Racons de Tramuntana: S'Udró de Ses Ferles

Bergant, Coyote i PMMP al cap cucurull de S'Udro de Ses Ferles

Una imatge més general

Es Xap

Paret i via a S'Udro de Ses Ferles

Ses Ferles mirant capa Llevant

Vall de Sa Calobra

Dirigits per Bergant, ahir va culminar una vella deria raconera. La primera incursió del grup al anomenat com S'Udro de Ses Ferles. El equip va estar integrat per Bergant, Coyote i PMMP, tres dels habituals del equip MDC (Malalts de Corda), que varen aconseguir la fita llargament acaronada. Va ser necesari l'us de mitjans artificials (friends, claus, bagues, cordes, ...) per ajudar a progressar amb seguretat.

Enhorabona a tots tres !

En breu, es publicaran més imatges i, si toca, una petita crònica feta des de la distancia.

Per obrir boca, vos recomenem anar a la web www.toponimiamallorca.net per saber algunes coses més. Si voleu podeu clicar sobre el literal que segueix i vos enllaçarà tot d'una. Gaudiu-ne !

Ses Ferles - Descripció
S'Udro - Descripció

Sa Calobra en aquest primer dia de febrer esta abandonat. Ni un vehicle hem trobat en el llarg descens des de Es Coll de Cals Reis. Desfem una mica d’asfalt fins a la pista que porta a ses cases de Sa Calobra i, de forma immediata, sortim per la dreta per un portell obert. Anem seguint un camí que enllaça marjades i que es perd fins desaparèixer. Una canal que recull les aigües d’una torrentera es situa a la nostra esquerra fins localitzar una bassa a l’ombra d’una bona mata. Ens dirigim en direcció a la collada situada més a l’esquerra. Arribats al seu peu anem progressant deixant un penya punxeguda a la dreta fins assolir un conjunt de replans que anem enllaçant anem aferrats a la penya. Restes d’alguns enormes pins, caiguts ja fa temps, dificulten la progressió, obligant a contorsions, pujades i baixades variades. A la sortida ja tenim a la vista la paret mitgera del Coll de Son Palou, que seguim uns 100 metres cap a l’esquerra fins localitzar una altra paret que baixa en direcció cap a Ses Ferles. Enmig d’un càrritx crescut per l’acció de les darreres pluges anem descendint cercant el camí més senzill a banda i banda de la murada pedrera. Arribats al punt a on aquesta desapareix fem una aturada per planificar la resta de la jornada. No hem començat be. Bergant ha deixat els queviures al cotxe i amb la excitació de lo queda, deixa marxar redolant casc i arnés per avall... Decisió feta. Tres que no hem estat mai a Ses Ferles baixarem a conèixer la contrada i tendrem ocasió de veure i constatar la progressió del MDC en demanda del objectiu del dia; S’Udro de Ses Ferles. Baixem plegats i ens separem a l’alçada d’una canal que sembla pujar en diagonal dreta per un inclinat prat de càrritx en demanda d’un conjunt de pins que podrien donar pas a una canal que propici el descens cap a S’Udró. Sort, encert i coneixement. Els observem progressant completament equipats, liderats per el inquiet Coyote. Bons muntanyers i bona gent. Els integrants del equip ISR (inútils sense referències) anem perdent alçada mentre la mar, obscurament hivernal i aferrada omple l’espai entre els pilar que tanquen la cala. Uns cingles barren el pas i en obliguen a baixar per l’esquerra desprès d’abandonar un bosquet de pins. Allà sota es distingeixen els murs d’una construcció. Abans d’arribar-hi peguem als restes gairebé irreconeixibles d’una barraca enfilada a un lloc inversemblant. En arribar a la part baixa, descendim cap a una torrentera per pujar la dotzena de metres que ens separen de la caseta abans observada. Es tracta d’un exemplar que recorda a l’existent al Descarregador de Lluc una mica més al nord. Uns espais obrats de forma exquisida en els cantons de llevant palesen la mestria dels seus constructors. El espai boscós al seu davant es un conjunt de trinxeres, clivelles i forats que fan perillós el transit. Els efectes del moviments de la Serra cap a la mar son més que evidents i les mostres de esllavissades, enderrocs i precipitacions de rocs i pedres son evident i preocupadament no massa llunyans en el temps. Un cop d’ull al camí dels MDC ens permet veure un casc blanc al inici de la canal de descens cap a S’Udró. Son en el bon camí. Endavant, ja ho teniu a tocar de ma !

