat i amb fort pendent on pujarem cadascú al seu ritme.

En arribar al coll fantàstiques vistes cap a la vertent francesa i el que queda (ben poc) del Glaciar dels Gabietos. Deixarem les motxilles i partirem crestejant cap els dos Gabietos. El Senyor de Sa Torre ens decideix esperar al coll.

Pujant cap els Gabietos, amb el Mondarruego al fons.

Aproximant-nos al Cuello de Gabieto.

En un moment els niguls baixos comencen a apareixer per fer-nos la guitza en arribar als cims. Curiosament es dona l'efecte contrari a sempre i mentre a França fa un bon sol a la vertent espanyola es cobreix tot de niguls.

Sense cap complicació arribam al cim del Gabieto Oriental, primer tres mil de la jornada. Els niguls ens comencen a tapar les vistes cap el Taillón i abans de que engoleixi el Gabieto Occidental, partim a tota cresta cap allà.

Arribam al cim Bergant, Guapeton i Pmmp novament, ja entre abundants niguls. Foto de cim i ràpidament iniciam la baixada flanquejant per davall el Gabieto Oriental, fins arribar al coll on ens esperen els nostres companys. Fa bastasnt de vent i fred.

Guaitant cap el nord, amb el Taillón a darrera.

Cim del Gabieto Oriental.

Cim del Gabieto Occidental.

Tornant al Cuello de Gabieto, ja entre niguls.

Començam a crestejar cap el Taillón amb una primera punta interessant i entre la boira i seguint les fites anam pujant fins assolir un pas molt elegant en travessia que ens deixa al costat del Pico Royo amb la carena final al Taillon a la vista.

Els niguls ens donen una treva però segueix fent bastant de vent i fresca. Arribam així al concorregut cim del Taillón en una pujada on notam els esforços del dia anterior. Llàstima dels niguls que ens priven de les vistes cap el Circ de Gavarnie.

Crestejant cap el Taillón..

Tram final de pujada.

Cim del Taillón.

Iniciam la davallada cap a la Breche de Roland per un camí que es una autèntica autopista. Els niguls es comencen a dissipar (com sempre) i començam a veure l'espectacular Grande Cascade. Passam per la base del Dedo de la Falsa Brecha on Pmmp es queda amb les ganes d'enfilar-s'hi.

En passar al vessant sud de l'inexpugnable  Pic de Bazillac canvi radical de temps. El vent s'atura i comença a fer una calorada. Pels voltants de la Breche de Roland la gent està preguent el sol fins i tot. Allà feim una aturada ja que encara es prest.

Davallant per la normal del Taillón.

Aproximant-nos a la Falsa Brecha.

Deixam enrera el Dedo de la Falsa Brecha,

Arribant a la Breche de Roland, a la dreta el Casco de Marboré.

Iniciam la davallada cap el nord on tocava atravessar un never que es troba a l'ombra bona part del dia. Però no suposa cap problema especial a n 'aquella hora. Abaix i a vista d'ocell tenim el petit Refuge de La Breche on arribam després d'una llarga davallada.

Passam l'horabaixa a la terrassa del refugi descansant i contemplant les meravelloses vistes mentre els niguls es fan cada cop més amenaçadors però sense acabar d'amollar. Sopar de luxe al refugi.

DAvallant el never de la cara nord.

Refugi de Sarradets.

A la terrassa del refugi, amb el Cirque de Gavarmie de fons.