Racons de Tramuntana: Del Desert de Binialgorfa a Cala Estreta

Pas de Sa Merlera damunt Ermita Betlem

Ermita de Betlem i S'Hort

Al desert de Binialgorfa es situa la Ermita de Betlem construïda al 1805 sobre les runes d’una antiga torre de defensa i una tafona, tot el que quedava de les cases construïdes sobre una vella alqueria d’origen islàmic ja datada en temps de la conquesta. Avui els darrers ermitans l’han abandonada i just una persona s’encarrega, gratis et amore del manteniment i cura de aquest racó. El petit cementiri es la residencia definitiva dels darrers monjos. Als voltants unes cases molt esbucades de privilegida vista denominades S’Observatori acollien als ermitans es retiraven per allunyar-se, una mica més, de la humanitat. Es tracta d’un lloc captivador per la seva llunyania, bellesa i espiritualitat.

Puig de Sa Creu i Creu dels Austriacs

Agafem el camí que ens porta per damunt el Hort de S’Ermita en direcció cap a la Font de S’Ermita, situada a un costat del Torrent de Betlem i sota els marges de sosteniment del antic camí de ferradura que portava a Artà. Berenada i refresc sota el conjunt de cinc polls en aquesta contrada ombria i fresca, en tant l’aigua inicia el seu camí des de la Font del Siuleig fins a la mar. Agafem el camí que ens portaria a S’Alqueria Vella per ben aviat agafar un tirany molt marcat a la dreta que va vorejant per la part baixa de Ses Pedrafites des Gegants en tant ens mostra la cresteria que avui es el nostre objectiu. El camí es espectacular i ens proporciona les primeres satisfaccions de la jornada. Ben aviat, a veïnat de Els Orreus Aixalonats es veu com el camí s’enfila pel Pas de Sa Mérlera. Abans d’iniciar la pujada, un fontinyol amb el ullal ple de falgueres i plantes aquàtiques, conegut com Sa Font des Ribell, dona origen al Torrent de S’Aigua Dolça que es precipita per l’esquerra cap a les aigües blaves de la badia d’Alcúdia. Ara tirem per amunt fins arribar a un portell amb pedres treballades per enganxar les ja desaparegudes barreres. A la dreta es veuen unes runes que identifiquem com Sa Barraca de En Renegat. La marxa ens proporciona unes vistes privilegiades sobre tota la vall de S’Ermita mentre anem pujant sense donar-nos compte fins a les marjades i camps de conreu de Can Capellà a on tot el que queda son quatre figueres mal comptades. Arribats a una cruïlla, agafem el camí de l’esquerra per continuar pujant. Passem entre les parets de Ses Tombes Remilgues i S’Alzina Mestre, deixant el ciuró arrodonit de Es Puig de Sa Trutja a un centenar de passes a la esquerra. Continuem fins a un primer putxet conegut com Es Puig des Migdia abans d’afrontar el Coster dels Pins, tot evitant el Avenc de Ses Tres Boques, en direcció cap al primer objectiu clar de la jornada; Es Puig de Sa Creu (491 m). En arribar-hi palesem que el nom ha quedat reforçat amb l’erecció d’una creu de ferro amb una plaqueta que la identifica com Osterreicher Kreuz (la creu austríaca). I que en veurem de grosses a aquesta, la que pensem que es la nostra terra !

Milano i Paw a la Collada des Regueró de Sa Mata Passa

Desprès de donar-nos un bany amb el majestuós paisatge que abasta des de Formentor fins a Capdepera, tornem a caminar seguint la carena que forma Sa Talaia Freda, iniciant el descens cap a una collada en fort pendent. A aquest indret, previ a la pujada cap a Sa Talaia Freda, hi neix el Torrent des Regueró de Sa Mata Passa. Cadascú tria el seu camí en la fort pendent que ens mena fins a Morei(564 m), sense saber que ben a prop hi ha el Avenc de Sa Mata. Arribats al mes alt, el vèrtex geodèsic es situa al extrem de Sa Paret Cabrera. La Talaia Moreia marca el més extrem del Cap Ferrutx al darrera de les antenes del trist Puig de Sa Tudosa. Una parella de àguiles peixateres ens sobrevolen per tal de que admirem l’elegància del seu vol.

