domingo, 30 de marzo de 2014

Es Pas de Sa Font Blanca

Es Pantanet
Mortitx una vegada més, si.

Climatologia adversa, amb un dia gris, ventós, fred i carregat d'aigua que ens castigarà tota la jornada.

Forat del Puig de Ses Moles
Paw a la Font den Castell
El bosquet de Mortitx dona pas al camí de Sa Vinya Gran per, una vegada superada la barrera del Camí de Ses Basses, agafar el desviament cap a la esquerra que ens porta a Es Pantanet. Aquest hivern avariciosament sec l’ha deixat amb dos metres per sota del seu nivell màxim, que s’alimenta de les aigües del Torrent de S’Hort des Molí. Decidim sortir per la dreta, seguint les passes de Es Senyor de Sa Torre que ens porta per un caminoi marcat per fites i que ens mena fins a un replà en el que es veu una paret mitgera que es projecta cap a la dreta fins Es Cingles meridionals del Puig de Ses Moles. Allà esta el anomenat Pas de Ses Moles, que una vegada marcat, deixem per millor ocasió. El devenir per la part baixa de les balmes es converteix en un exercici complicat, dificultat per la inclinació del terreny i l’aire que ens colpeja de forma inclement. Ja veiem la ferida de la pista que porta fins al Coll Ciuró al que arribem de grapes i sacsejats a banda i banda per les bufades de un vent sense consol. La mar apareix per primera vegada amb un to de gris brut, puntejat pel blanc de les ones fins que es confon amb un cel tristament desangelat. Tirem cap Es Pla de L’Arguilota a on tenim la sorpresa de veure com l’han netejat i llaurat fa ben poc. Un grup decideix anar a visitar S’Avenc Gros de Femenía pel Pas del Puig, mentre un altra va a visitar la Font den Castell per planificar una propera incursió al Torrent de S’Argelagar. Reunits tots de nou, tornem al Coll Ciuró per anar iniciar el transit per la part septentrional del Puig de Ses Moles fins arribar al Forat del Puig de Ses Moles. Aquest indret avui s’ha convertit en un vertader túnel del vent. Aguantar dret dins el seu interior es difícil i transitar-hi exigeix fer-ho inclinat. Res d’aquells dies en el que tot convidava a un bon dinar gaudint d’una de les millors vistes de Tramuntana. 

Just abans de la primera desgrimpada del Pas
De nou capitanejats per El Coyote i Es Senyor, tirem seguint un seguit de fites en direcció cap a la dreta. Aquests petits caramulls de pedra ens fan anar cap al extrem nord-est del Puig de Ses Moles. De sobte, quan tenim a la vista un solitari i enorme pi sec a uns centenars de metres, pensem que hi ha la possibilitat de baixar directament cap a Lavanor. Decidim seguir baixant girant cap a la esquerra. El terreny torna exigent. Hem de desgrimpar dos metres sense més complicacions fuetejats pel vent, per arribar a una terrassa en la que hem d’anar de nou cap a l’esquerra, cap a un circ que sembla la única possibilitat de baixar. Al altre costat l’abisme s’obre al nostres peus. Uep, la cosa pinta bé. Una altra desgrimpada per arribar al circ, a on el escamot d’exploració comença a baixar per una torrentera amb l’ajut del càrritx. Tira, tira amb precaució, sense l’ajut de cordes però amb la feina i les mans dels companys descendim. Sembla que la cosa pinta bé i millor així ja que  no deixem de pensar que si hem de retornar, passarem un fum. Ara de cul, més enllà cercant presses de peus i mans i sempre el càrritx amic,  per tot amb coneixement, perdem alçada i ja veiem el Refugi de Lavanor i les branques del enorme poll de Sa Font Blanca. Cada vegada es fa més evident que podrem arribar al caos de rocams i quers que son a veïnat del camí cap a Ses Basses. Finalment un desplom ens impedeix el pas, lo que ens obliga a fer una travessia per la dreta una mica exposada fins arribar finalment al final.   Atrevidament decidim donar-li a aquesta torrentera el nom del Pas de Sa Font Blanca encara que sabem del cert que no som els primers ni, per descomptat, els darrers en transitar.
Panoramica al inici del Pas
A la sortida al peu dels cingles, es veu al costat esquerra un ninot de bona alçada que tanca el paisatge. Comença’m a caminar fins a ell quan arribem a una cova en la que descobrim una petita font, que recull les aigües per alimentar a homes i bísties. Algú suggereix que podria ser un ullal superior de Sa Font Blanca. Pasarem l’ informació als companys de Fonts de Tramuntanta que del segur ens donaran bona informació.

Panoramica a la sortida del Pas
El Coyote, atrevit i aventurer, ha descobert una mica més amunt un replà a on un conjunt de fustes, filferros i pedres testimonien la existència de lo que probablement era una estació de vigilància de voltors. La zona promet, però el dia i el clima ens han deixat cansats. Decidim deixar deures per més endavant i tirem cap al Refugi de Lavanor, a on una jove raconera i els seus pares ens conviden a cafè desprès de un menjar reparador, distes i ple de xerrameca i xiu-xiu. Desfem camí per la pista de Lavanor i hi ha temps i forces per fer una part del Torrent de Ses Comes i per visitar les visibles restes d’una murada ciclopia des Sementer de Baix.

Hem deixat suor, il·lusió i una mica de pell. També molts de deures. El Pas de Ses Moles, les creus de demarcació de terme gravades en la pedra fa centenars d’anys i dels que just hem trobat una, el avenc al peu del Pas, les cavitats de boca convidadora als cingles, el colladet que separa Es Puig de Ses Moles del Pa de Figa, .... i tantes coses més.  Tocarà tornar, es clar. Ni que sigui per que un te la sospita que el mestre Marti i Pol podria pensar en aquestes terres i en tots els que les han caminat i les caminaran quan declamà

Tot el que descobrim es bell i agrest,
Fosc en l’origen, però clar en la forma,
Perquè en la forma creix i s’interroga.
Dels ulls estant, tots els secrets són dòcils,
dòcil l’espai en que els somnis s’exalten
i fecunden el goig i l’esperança,
i dòcil també el riu d’aigües profundes
que ens vincla joncs al fons de la mirada.
Visible a molts miralls, la vida, lenta,
s’escriu a si mateixa en els propòsits
i s’esborra en la por i les defallences.
Nomes pel foc del desig i l’espera
l’esclat de tot en tot es justifica.
Nomes pel foc del desig i l’espera
L’esclat pel foc del desig i l’espera.


Mortitx, si, una vegada més. So what?

Vista del Torrent, el Pas al ben mig encara sembli imposible...
Es Ninot de Sa Font Blanca a l'esquerra a la sortida del Pas


Boca del Ullal superior Font Blanca


Ullal superior Sa Font Blanca

Boca de S'Ullal amb la rica i variada botanica de l'entrada
Des de Es Pla de L'Arguilota el Pas del Puig Caragoler
El penultim bot...


Milano de camí cap a Es Ninot de Sa Font Blanca