Agafant en diagonal esquerra tornem a la llera del torrentó i descendir cap a Ses Ferles. Alguns restes gairebé esvaïts per el temps testimonien un antic camí. Un blau obscur, profund pintat de explosions de color turquesa i esmaragda, caracteritza l’aigua d’aquest espai que no tinc dubte en qualificar d’autèntic tresor. Com atlots amb una joguina nova, anem amunt i avall entre quers i rocs gegantins que mostren senyes d’haver estat moguts com pedrolins per les tempestes d’aquest hivern. A un raco a mitja alçada un degotissos ens donen senyal per localitzar una surgència d’aigua que recull una petita bassa tancada amb quatre pedres. Aigua fresca, dolça i saborosa. Sensacional ! Un esplèndid lloc per visitar per els amics de Fonts de Tramuntana.

Amb inquietud per saber a on han anat a pegar els MDC, desfem camí i ens situem al costat de llevant de la barraca. Veiem cascs i figures que es mouen. El Coyote obre camí i ja es al collet de S’Udró, darrera es qual desapareix. Els altres dos descendeixen amb precaució. Nosaltres decidim remuntar per tenir millor perspectiva i quan som a mitja alçada sentim un crit vibrant. Un casc blanc i una camieta vermella son al cap damunt de S’Udró. Fita aconseguida. En PMMP esta situat al collet i en Bergant gaudeix del espectacle una mica més amunt per immortalitzar el moment. Tantes hores de planificació, estudi i preparació han tingut èxit. Esperem a veurem com PMMP puja i finalment tenir la satisfacció de fer la foto dels tres protagonistes al mugronet que corona S’Udro.

Contents com un ca amb un os, desfem camí comentant la jugada fins arribar al collet. Allà decidim que ens hem guanyat un descans i una mica d’alegria per la panxa. Bons queviures i un xerrada distesa en un jornada per recordar. Unes gotes de pluja i unes ratxes de vent fred del sud ens trauen la son i decidim retornar per el pas de pujada. Plou a estones i la temperatura ha baixat sobtadament. Si pujar amb el obstacle dels pinots esbaldregats ha estat complicat, baixar requereix menys esforç i mes coneixement. A mitja alçada observem un collet a l’esquerra i decidim fer una exploració. Es una bona decisió. Descobrim una ampla canal amb vistes privilegiades, amagat de qualsevol mirada. En suau descens peguem a un comellar a on localitzem un paset amb quatre pedres i un filferro que ens situa en un rellar enorme que inicia un suau descens cap a Sa Cala. Enllaça’m un parell de pins aïllats fins localitzar una paret mitgera fins a la qual descendim amb dificultats car l’aigua ha deixat traïdorament relliscós el terreny. Seguim la paret enmig d’un infern de argelagues i batzers fins arribar a un pinar espès i brut en el que decidim emprar una torrentera com a camí. Al final distingim una casa que es converteix en el quarter de la guardia civil darrera el qual sortim. A menys de 20 metres del cotxe !!!

Al cap d’un quartet compareixen els protas del dia que han baixat per el Pas den Majol (cap problema) i han fet un intent al Cingle des Romani (sense èxit).

Tancada final amb topada casual amb el històric Toni Sinever amb el que compartim la jornada. La casualitat ha fet que aquest dia de premiere tinguem ocasió de coincidir amb el descobridor del famós pas que portarà per sempre més el seu nom.

La ment te el poder de crear coses. Es energia. Es capacitat per visualitzar somnis, objectius que ens emocionen i que esdevenen reals. Tots els somnis, però, requereixen d’una darrera passa. Tal volta el més important, el que culmina tot el procés. Hem de menester voluntat per aconseguir-ho, per assolir, amb esforç, el repte, ple d’emoció, entrega i, sobre tot, vida. Avui hem tingut el privilegi de veure com uns amics ha assolit el seu somni. Beneïda jornada. I ja n’hi ha prou.