lunes, 9 de febrero de 2015

Canal de Muntanya.

No volíem neu,,, idò jès neu!!!! Espectacular nevada que a molts d'indrets sobretot a cotes mitjanes (400-700m) probablement no es donava desde 1985. Puig Major i Massanella mon apart (2005, 2008, 2012...).

Amb tots els accessos al cor de la Serra tancats i amb la necessitat de fer un recorregut amb "ronya" però a la vegada no excessivament llarg ja que Pmmp tenia un compromís, l'equip MDC es va decantar pel Puig Tomir desde Pollença, obrint la Canal de Muntanya i no ens va decebre, La nevada al Tomir certament espectacular. Coyote ho comentava que desde el 85 no l'havia vist així al Tomir,.

Poguerem encalentir en la llarga aproximació pel Camí Vell de Lluc gaudint d'un paisatge inusual: Puig de Gironella, Puig Gros de Ternelles, Caragoler de Femenia, Puig Roig... cims poc habituals amb una capa de neu impresionant.

Després de berenar a la Font de Muntanya continuàrem fins la partió amb Binifaldó. Aquí al camí ja hi havia un palm de neu però ara començava "lo bo" obrir-se pas enmig de l'alzinar completament cobert de neu i amb gruixos "in crescendo".

Aspecte inusual del Puig Gros de Ternelles.


Font de Muntanya.


Estudiant la pujada.

Des de la Font de ses Falgueres, que miraculosament va trobar Coyote començava la gran "odisea" enmig d'un paisatge completament blanc, pirinenc, alpí,,, des d'adalt els 5 raconers deviem pareixer formigues que ens obriem pas a poc a poc entre la neu.

La pujada es feia molt feixuga però les ganes i la caperrudesa de Pmmp i Coyote acabaren animant a la resta i ens obrirem camí així com poguerem. I ens quedava encara el més complicat: la canal de Muntanya,

Amb el fort pendent i la neu pols ens enfosavem a vegades un palm damunt la cintura i es feia molt dificil avançar. Trepador, que aquest pic va ser "escarbator" va agafar el relleu de Coyote i Pmmp i va anar obrint un solc que es devia divisar des del satèlit.

Ja a la part final de la canal ens arriba el curt "relleu" dels que s'han aprofitat de la nostra feina, però dura poc ja que s'en van a fer la sortida directa. Novament Pmmp i Coyote "tiren del carro" i van obrint l'exposada travessia del final i la petita canal de sortida, traccionant amb el piolet i ajudant amb la corda als que no el duien.

Paisatge alpí.

Toni Sinever pujant entre la neu,


Coyote en la inmensitat blanca.


Començant a obrir solc.


Un petit descans.


Noo i n'hi ha de neu!


Excarbator.


Això s'acaba,

La canal de Muntanya estava oberta després d'un esforç titànic i la muntanya ens compensava amb una boira que no veiem a dos palms. Foto de cim que hauria pogut esser a qualsevol altra muntanya i començarem la davallada cap el Coll de Míner.

Poc a poc es van desfent els niguls. La davallada per la cara sud està per fer amb esquís. Pmmp davalla molt còmode amb les raquestes. Poc a poc el sort guanya terreny i es desfan tots els niguls mostrant l'imponent aspecte.

Cim del Tomir.


Baixant amb raquetes.


Fa freeed!!


La casa de neu fent honor al seu nom.

El cardenal.


Molta gent puja en sentit contrari al nostre i ara som noltros els que aprofitam de baixada la petjada feta pels que hi han pujat. La davallada aixíi tot es fa llarga pels gruixos de neu acumulats. Ja al pla de Fartàrtix la neu va desapareguent a poc a poc i menjam un poc a la porxada de Fartàritx del Racó.

Casa de neu de Fartàrtix.

Fartàritx del Racó.

Ninot de Fartàritx.

Faltava la davallada pel Camí des Ninot per tancar el circuit d'un dia espectacular. Llàstima una vegada més de la boira al cim que ens va privar de la visió espectacular de la Serra amb una nevada com feia anys que no es veia.

2 comentarios:

Antonio Sureda dijo...

Fabulosa trescada alpina a un indret mallorquí!!

Sou l'Ostia!! de gran vui aser com voltros!!

Enhorabona

arni dijo...

en volies de neu, dos plats i mig