Coster cap a Morei

Ara seguim en direcció al altre cim, Sa Trona (538 m), abans d’iniciar un descens aferrats al precipici que dona sobre la Vall del Torrent des Barrancar, per superar Es Tap i tirar cap a la paret de Ses Comes. Arribats a la muralla de pedra la travessem per anar fins a Can Polissó i baixar cap el Coll de Sa Balma arribant a la carretera del Puig de Sa Tudosa. Una parella de falcons marins baten les seves ales damunt nosaltres. Ara seguim un centenar de metres la pista construïda per els presoners republicans castigats per la barbàrie mentre anem trobant un estol de vaques roges que donen bon fi a les carritxeres. Un caminal a la dreta ens convida a fer una variant, per connectar a S’Arenalet caminat per Es Camí de S’Esquena Llarga. Tot el que veiem ha estat en les dècades passades devorat per devastadors incendis, que han deixat un paisatge de sotabosc que lluita per refer-se. Aquest senderoi baixa de forma progressiva deixant-nos admirar des de Es Cap des Freu fins al Puig den Morei amb les penyes del Puig des Porrassar (491 m) al ben mig fent exhibició de les capes de sediments tortuosament plegades. En un moment determinat que deixa el Puig de Sa Font a l’esquerra i Ses Beies den Mondoi i les seves arboceres a la dreta pica per avall amb contundència per arribar al Coll de Ses Esparregueres, a on agafem el rost camí que ens portarà fins a la Font dels Oguers i Sa Caseta del mateix nom. La Font oculta en el seu interior un coconet en el que un degotis recull la suor de la terra. A veïnat del Refugi, un mirador en el que alguna anima beneïda ha deixat dues engronsadores ens convida a l’admiració del paisatge. Vatua, que tard s’ha fet i tots sense dinar encara. Aviat, aviat baixem fins a S’Arenalet des Verger per continuar fins a la Platja de Sa Font Celada, a on al vell escar gaudim d’ombra i queviures. El torró den Sebastià, sublim ! Una becadeta al costat de la mar i a continuar per damunt Na Balladora i Ses Enderinelles en direcció a Sa Pedra des Llamp, abans d’afrontar l’empitada pujada fins al extrem del Morro d’Albarca a on la Torre de vigilància miraculosament conservada premia l’esforç de pujar fins al cap cucurull. Amb els peus escalfats tresquem per Cala Dentola abans d’arribar a Cala Estreta i remuntar uns quilometres de vials. En Sebastià ens conta que es tot el que queda d’un gran projecte dels anys 70 per els que uns sheiks varem voler urbanitzar aquest indrets. Sort varem tenir, idò!

A Sa Trona amb Cap de Ferrutx

Cap a S'Arenalet des Verger

Cent quaranta kilòmetres. Es el que el pacient company ha hagut de menar per portar-nos fins a les terres de l’antiga Devesa de Ferrutx, el coto reial establit per els reis de Mallorca per el seu gaudi en el segle XIV i que avui coneixem, completament esquarterat, com el Parc de Llevant. La pell enrogida, la boca reseca i pastosa, les mans aspres i tallades, les articulacions carregades i adolorides son testimonis de la duresa i exigència del recorregut. Amb els ulls mig clucs i parlant amb frases curtes i respostes monosil·làbiques per evitar que el cansament ens venci definitivament, anem desfent camí. El sol es precipita des de el zenit i ja acarona les muntanyes de Ponent. Algunes idees es van enllaçant per formar una raconera crònica. Pot ser que el topònim Albarca, que diu el inestimable Alcover-Moll que prové del àrab vulgar Al-Barka, amb el significat benedicció, propietat beneïda sigui un bon començament. Ara bé, l’altra significat, per be que més prosaic, tal volta seria més encertat; Calçat rústic de cuiro per gent senzilla i de baixa extracció.